REDACCIÓEl jovent està patint una de les conseqüències més dures provocada per la mala gestió política. Sembla ser que els que ens governen no entenen la necessitat immediata d’un canvi radical de les seves polítiques laborals i socials tal i com demana, a crits, un gran nombre de ciutadans. Aquesta, és segurament la principal raó de que molts joves decideixen buscar-se la vida fora de les nostres fronteres. Una decisió que no hauríem d’acceptar.
És una llàstima i alhora preocupant que l’any 2012 tanqués amb una xifra aproximada de 5,7 milions d’aturats dels quals un 48% correspon a la desocupació juvenil. Em provoca vergonya aliena que no hi hagi ningú capaç de posar fre a aquesta escàndol. Sens dubte, aquestes són dades que dibuixen un paisatge lamentable, sobretot per a aquells que estan començant a llaurar el seu futur amb il•lusió. Molts estan formats i preparats per incorporar-se en el món laboral. No obstant, algun responsable polític, que qüestiono la seva idoneïtat política, aconsella els joves a marxar del país per servir cafès a l’estranger.
És frustrant haver de testimoniar el fenomen de l’emigració i de la fuga de cervells, sobretot si parlem de joves. No podem escamotejar que l’emigració es tracta d’una ‘nova’ realitat que ens envolta i ens afecta. És una mena de reviure la Història d’alguns dels nostres familiars. La diferència resideix en què el jovent d’avui està més i millor preparat. Per evitar la fuga de cervells, els governs hauríen de trobar polítiques creïbles i eficaces. Creure en el jovent i en el seu futur és l’única manera de posar fil a l’agulla a tot a aquest descosit.
No dedicar atenció als joves és destruir i, fins i tot, hipotecar, de certa manera, el futur del país i el seu desenvolupament. No hauria de provocar cap sorpresa quan algú demana: què serà del país sense tots aquests professionals? Com aconseguirem sortir endavant? Quin futur els espera si el govern no troba solucions o no aposta per polítiques que generin llocs de treball?
Davant la més que aparent ineficàcia governamental en l’ambit del treball, no és estrany que una immensa majoria de joves opti per creuar les nostres fronteres i es vegi obligada a reiventar-se. Els joves vivim una situació contradictòria i paradoxal. Un estira i arronsa, on els que tiren estan cada cop més febles, i per tant més esgotats, i els que hauríen d’afluixar sembla estar còmodes allà on hi són.
En un país civilitzat no hauria de ser normal que els dirigents polítics enviessin a ‘passeig’ els seus joves (millor formats) i fins i tot els aconsellessin a anar a emigrar per servir cafés. No tinc cap mena de dubtes que quelcom va malament.
Davant d’aquest panorama depriment no és d’estranyar que els nostres joves i el seu futur ‘voli’. Així ens va!
Dani Martínez
Periodista
REDACCIÓ
