REDACCIÓL’advocat Jordi Bladé, acusat d’apropiació indeguda, es defensa assegurant haver obrat de bona fe.
Important revés judicial per l’advocat Jordi Bladé, actual secretari del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha decidit contradir el Jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona i reobrir un procediment penal que un client havia interposat contra el lletrat tarragoní. El Jutjat d’instrucció 2 de Tarragona havia optat pel sobreseïment provisional i arxivament en relació amb una denúncia penal d’un client L.P.C. atribuint a l’advocat un delicte d’apropiació indeguda.
En un escrit de 13 pàgines i amb data del 3 de març, l’Audiència Provincial s’ha pronunciat sobre el recurs del client de Bladé. Es tracta d’un home que va patir, el gener del 2009, un accident de trànsit amb conseqüències irreversibles i que arran de les negociacions amb la companyia d’assegurances va ser indemnitzat amb 97.348 euros. L’asseguradora va pagar en xecs però de forma fraccionada. Segons la denúncia, l’advocat, fins a l’agost del 2017, només havia entregat al client uns 17 mil euros del total de la indemnització.
El denunciant va reclamar al lletrat “la documentació del treball realitzat” i va presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra. Aleshores, Jordi Bladé va facilitar a LPC una còpia d’un xec de 30.670 euros a qui li va fer signar un document d’entrega. No obstant, l’advocat va demanar al client que signés “una espècie de dipòsit” (valorat en més de 55 mil euros) per fer front a tots els procediments que anessin sorgint i “cobrir futures eventualitats”.
El cert és que en aquest cas hi ha una sèrie d’incògnits que condueixen al camp de les sospites contra l’actual secretari del Col·legi d’Advocacia de Tarragona. Tot i que Jordi Bladé insisteix que la retenció dels diners es va fer amb el consentiment i autorització expressa del client. De fet, advocat insisteix que el client mai ni va reclamar els diners ni va presentar cap queixa. El client, no obstant això, assegura que hi ha documents en els quals apareixen la seva signatura tot i que no es recorda haver-los rubricat.
En la interlocutòria a què ha tingut accés larepublicacheca.cat, es pot llegir que “Segons el Sr. P. No és cert que deixés com a dipòsit les quantitats percebudes (per la companyia d’assegurances), negant la signatura dels documents”, en els quals es fa referència als diners dipositats. De fet, els magistrats asseguren que, en algun document, “no es pot determinar” que la signatura correspongui a la del client, tot i la pericial cal·ligràfica dels Mossos d’Esquadra.
Els jutges també deixen clar que “podem tenir dubtes raonables de com es va obtenir les signatures” del client. En el document judicial, es pot observar que els magistrats entenen que “(…) és completament absurd realitzar un dipòsit de més de 85 mil euros, justament una persona a la que li van concedir una gran invalidesa com a conseqüència d’un accident de tràfic al 12/01/2009. No es pot entendre en absolut aquesta mena de dipòsit ni la seva pretesa finalitat”.
Però els jutges de l’Audiència Provincial es qüestionen sobre els motius perquè l’advocat no va realitzar la liquidació dels seus honoraris amb relació a la seva activitat professional quan el cas va quedar tancar l’any 2011. “Si realment el lletrat Bladé va voler liquidar els honoraris no hi ha cap document enviat” al client que ho acrediti, es pot llegir a la interlocutòria judicial. A més, els magistrats recorden que passats 10 anys, l’advocat continua tenint las “importantíssimes quantitats” (30.670,98 € i 55.097,73€) en el seu compte corrent o en el de l’empresa que és titular.
Els magistrats que resolen el recurs asseguren tenir dificultats per entendre el “denominat ‘espècie de dipòsit’ per cobrir futures eventualitats, el que no vol dir res, atenent que la indefinició és superlativa (…)”. També deixen clar que el client ha asseverat haver pagat els honoraris de l’advocat.
En el seu escrit, els magistrats de la Secció Segona de l’Audiència Provincial es qüestionen: “Com és possible que per part del lletrat Bladé no s’hagi realitzat en 2011 la minuta referent als honoraris?”; “Com és possible que no s’hagi procedit a la devolució d’aquesta mena de dipòsit després de la denúncia formulada on es reclama la devolució?”
Davant d’aquest escenari, els magistrats entenen que “no procedeix el sobreseïment provisional”, perquè hi ha indicis de la comissió d’un delicte d’apropiació indeguda”. Els jutges diuen que ha quedat evident un fet: “els més de 85 mil euros no estan al patrimoni del client i que el Sr. Bladé, de forma directa o a través de la seva mercantil, ha incorporat les esmentades quantitats al seu patrimoni, ja que els diners no ha pogut ‘evaporar-se’ sense més”. Per tot això, s’ordena reobrir el cas contra l’advocat Bladé.
Bladé nega les acusacions
Per la seva banda, el lletrat Jordi Bladé en un document cedit a larepublicaheca.cat confessa que els diners reclamats pel client “no s’han incorporat” al seu patrimoni, sinó que “van quedar retinguts a títol de dipòsit per fer front a les despeses que generava el periple judicial del cas, tant pel que fa a costes judicials com d’honoraris professionals”. Insisteix que el dipòsit va ser acceptat pel client a través la signatura d’un contracte. Jordi Bladé també recorda que el seu client (i ara recorrent) “no ha demanat en cap moment la devolució del dipòsit”.
El lletrat assegura que “ha obrat de bona fe” a l’hora de defensar els seus legítims interessos per assegurar el cobrament dels honoraris. Bladé després de dir que sempre ha estat obert a trobar solucions pactades sense haver d’esgotar la via judicial, assegura resta a la disposició de les decisions de la Justícia per seguir escrupolosament les mesures que es dictaminin.
• PUBLICITAT
REDACCIÓ
