REDACCIÓ
Pateix com ningú quan el Nàstic surt a la gespa. Destil·la optimisme i confiança en un club que és capaç de fer miracles. Josep Maria Andreu és el president del club grana i està convençut que l’equip dirigit per Vicente Moreno ens farà tocar el cel i arribar a jugar amb els millors del món. Demana a l’afició que continuï creient i fent costat a un club que pot ser capaç de donar-nos moltes alegries. En les setmanes vinents el Nàstic pot fer història, i aconseguir que Tarragona estigui en el mapa futbolístic. Josep Maria Andreu està convençut que el somni està a un clic
RC – La paraula Nàstic ha guanyat un significat especial? Una paraula per identificar-lo…
JOSEP Ma. ANDREU – El Nàstic és el degà entre els clubs de l’esport. En aquests 130 anys d’història el Nàstic ha esdevingut un referent de sacrifici, de treball, de lluita, d’èxits i també de fracassos, dels quals sempre ens hem aixecat amb més força. Una paraula? Superació!
RC – Pot explicar-nos en paraules què sent actualment com a president del Nàstic?
JMA – Emoció pel que viurem dissabte. Orgull pel allò que estan fent aquests jugadors. I sobretot il·lusió pel que pot aconseguir aquest equip.
RC – Vostè confia en tocar el cel…?
JMA – Aquesta plantilla ha demostrat que és capaç de fer coses grans. No depenem de nosaltres però lluitarem per fer-ho possible.
RC – Somia amb el Nàstic?
JMA – Cada dia, com gran part de l’afició. I espero que fem realitat els somnis de tots els nastiquers.
Respectem els àrbitres
RC – Està content amb l’arbitratge?
JMA – No valorem als àrbitres. Tenen una feina molt complicada i els respectem moltíssim.
RC – Què guanya el Nàstic si puja a primera?
JMA – Ser a la millor lliga del món. Poder gaudir de jugar contra grandíssims equips.
RC – Què faria si això succeeix, pagaria els deutes?
JMA – Exactament, això és el primer que faríem.
RC – El Nàstic té infraestructures preparades per ser un club de primera?
JMA – El Nàstic ja és un club de primera. Per afició, per jugadors, per cos tècnic. Si pugem estem preparats.
Canvi d’hàbits
RC – Darrerament hi ha queixes en relació a les cues per accedir-hi i sortir del camp… Què pensa fer-hi?
JMA – És evident que es poden millorar coses, com ja estem fent. De mica en mica anem millorant allò que està a les nostres mans. Però la gent a Tarragona també ha de començar a canviar certs hàbits. Ningú va al Camp Nou 5 minuts abans del partit. Quan som 14.000 persones a l’estadi cal arribar amb temps. És responsabilitat de tots.
RC – Té cap ‘amulet’ o cap ritual que segueix abans de cada partit?
JMA – Abans del partit sempre baixo al vestidor a saludar als jugadors. A més, faig una abraçada molt especial a l’Emilio Viqueira i a l’entrenador Vicente Moreno.
La meva família també pateix
RC – Què li diu la família?
JMA – La meva família sempre pateix, per mi i pel Nàstic. Ells no volien que tornés però estan contents per com estan anant les coses.
RC – El veiem molt amoïnat i neguitós durant els partits…
JMA – Pateixo com tots els socis i aficionats, però 100% controlat.
RC – Constantment esteu demanant el suport i implicació de l’afició…
JMA – Volem que continuï fent com fins ara: que acompanyin i animin a l’equip fins al final. Ells són el jugador número 12. Amb el seu recolzament tot és possible.
RC – El Nàstic és més que un club… els tarragonins ho tenen clar?
JMA – Sens dubte. Tarragona, ciutat i província, s’identifica amb aquest club, amb aquests colors i els seus jugadors.
Compliré les promeses
RC – Ha fet cap promesa que complirà si el Nàstic puja a primera?
JMA – N’he fet més d’una i com que sóc un home de paraula si pugem, les compliré totes.
RC – Quin regal tindran els jugadors si el Nàstic aconsegueix arribar a primera?
JMA – Pujar a primera és el millor regal que pot demanar un jugador. Aconseguir un ascens és un premi únic.
RC – En el cas que l’ascens sigui impossible, què pensa fer?
JMA – Estic convençut que aquest equip pot pujar a Primera.
RC – Li fa por que la injustícia que va viure el Nàstic ara fa dues temporades (partit amb el Llagostera) torni a fer-se realitat?
JMA – No hem de mirar enrere, estem davant un moment històric i l’hem de gaudir. La resta ja és passat.
REDACCIÓ
