REDACCIÓ
Des del dimecres 23 de juny els nou presos polítics ja estan a casa seva, això com un primer pas és important. Darrerament s’ha aixecat força polseguera, sobretot per part de tots els partits dretans. Vull recordar que l’any 1996, José Maria Aznar recent investit com a president del Govern indultava a 15 exmembres terroristes independentistes de Terra Lliure, condemnats per posar bombes. Ara, tant Pablo Casado, com Ciudadanos i Vox acusen a Pedro Sánchez de traïdor.
Quan el PP negociava amb ETA per acabar amb el terrorisme era “tenir visió d’Estat”. A finals del mes de maig el Tribunal Suprem es pronunciava en contra de la concessió dels indults al Ministeri de Justícia, deia que no s’aprecien raons de “justícia, equitat i utilitat pública” per donar aquesta mesura de gràcia. Aquest informe com el del Consell d’Estat, eren previs perquè el Consell de Ministres concedís els indults, informes no vinculants però si preceptius. Ara vull fer un recordatori de frases i de titulars de premsa dels darrers dies.
18 de juny. Casado ratifica en solitari el seu rebuig als indults davant l’empresariat; El suport de la patronal catalana i espanyola als indults dóna aire a Sánchez; Els bisbes catalans, també a favor; Han escoltat del PP o Cs alguna alternativa per encarrilar un problema que porta gangrenat gairebé deu anys?; No es pot criticar a qui ha decidit actuar davant els que han dinamitat totes les vies de relació judicialitzant el conflicte; Després Colón, una onada de recolzaments als indults; Empresaris, polítics, religiosos i altres grups, locals o foranes, demanen les mesures de gràcia.
19 de juny. “Catalunya necessita sense demora diàleg, acord i pacte”; “Si per un costat indulten i per altra ens arruïnen, no avancem”; “El Govern no té més remei que indultar perquè Europa no el qüestioni”; El Cercle, Foment i la CEOE defensen els indults com un inici del diàleg.
20 de juny. La Fiscalia no presentarà cap recurs davant la mesura de gràcia una vegada argumentada per Justícia; Només l’amnistia farà tornar el conflicte a l’àmbit de la política; Quina mena de diàleg hi ha, si no hi ha amnistia, si mentrestant estan arruïnant gent amb sentències del Tribunal de Comptes?
21 de juny. El camí, després dels indults, serà llarg perquè s’haurà de fer un encaix de boixets; Són una aposta valenta per la convivència; El Govern creu que els indults són ‘inexpugnables’; És una mesura que té una ‘utilitat social’ i un interès general;
22 de juny. Avui s’aproven ‘els indults de la convivència i necessaris per a la reconciliació’; Unes 500 persones protesten: ‘Clemència no és justícia’; El Consell d’Europa demana retirar les euroordres; “Trobar tot allò que és uneix i que és molt, més del que ens separa”; ERC i Junts reclamen a la Moncloa anar més enllà dels presos; Ara el que toca és baixar al pragmatismes i dialogar, és a dir, fer política; Casado augmenta el rebuig als indults i planta cara als empresaris; Estrasburg demana reforma de delictes i suspendre extradicions.
23 de juny. Els polítics indultats sortiran avui en llibertat; Aprovada “per utilitat pública”, manté la pena de inhabilitació: Ara és l’hora de l’amnistia i el referèndum; 1.346 dies entre reixes; Els indults obren “una etapa de diàleg i retrobament”; El Govern indulta, hipertensió en la dreta, satisfacció a Europa; Casado cerca una clau per poder recórrer davant el Tribunal Suprem, com ‘part perjudicada’ per el procés; És l’hora de la política; La premsa internacional aposta per tancar “la crisi més gran”; Els presos ja han pagat un preu molt alt.
24 de juny. Els presos surten lliures mentre el PP redobla l’acaçament a Sánchez; En l’actual retrobament té que estar el PP, perquè si no tornaríem al 2003; El PP demana eleccions amb la convicció de que la majoria s’oposa al indults; Els polítics destaquen al sortir que mantenen intactes els seus ideals; Le Monde: “La decisió més difícil, però també la més valenta i necessària”: El Suprem veu un cop a la seva sentència en els indults; L’Alt Tribunal creu que les mesures de gràcia i la reforma del Codi Penal el debiliten davant El Tribunal Europeu de Drets Humans; El Poder Judicial acusa al Consell d’Europa d’injerència.
25 de juny. La dreta obre la via judicial contra els indults i puja el pistó en l’atac polític; La Conferència Episcopal Espanyola, a favor d’”una solució dialogada” i secunda als bisbes catalans amb els indults; Casado trasllada a Europa les raons del seu rebuig als indults.
26 de juny. El Govern assumeix que la causa contra Mas-Colell danya la imatge d’Espanya; “Hi ha moments en els quals l’útil és el càstig, ara l’útil és el perdó”; Les causes del Tribunal de Comptes són noves “pedres en el camí”; Indult als exiliats?
Està clar que la venjança i la revenja no són valors constitucionals. Subscric el manifest “Necessitat i utilitat social del diàleg” (9 de juny), de quinze polítics constitucionalistes que ja estan fóra de l’activitat pública actualment. Entre altres coses diuen que “l’oposició no pot vulgaritzar el debat amb arguments d’oportunitat sense un projecte polític “, precisament ara la nostra societat té l’avinentesa de que el govern acordi l’indult, encara que sigui instrumental. Escriuen; “… la societat civil ha d’assumir la seva quota de responsabilitat . . . té que oferir també orientacions i ha d’apostar pel diàleg. Sense diàleg hi ha desconeixement, allunyament i, possiblement, incomprensió. Amb diàleg hi ha coneixement, proximitat i alteritat. El diàleg en la societat civil ha d’estar impulsat i alimentat pel poder polític sense sectarismes ni mentides. Amb arguments racionals, no amb emocions”
Temes pendents encara: Els exiliats, revisar els delictes de rebel·lió/sedició/malversació, el Tribunal de Comptes, 3.000 represaliats. Diuen que l’amnistia permetria fer tabula rasa, per poder negociar sense motxilles. Legalment l’amnistia ara no és possible, però sens dubte, només l’amnistia farà tornar tot el conflicte a l’àmbit de la política. Política que Rajoy i el PP va portat als tribunals. Darrerament la política està més que judicialitzada i la justícia està polititzada. Tenim el món al revés.
Josep Maria BUQUERAS
REDACCIÓ
