Jordi Sendra encarna el cor que batega per Tarragona

Jordi Sendra s’autodefineix com un tarragoní de tota la vida que estima la seva ciutat. El seu amor per Tarragona és tan gran que ara ha decidit fer el pas de presentar-se com a candidat a l’alcaldia. Tot i que sigui sota les sigles de Junts per Catalunya, l’alcaldable es considera a si mateix una persona no sectària, que busca el bé comú sense importar qui vota a qui. Aquesta història d’amor va començar ara fa 61 anys, quan un petit Jordi Sendra pujava fins al terrat de casa seva per a sentir el xivarri de l’estadi del Nàstic a l’avinguda Catalunya.

Aquell nen, que després passaria a ser jove, tenia un clar referent: el seu pare. Ell li ensenyaria a estimar Tarragona i Catalunya. Una figura en la qual també es fixaria a l’hora de fer política, per cert, sempre amb passió.

La seva relació amb la ciutat tan sols seria interrompuda per un altre vincle afectiu que el portaria dos anys a Suècia. Sendra va aprendre ben aviat el que és superar reptes i obstacles, havent de criar una filla des de ben jove. Diu que ho tornaria una i mil vegades, “perquè tinc una joia de filla”, confessa emocionat.

Una altra mostra del seu tarragonisme són els castells. Conegut membre de la Colla Jove, Sendra es va enamorar de la primera tripleta màgica que van dur a terme els castellers de la camisa lila. Però la seva trajectòria en aquest àmbit cultural no començaria fins que un dia, sent regidor i gaudint d’una diada castellera des del balcó de l’Ajuntament, no va poder aguantar més i va baixar a fer pinya amb ‘la Jove’. “No hi ha res més bonic que ser casteller, perquè t’iguales a tothom; quan estàs a la pinya ningú pregunta origen o raça, és completament igual”, expressa amb un somriure.

Ja en clau política, la motivació de Jordi Sendra sempre ha estat treballar per la seva ciutat i de retruc per Catalunya. És conscient que això pot suscitar comentaris de què sempre ha estat vivint de la política, un fet que ell mateix desmenteix argumentant que ha estat treballant 13 anys en l’àmbit privat. Sendra destaca la necessitat d’inculcar passió a la política, perquè és quan un s’adona que “la ciutat o el país és més important que un mateix”. “No hi pot haver res més agraït que ser alcalde del teu municipi”, remarca tot apuntant que vol servir a tothom com ho ha fet sempre, sense sectarismes.

El juntaire encara recorda els dos moments polítics que més l’han marcat. D’una banda, l’1 d’Octubre, una experiència “brutal” plena d’anècdotes per a la posteritat. D’entre les més interessants hi ha la no celebració de l’aniversari de la seva dona, que va néixer un 1 d’octubre. “Aquest any no el vam poder celebrar”, recorda Sendra. El segon moment que més emoció li porta és la votació de la declaració d’independència: “Aquell va ser el dia més emotiu de la meva vida”. Sendra lamenta, però, que el final no pogués ser el que tants catalans i catalanes desitjaven (i encara desitgen), perquè ell assegura que mai “no ens rendirem”.

I és precisament un desig el que ara té Jordi Sendra de cara als pròxims anys: “Vull una Tarragona que torni a lluir, a brillar, una ciutat de la qual els tarragonins i tarragonines puguin estar orgullosos”. Sota el seu parer, ni els socialistes ni Esquerra Republicana ho han aconseguit. Per al candidat, una de les pautes a seguir és cuidar el dia a dia, aquell petit detall que per al ciutadà és molt gran.

Sendra també vol una Tarragona més segura. Quan parla d’aquest tema sempre pensa en la seva filla: “Tinc una filla que va decidir estimar d’una altra manera, i no puc permetre que surti al carrer amb por”. En definitiva, Jordi Sendra vol allò que persegueixen tots els tarragonins, una Tarragona millor, una Tarragona orgullosa, amb un cor que bategui al 100%. Sendra convida tothom a sumar-s’hi a la Tarragona transformadora i inclusiva.