REDACCIÓ
Corre la idea, ben documentada, que el Dia del Llibre va ser un invent de Vicent Clavel Andrés, un republicà d’origen valencià que va viure molts anys a Barcelona. Clavel va fer una proposta a la Cambra Barcelonina l’any 1923 per crear un «Día del Libro Español» el dia 7 d’octubre, data en què, segons alguns historiadors, havia nascut Miguel de Cervantes. No va ser, però, fins al 7 d’octubre de 1926 que es va celebrar i el 1930 es va canviar al 23 d’abril que coneixem avui, coincidint amb Sant Jordi.
Ara bé, podria ser que això no hagués estat així, només. I dic només perquè aquestes dades són irrefutables però crec que cal contrastar-les amb unes altres que fa uns mesos que conec com a conseqüència de les investigacions que estic fent per a una antologia de la poesia anarquista en català del segle XIX que ja inclou més de 100 autors i autores.
En aquest treball m’he trobat la figura de Joan Usón, un obrer anarquista, poeta i llibreter d’origen aragonès i català de Barcelona que utilitzà el pseudònim Juanonus per signar les seves obres. A ell, R. Franquet li atribueix l’organització de la primera Diada del llibre el 23 d’abril. Franquet va explicar a l’article «Anécdotas de Juan Usón», publicat en el número 799-800, del 28 d’agost de 1960, de la revista CNT. Portavoz de la CNT de España en el Exilio, de Tolosa, que cap a 1924 o 1925 Usón va demanar autorització per celebrar una festa del llibre i li va ser concedida inesperadament. Això va donar lloc al Dia del Llibre del 23 d’abril que avui coneixem. Concretament, l’autora diu que «Un día, estando juntos (ella i Usón) tenía el diario en la mano. […] indignado, lanzó un buen reniego, diciendo: —La prensa se desgañita por los ases del deporte, reinas de los mercados y demás porquería, y de la cultura nadie se acuerda. Ocurría esto por los años 1924 ó 1925, periodo de la dictadura de Primo de Rivera. Cogió papel y pluma y redactó una solicitud a Capitanía General, pidiendo autorización para organizar una Fiesta o Feria del Libro. ¡Caso curioso! La demanda le fue aceptada y la autorización concedida. He aquí el origen de la Feria [Día] del Libro que aun hoy se celebra en Barcelona, cada año en el mes de abril. Pocos, muy pocos saben que el fundador de ella fue el anarquista Juan Usón (Juanonus).»
Usón és una anarquista amb una biografia poc coneguda, més enllà de les dades que conté l’escrita per Ignacio C. Soriano Jiménez per al web de la Real Academia de la Historia (https://dbe.rah.es/
Interessat per les lluites socials del moment, es va afiliar a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i va entrar en contacte amb l’anarquisme. En moments de repressió, va ser empresonat tant al Castell de Montjuïc com, el 1904, a la Presó Model i, com a conseqüència dels fets de la Setmana Gloriosa de 1909, va ser desterrat a Almudévar. Va formar part del grup teatral Avenir de Felip Cortiella i del Grup 4 de Maig. El segon (format per Tomàs Herreros, Francisco Cardenal, Anselmo Lorenzo, etc.) era un grup relacionat amb el món tipogràfic i de l’ensenyament, i amb el qual va impulsar la segona època de la publicació Tierra y Libertad i el seu suplement Acracia (1908-1909).
A Barcelona, va aprendre la llengua catalana de forma autodidacta i n’esdevingué un gran defensor, alhora que la va convertir en una de les seves llengües literàries. Va escriure, sobretot, poemes, articles i obres de teatre, representades tant al Teatre Apolo com a locals sindicals de la ciutat, sobretot a un que hi havia la carrer Mercaders. Els seus poemes van anar apareixent publicats en publicacions com La Tramontana, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia; i el 1913 va ser un dels cofundadors i col·laboradors del setmanari En Titella. Els seus versos en castellà van aparèixer a les publicacions Acción Libertaria (1910) de Gijón i Los Nuevos (1917) de Barcelona.
Relacionat amb els ambients literaris i populars barcelonins, va participar a la tertúlia dels «dijous romàntics», a la Llibreria d’Antonio López, amb Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Ignasi Iglésias. Tot i treballar com a peó en un magatzem d’enderrocs, els dies de festa es dedicava a vendre llibres de segona mà pels carrers, fins que aconseguí obrir una barraca de llibres a Santa Madrona que va mantenir entre 1915 i 1925.
La seva activitat editorial es va lligar amb la de l’editor i llibreter Juan Balagué, que el va acollir a casa seva. El 1926, va passar a portar la llibreria que Balagué va obrir al carrer Muntaner, 42, on se celebraven tertúlies en què participaven Barradas, Ghiraldo, Alaiz, Plaja, etc., i on es va establir la seu de l’Editorial Lux, en què Joan Usón va poder publicar al seva obra més coneguda: Dos cents aforismes, de la qual en va fer una tirada especial de 310 exemplars numerats.
El Dia del Llibre va ser un invent de Vicent Clavel Andrés, un republicà d’origen valencià que va viure molts anys a Barcelona
A partir de 1936, amb l’esclat de la revolució, els seus poemes el van fer popular fins i tot el poble d’on procedia, Bujaraloz, on va viatjar i on va desenvolupar feina cultural. Els seus poemes es van publicar aleshores a publicacions com El Frente, Catalunya o Solidaridad Obrera, i van ser recollits posteriorment en el llibre Romancero popular de la Revolución. Quan va acabar al Guerra Civil, es va quedar a Barcelona a casa de Balagué per la seva avançada edat i va morir el 1949.
Així doncs, caldran més investigacions per acabar aclarint si Usón va ser aquest primer organitzador de la Diada del Llibre o no, si la va organitzar el 7 d’octubre o ja directament el 23 d’abril, etc. En tot cas, moltes d’aquestes dades podrien ser perfectament compatibles amb les que atribueixen la idea a Clavel i en cap cas deixen de banda que l’èxit d’una diada cultural com aquesta és, sobretot, col·lectiu, de totes i tots.
Jordi MARTÍ ✍🏾
Exregidor de la CUP a Tarragona
REDACCIÓ
