REDACCIÓ
A la sala de vistes número 2 de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares s’han viscut moments realment intensos i tensos des del punt de vista emocional. Avui han comparegut davant el tribunal que jutja els gihadistes que van col·laborar amb els atemptats de Catalunya l’agost del 2017 els mossos que van abatre els terroristes de Cambrils.
La declaració de l’agent que va ser atropellada pel cotxe Audi A3 ha estat esfereïdor. No ha deixat a ningú indiferent. L’agent que encara té seqüeles psicològiques. De fet, durant la seva declaració – era testimoni protegit – s’ha trobat malament. Ha hagut de fer una pausa per centrar-se i beure aigua. La mosso ha narrat de forma detallada com va ser atropellada: “En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni”, ha recordat, dient que se’n recorda com el cotxe va impactar contra les seves cames. “Em passa per sobre sense que pugui fer res. A continuació perdo el coneixement”. A la sala no sentia ni una mosca. Els gihadistes, tancats en una mena de gàbia de vidre escoltaven la descripció dels fets de formes diferents: Driss, que va perdre el seu germà en el tiroteig a Cambrils, movia les mans com en actitud de disconformitat. Els altres dos, Mohammed i Said, escoltaven atentament la versió de l’agent. Said es tapava els ulls amb la mascareta de color blau fosc.
La mosso després de ser atropellada recorda estar estirada a terra ensagnada i “sense poder moure massa bé les cames”. Tenia una sabata treta i molta sang al cap. En intentar aixecar-se, veu una dona estesa a terra i els gihadistes continuaven a terra també amb “una mena de cinturó agafat el tòrax amb ampolles de plàstic i paper d’alumini” enganxats a l’abdomen. “És en aquell moment que veig clarament que va ser un atemptat en tota regla. Trec l’arma i començo a disparar” quan un d’ells es mou, recorda amb la veu tallada. Afegeix que en veure un individu que “em passa pel costat” continua disparant fins a quedar-se sense munició.
Un altre terrorista li passa pel davant i ella li demana no continuï. Dispara i, a causa de l’impacte, li xiulaven les orelles. La sensació viscuda és terrorífica. Se sentia marejada. Tenia molt de fred. En mirar al seu voltant i no veure el seu company – el que va abatre els quatre gihadistes – va imaginar el pitjor. “El silenci era aterridor”, afirma.
En recuperar-se, comunica, via emissora, que “hi ha hagut un atemptat, tirotejos” i que està ferida. Sol·licita la presència d’una ambulància. Se n’adona que l’escenari és dantesc. Observa un home amb una ferida important a la cara. Va intentar tranquil·litzar i socórrer a les víctimes del Passeig Marítim de Cambrils. Quan van reforços reforços, l’agent va ser traslladada a l’hospital de Sant Cugat a causa de la gravetat de les ferides. Va estar una setmana ingressada. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell.
Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica. Continua de baixa. Té una incapacitat permanent i va ser reconeguda víctima de terrorisme. La seva vida té un abans i un després d’aquell fatídic agost del 2017. L’ansietat no desapareix i la por tampoc. “Per a mi, avui dia, córrer és una amenaça”. Quan va acabar “tot, no sabia si estava vivint un malson”.
R.C.
Audiència Nacional
PUBLICITAT
REDACCIÓ
