REDACCIÓ
Josep Nolla és l’alcalde d’Els Pallaresos, un municipi que compta amb 4.700 empadronats però “dóna servei a unes 6.000 persones”. El convergent és un defensor dels seus ideals, principis i de la justícia en el seu estat ple. Tornaria a fer-se una foto defensant Otegi perquè no té cap dubte que és un pres polític. El pacte polític per ‘fer fora’ Domínguez va arribar perquè el poble volia un canvi radical al capdavant de l’ajuntament.
REPÚBLICA CHECA – Des de fora, es té la sensació que el poble està trencat, els que estan amb Nolla i els que estan amb Domínguez.
JOSEP NOLLA – Aquesta és la voluntat o la situació que es descrivia fa uns mesos. Mai he percebut un trencament, això no vol dir que algú que no hagi volgut projectar aquesta imatge però jo no ho he percebut, ni ho he abonat ni fomentat, ans al contrari. El missatge ha estat integrador, d’unió, de fer poble, de recuperar els valors com a poble.
RC – Com s’arriba al pacte de govern?
JN – S’arriba a aquest pacte després d’una etapa de quatre anys d’un govern quadripartit (PSC, Verds Europeus, PP i Gent de Pallaresos). Després d’una unió de sensibilitats i de punts de vista, acompanyats d’una sèrie d’imputs que rebíem part del nostre lectorat, que demanaven un canvi radical i profund a Els Pallaresos en la gestió municipal.
RC – Tot i així, UNIM-PSC va ser el més votat en les municipals.
JN – Cal tenir en compte que prèviament, abans de les eleccions, havia fet una coalició amb Gent de Pallaresos. Per ser justos, hauríem de sumar els vots de Gent de Pallaresos i de PSC- UNIM. Per tant, no tinc tant clar que de forma individual sigui PSC-UNIM la força més votada.
Oposició
RC – Governar sempre és difícil. L’oposició no ho posa fàcil i aquí encara menys. Un exemple són les ordenances fiscals.
JN – Bé, amb les ordenances fiscals el missatge que es transmet i que es projecta és que el Nolla apuja un 10% l’impost. El que no diu el senyor Domínguez és que aquesta pujada la va sol·licitar ell mitjançant una revisió cadastral. Ara la titularitat de l’alcaldia és meva però la responsabilitat és de Domínguez. Prefereixo destinar els esforços i recursos a la gestió municipal i no a polemitzar sobre determinats temes.
RC – Hi ha alguna mesura o partida destinada a dificultats econòmiques en els pressupostos del 2016?
JN – Malgrat que part de l’oposició intenti transmetre el contrari, no s’ha disminuït cap partida. Dins de les ordenances fiscals, a banda d’aquest increment de l’IBI del 10% que ve imposat per l’estat i motivat pel senyor Domínguez, hem establert mesures de reducció d’impostos, per exemple les taxes d’escombraries. A banda, hem mirat per famílies monoparentals i nombroses, establint les bonificacions corresponents amb les taxes i els preus públics.
RC – Quina radiografia fa del municipi?
JN – La sensació és que hi ha un estancament. Em refereixo a permisos d’obra, a certificats d’empadronaments nous, baixes del padró. Ni en un sentit negatiu ni en un de positiu hi ha res destacable. El que és cert és que amb converses amb veïns, hi ha gent que passa veritables problemes econòmics. No hi ha brots verds, com diuen a Madrid. Aquí no ho hem notat. Això sí, el que hem notat és que hi ha hagut un cert increment del que es podria dir turisme.
RC – Els Pallaresos no té el turisme com a element essencial en el seu full de ruta. A què és degut aquest augment?
JN – A les visites de la casa Bofarull. Aquest augment ha arribat d’ençà que van obrir la casa al públic i gràcies a la forta difusió i l’empenta que tenen l’Anna M. Manent i la Mercè Segur, les impulsores, per difondre el patrimoni cultural que gestionen. No sé quantes visites han rebut exactament, perquè és una iniciativa privada que no gestionem nosaltres, però sí que puc assegurar que hi ha més moviment de grups que abans.
