REDACCIÓ
L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) alerta que el confinament ha disparat les incidències de LGTBI-fòbia a Catalunya, que han crescut un 20 % pel que fa a 2019, i creu que aquestes xifres poden augmentar durant 2021 per l’auge de l’extrema dreta.
En la vespra de la celebració, demà dilluns, 17 de maig, del Dia Mundial contra la LGTBIfobia, el coordinador tècnic de l’OCH, Cristian Carrer, ha explica Efe que l’organisme va rebre en 2020 un total de 189 casos de discriminacions contra el col·lectiu LGTBI, i destaca especialment l’augment de les incidències contra els homes gais i bisexuals.
Carrer sosté que “la pandèmia ha travessat aquestes incidències” i assegura que des de l’OCH preveuen que les discriminacions seguiran augmentant tant pel context social de la COVID-19 com per “l’augment de l’extrema dreta”.
En aquesta línia, el coordinador de l’entitat ressalta que “l’extrema dreta i els discursos d’odi, que banalitzen aquestes situacions, legitimen certes pràctiques discriminatòries i són un caldo de cultiu perquè passin certes coses”. “Ho veiem en l’Estat espanyol i a Catalunya, però també al voltant del món, per la qual cosa com a Observatori i en aliança amb altres col·lectius hem de preparar una narrativa de com frenar aquests discursos d’odi”, afegeix Carrer.
Pel que fa a les incidències rebudes al llarg de 2020, el 32 % han ocorregut en la via pública, el 16,6 % a internet i xarxes socials i un 13 %, en les llars dels afectats.
“El primer lloc de discriminació continua sent la via pública, però el segon són les xarxes socials i el tercer l’habitatge, que té a veure amb el confinament i amb que l’odi s’ha expandit pels mitjans que es podien emprar en aquest moment”, assenyala Carrer.
Els homes gais i bisexuals segueixen la tendència de l’any anterior en conformar el 60 % de les denúncies reportades per l’OCH.
Per a Carrer, “els homes tenen més fàcil denunciar que les dones per la presència de l’home blanc en la societat”, i assenyala que “dins del col·lectiu LGTBI es manté aquesta presència de l’home gai blanc”.
Quant a les incidències per lesbofòbia, l’OCH indica que segueix una tendència a la baixa. En concret, en 2020 han suposat un 9 % del total de casos contra el col·lectiu, una xifra que associen a la infradenúncia.
“Hi ha diferents factors que porten a la infradenúncia, com els tràmits llargs, la falta de confiança en les institucions o la desconfiança en la policia, això s’accentua en la lesbofòbia i és un fet que hem de treballar per ajudar a reparar la seva dignitat”, remarca el coordinador tècnic de l’OCH.
En aquesta línia, Carrer sosté que gràcies a informes de l’Observatori com “Visibilitzem la lesbofòbia” s’espera que, encara que les víctimes no denunciïn la seva experiència, puguin contactar amb l’entitat per buscar altres itineraris d’acompanyament.
Aquest informe busca que les dones lesbianes puguin explicar les seves pròpies narratives perquè així l’organisme conegui el tipus de discriminacions que pateixen, on succeeixen, el medi en què es produeixen i com intervenir amb polítiques públiques.
En paraules de Carrer, el document busca donar veu a les víctimes i que expliquin la situació viscuda, “encara que després la persona decideixi anar per via legal, penal, administrativa o no denunciar”.
“És important que la ciutadania pugui llegir en primera persona aquestes narratives perquè coneguin què significa la lesbofòbia”, subratlla el coordinador tècnic de l’entitat.
Les infradenúncies de les dones dins del col·lectiu LGTBI també repercuteixen en les dones trans, que suposen el 13,5 % del total de successos. “Les discriminacions contra els transexuals s’estan mantenint, ocupen el tercer lloc després de les accions contra homes gais o bisexuals i contra el col·lectiu LGTBI en general”, destaca Carrer.
Davant aquestes incidències, l’OCH ha engegat un nou servei gratuït de telefonia dirigit exclusivament a les dones lesbianes, bisexuals i transexuals per facilitar-los eines de denúncia, visibilitzar la seva situació i construir un espai segur per a elles.
D’aquesta manera, l’Observatori espera aproximar-se a les vivències d’aquestes agressions per “evidenciar encara més la problemàtica social i la urgència social d’intervenir des d’unes polítiques públiques efectives”.
Marina CABRERA GARCIA
• PUBLICITAT
REDACCIÓ
