REDACCIÓ
Amb la presència (respectuosa) de prop d’una vintena de persones amb samarretes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, el ple de Tarragona ha estovat aquest divendres una moció presentada en un inici per ICV-EUiA i compartida posteriorment amb el PSC per crear un parc d’habitatge de titularitat municipal destinat al lloguer social. El document preveu la constitució d’una comissió municipal amb el mandat d’estudiar “la manera de destinar un percentatge del pressupost de la ciutat” per a aquesta finalitat. Paral·lelament, “l’Ajuntament redactarà les bases a que s’hauran d’acollir les persones o famílies que estiguin interessades a accedir a aquesta oferta d’ajut habitacional”.
Rehabilitar habitatges
Segons la regidora ecosocialista Arga Sentís, “l’Ajuntament no disposa de pisos en propietat per posar a disposició de lloguer social”. Les eines amb les que compta són “85 pisos propis del servei municipal d’Habitatge en règim d’habitatge social, el que suposa un lloguer aproximat de 300 euros al mes, mentre que el centenar de pisos gestionats per l’Oficina Local de l’Habitatge són de propietat privada en la seva major part”. Per això, “la solució passa no per construir nous habitatges, sinó comprar-los i rehabilitar-los perquè sabem que n’hi han de buits i degradant-se. Amb aquesta actuació l’Ajuntament tindria els instruments que et permeten autonomia d’actuació”.
Sort dubtosa
La convergent Victòria Forns, que des de que diu el que pensa i no el que creu que ha de dir guanya accions, ha donat el seu suport al que en el fons és dona contingut al “dret constitucional” a “l’habitage digne” i ha alertat del seu desig que “aquesta moció no tingui la mateixa sort” que d’altres aprovades en el mateix sentit.
Finalment, el tinent d’alcalde d’Habitatge, Xavier Tarrés, ha recordat que l’Ajuntament ja “gestiona ajuts per deutes hipotecaris o rebuts de lloguers amb un màxim de 3.000 euros”. A més, i per aquelles persones que han patit desnonaments i han d’anar d lloguer, “existeix una línia d’ajut d’entre 200 euros a 600, incloent en aquest darrer cas despeses de fiança i de formalització de contractes”.
Jordi SIRÉ