Salut econòmica
RC – Hi ha inversions previstes en infraestructures?
JN – Hem trobat tal desorganització interna que estem prioritzant en establir unes bases sòlides per més endavant poder emprendre projectes d’inversió en un futur. Ara mateix no estem en situació, tal com tenim estructurat l’ajuntament pel que fa a recursos humans, per poder afrontar de forma immediata grans inversions. La legislatura és molt llarga, queden tres anys i mig per endavant i alguna cosa sortirà. Ara mateix no.
RC – Els Pallaresos econòmicament està sa?
JN – Sí. L’endeutament és baixíssim. És una gran notícia perquè el sostre d’endeutament, que és molt més elevat del que tenim actualment, ens permetrà poder fer front a les inversions, futures. Si necessitéssim endeutament a mig o llarg termini per poder tirar endavant inversions, tenim aquesta capacitat d’endeutament. Ara bé, el dia a dia de l’ajuntament és molt complicat, no devem res a ningú però no tenim ni un duro a la butxaca. No tenim un romanent suficient per fer front a segons quines eventualitats. En tenim per anar tirant.
RC – Pel que fa als robatoris que s’estan produint al municipi i a la zona, 4 en l’última quinzena, han pres alguna mesura?
JN – Estem en permanent contacte amb els Mossos d’Esquadra, hem sensibilitzat al cos de vigilants que depèn del consistori i hem transmès als veïns, amb molta cura per no crear una alarma social innecessària, però hem fet una mica de pedagogia amb els veïns a l’hora de prendre les precaucions bàsiques.
La famosa foto
RC – Per què es va fer la foto reclamant la llibertat d’Otegi?
JN – Per la defensa dels drets humans, dels meus principis, dels meus ideals i la defensa de la justícia amb un sentit ple i estricte, per la justícia amb la seva essència i per manifestar el suport per una persona que està empresonada per una causa determinada, que en aquest cas jo considero que és injusta. Prova d’això és la campanya internacional que s’ha fet per defensar-lo. Jo no he estat cap pioner, bé potser ho he estat a Els Pallaresos en la defensa d’aquesta causa. No és cap delicte demanar la llibertat per Otegi i menys en el format que ho vaig fer jo. Em va sorprendre que en una campanya on hi ha gent de molt renom i no se’ls hi fes la criminalització intencionada que se’m va fer a mi.
RC – Tornaria a fer-se la foto?
JN – Sí, mentre aquest senyor estigui empresonat. Un cop sigui lliure ja no tindrà sentit. És el mateix que passa amb l’estelada, a casa en tinc una de penjada. Hi estarà per sempre? Doncs no. Quan Catalunya sigui independent no tindrà sentit i ja no serà una reivindicació.
RC – S’imaginava que la foto agafaria aquest ressò mediàtic?
JN – Francament no. No pel fet que defenso. M’agradaria veure i que algú m’expliqués què té d’especial demanar la llibertat d’un pres, al meu entendre, polític. I també, per què una foto feta a l’agost del 2014 surt als mitjans al maig del 2015, poc abans de les eleccions. Tampoc entenc que es criminalitzi una foto que tenia penjada al mur del meu Facebook.
RC – Va alimentar als altres partits durant la campanya. Creu que el va afectar aquesta ‘criminalització’?
JN – Jo crec que em va beneficiar i tot. Els resultats potser haurien estat diferents si els altres partits s’haguessin centrat a fer altres coses i no en una campanya tan destructiva cap a la meva persona. Jo només dono les gràcies perquè ni a la meva família ni a mi ens hagi passat res perquè això podria haver tingut conseqüències, potser per part d’algun individu de l’extrema dreta.
Domínguez…
RC – Si s’arxivés la causa contra l’exalcalde Jaume Domínguez, què faria vostè?
JN – Jo? Res, el mateix que estic fent ara. Intentar governar el municipi el millor que pugui i ja està. Ara mateix no és un tema que tingui en ment, ni em neguitegi ni tampoc hi tinc un interès especial.
Jonathan OCA // Els Pallaresos
jonathan@larepublicacheca.com
REDACCIÓ
