REDACCIÓ
El món del periodisme és immensament polifacètic i té molts aspectes que són objecte d’estudi. En els darrers anys, hem vist com la premsa digital li ha anat guanyant terreny al paper, molts cops posant el focus en la immediatesa en detriment de la qualitat. Dos periodistes del territori han treballat en un estudi en forma de llibre que repassa el darrer mig segle de professió periodística a la província: De l’olivetti al teletreball. 
Avui entrevistem a un dels autors, Josep M. Arias, exprofessor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i exdirector de comunicació i màrqueting de Bonaimatge. Ell ens parlarà dels detalls del seu llibre, elaborat juntament amb Tomàs Carot.
D’on va sorgir la idea de fer un estudi dels darrers cinquanta anys de periodisme a la demarcació?
Va néixer de l’interès de dos periodistes que hem desenvolupat tota la nostra carrera professional al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, convençuts que valia la pena fer memòria i obrir camí per un major coneixement del passat i del present que ens ajudi a encarar el futur.
Com van decidir que la iniciativa es convertiria en un llibre?
Des d’un primer moment vam creure que s’havia de fer un llibre, però també que calia fer-ne un portal dinàmic. Vam trobar el suport de la Càtedra URV-Repsol d’Excel·lència en la Comunicació, la Diputació de Tarragona, el Col·legi de Periodistes i Publicacions URV i això ens va animar a tirar endavant. Ara hem presentat el primer i estem treballant en el segon projecte que permetrà una constant actualització tant del registre de mitjans com del de periodistes. Hem fet un primer pas amb aquesta aproximació als darrers cinquanta anys, però l’objectiu és que tot aquest esforç es mantingui en el futur. Nosaltres obrim un camí que d’altres, si volen, podran continuar.
Quin significat té aquesta publicació per a vostè?
És el meu primer llibre i això és molt especial. M’he passat la vida escrivint en tots els gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista …) i fer un llibre ha estat una gran experiència pel que suposa de canvi de registre i de temporalitat.
Com ha estat fer feina en aquest projecte amb Tomàs Carot?
La idea va sortir de dos caps i el seu desenvolupament l’hem fet a quatre mans. Pensem que un projecte com aquest ha de ser coral. I no només és obra nostra, sinó que hi participen directament o indirectament molts altres companys que ens ha aportat la seva memòria i la seva visió.
Quina és la seva part preferida del llibre?
Ha estat un viatge del passat al present i, per tant, tots els capítols tenen el seu interès. Aquest no és un llibre d’història sinó de memòria documentada amb totes les limitacions que això pugui comportar. Al Tomàs i a mi ens agrada dir que és una simfonia inacabada i que seran el portal i la versió digital del treball les eines que permetran ampliar, corregir i actualitzar els continguts.
Quins altres temes recull l’obra?
A banda de fer memòria periodística, hem tingut la voluntat de contextualitzar socioeconòmicament i políticament tot el que recollim. Per tant, el lector trobarà una evolució de la professió, però també de la societat. El periodisme és un reflex de la comunitat en la qual es desenvolupa, amb totes les llums i totes les ombres.
Tinc entès que surt larepublicacheca.cat. Pot avançar-nos alguna cosa al respecte?
El fenomen de l’explosió digital es tracta de forma molt transversal a partir de posar inicialment el focus en les primeres experiències que van sorgir a les nostres comarques. A partir d’aquí es relacionen les següents experiències que com La República Checa han anat sorgint i que en el portal tindran un tractament més ampli.
Sembla que la tendència de la premsa escrita és l’entorn digital. Desapareixeran els diaris de paper?
La revolució digital també ha remogut els fonaments del periodisme i de la comunicació i ha plantejat reptes, però també oportunitats als mitjans tradicionals (premsa impresa, ràdio, televisió). La mateixa premsa digital s’ha obert als continguts multimèdia. Jo crec que anem cap a un món comunicatiu de convivència de tots els suports. Per tant, estic convençut que els diaris de paper no desapareixeran, això no obstant, hauran de revisar els seus continguts per fer-los atractius als “nous lectors”. I espero que el fil conductor de tots els mitjans sigui la pràctica i la defensa del bon periodisme, lliure i independent, posat al servei de les audiències.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
