REDACCIÓ
El 8 de març és una data destacada en l’àmbit internacional per recordar-nos que la igualtat de gènere encara no és una realitat en ple segle XXI. Que si bé hem assolit drets que eren impensables, encara queda llum una igualtat real i efectiva entre dones i homes.
Si algú ens digués ara que les dones, més de la meitat de la població, un 52%, no tenim dret a votar ens posaríem les mans al cap, tot i això, aquest dret es va aconseguir a Espanya en 1931, encara no fa 100 anys. La incorporació de les dones al món laboral durant la Primera Guerra Mundial, fent feines d’infermeria, treballant a les fàbriques d’armes no les va alliberar de les tasques de la casa, la criança dels fills, obediència i complaença dels marits. A partir d’aquí les dones vam començar a reclamar els seus drets a la igualtat, “Sí les dones podem treballar, les dones podem votar” .
A dia d’avui encara som les dones les que continuem portant el pes de la casa, som les que majoritàriament demanen excedències per criança dels fills i filles, cura dels grans. Les dones continuen dedicant a les tasques de la llar el doble de temps setmanal que ho dediquen els homes amb la càrrega mental que això implica per les dones. Per no parlar de la bretxa salarial, les dones guanyen salaris significativament inferiors als que guanyen els homes, les condicions laborals, treballs a temps parcials, amb tot el que implica per les futures prestacions de jubilació, continuant exposant a les dones al risc de la pobresa. Per no parlar de les barreres invisibles “Sostres de vidre” amb les que es troben les dones dins de la seva carrera professional fins a arribar a assolir lloc de gran responsabilitat.
Les dones continuen dedicant a les tasques de la llar el doble de temps setmanal que ho dediquen els homes amb la càrrega mental que això implica
Les dones russes es van declarar en vaga demanant “Pan y Paz” arrel dels 2.000.000 soldats morts durant la guerra. Quatre dies després el Tsar es va veure obligar a abdicar i el govern provisional va concedir el vot a les dones, aquesta data històrica va ser un 23 de febrer segons el calendari Julià, utilitzat per Rússia en aquells moments, i un 8 de març segons el calendari Gregorià utilitzat pels altres països. Així, en el període d’Entreguerres es va assolir el vot femení a gran part d’Europa.
El 8 de març va ser institucionalitzar per les Nacions Unides el 1975 com el Dia Internacional de les Dones. El 8 de març és una jornada de reivindicació i de visibilització dels esforços que fem les dones i nenes en tot el món per tenir un futur més igualitari. Reivindiquem els drets de les dones a la presa de decisió en totes les esferes de la vida, la visibilització de tantes dones que per mèrits propis, tantes artistes que no consten en els llibres d’art, tantes dones que són un referent cultural i científiques femenines que no consten als llibres de text, els referents femenins representen tan sols un 7,5% del total de les figures que apareixen en els llibres de text de l’ESO.
Ens podem sentir estafades perquè ens han robat referents femenins, però els reclamen per les futures generacions
Ens podem sentir estafades perquè ens han robat referents femenins, però els reclamen per les futures generacions, si tenim en compte que aprenem per socialització i per models de referència. Tenim dret a tenir opcions, de gaudir d’idèntiques oportunitats per desenvolupar les nostres capacitats i qualsevol manifestació de violència és un obstacle per la plena igualtat entre dones i homes.
És una qüestió de drets humans, del dret de les dones a una igualtat real d’oportunitats entre homes i dones.
El 8 de març és un dia per la reflexió per mirar els drets assolits en els últims temps, però sobretot per mirar i planificar quins reptes encara ens queden per erradicar totes les formes de discriminació cap a les dones. El 8 de març no és un dia per celebrar, és un dia per poder avançar totes juntes sense tenir en compte banderes, idearis, juntes també amb els homes que tenen un paper molt important en totes aquestes desigualtats. Perquè la igualtat de gènere no és una qüestió d’un dia ni d’un més, ha de ser el compromís del conjunt de la ciutadania per consolidar els drets assolits i caminar tots junts pels camins d’igualtat per un món lliure de violències, solidari, en pau per una societat igualitària en llibertat.
Les dones del món desitgem i mereixem un futur igualitari sense estigmes, sense estereotips ni violència: un futur pacífic, amb igualtat de drets i oportunitats per totes les persones.
Josepa CLAVERO
Cap de la Unitat contra la Violència envers la Dona de la Subdelegació del Govern a Tarragona
REDACCIÓ
