JORDI MARTÍ: Creure’s l’escola més enllà de la covid-19

Avui he escrit una piulada i una entrada al facebook en què deia que al centre educatiu on faig feina teníem set grups confinats i a la pàgina oficial de confinament de grups d’ensenyament, al traçacovid, hi deia que en teníem ZERO. Partint d’aquí, afirmava que les dades incloses en aquesta pàgina eren «falses i minvades».

Parlava d’aquesta pàgina perquè és la pàgina de referència sobre el tema i és la que utilitzen els mitjans de comunicació per parlar del desenvolupament de la pandèmia als centres educatius.

He rebut diverses respostes irades (amb acusacions que deien que jo deixava amb el cul a l’aire la direcció del meu centre i que era una «mala persona» per fer córrer aquestes informacions.) M’ha semblat curiosa la reacció quan des de fa dies i dies la inexactitud d’aquestes dades és pública i notòria. I la reproducció i utilització d’aquestes dades per part d’Educació com a «referents», també.

Per què deia que les dades són «falses i minvades»? Doncs perquè les direccions, no només la meva, van ofegades de feina relacionada amb la gestió de la pandèmia, a la recerca de professores i mestres que ja no es troben a llistes i que es demanen a través de qualsevol plataforma d’internet que permeti arribar a més gent. Les direccions han estat ofegades per la feinada que els ha caigut damunt i, alhora, són les encarregades de penjar les dades de grups confinats, de positius, etc. No hi arriben i és lògic. Ho sé jo i ho saben tots els serveis territorials. Aleshores, per què el Departament continua utilitzant unes dades que no concorden amb la realitat i que són sempre a la baixa? L’explicació és més que clara: perquè són sempre a la baixa.

Sense ampliació efectiva de plantilles que reduïssin ràtios que són absolutament més altes que les que el mateix Departament per boca de Cambray deia que tindríem, amb distàncies mínimes de separació que no es poden complir perquè no s’han ampliat els espais de docència més enllà dels que nosaltres mateixos hem buscat, sense pla de digitalització efectiu que arribi sobretot a l’alumnat més pobre (la setmana que ve arriben ordinadors, diuen), amb mascaretes que deixen passar l’aire de la respiració a l’exterior tot i que diuen que són correctes, sense PCR si ets mestre o professor i fas classe a grups que tenen algun positiu, amb 2.865 classes confinades (no patiu que en tenim 69.000 sense confinar) que inclouen 66.902 alumnes, 3.249 docents, PAS i PAE, i 139 treballadors de personal extern… Així estem avui, 3 de novembre de 2020.

Parlar-ne públicament no està ben vist tot i que és tema gairebé únic de conversa a centres, passadissos i patis. Dir-ho no toca perquè «aquest Govern té un compromís clar i concret» que no passa per cap de les premisses que haguessin fet les escoles segures, afegeixo jo. Amb una sabata i una espardenya, amb els voltors d’HAZ i l’Escola Nova 21 esperant que caigui tot per menjar-se les deixalles i convertir-les en negoci. Amb baixes, jubilacions sobrevingudes i estrès de tota mena. Així estem, també.

Però, malgrat tot, igual que al març passat tot i que no se’n digués ni una paraula en públic, avui som on ens toca ser per decisió pròpia, junt a les persones que intentem educar al costat de les seves famílies diverses i de la societat que ens envolta en general. Perquè sabem i tenim clar que allò que ens agrada i apassiona és aprendre mentre intentem que aprenguin. Perquè volem que la curiositat, les ganes de créixer més enllà del fet biològic, d’aprendre i de saber més enllà d’utilitats diverses -que també hi són- es converteixi en motor de vida. Perquè treballem obrint portes a coneixements i maneres de llegir el món que han de fer possible que aquest esdevingui millor i tan ampli i complex com calgui, en pau i sense violència. Perquè continuem volent construir una realitat col·lectiva que posi al centre l’alegria, la igualtat, la llibertat i la fraternitat, els nous vells principis que ens il·luminen cada dia quan entrem per les portes dels centres educatius on fem feina, on intentem gaudir fent gaudir, on intentem aprendre fent aprendre.

Per a tot això ens calen més recursos, infinits més recursos, començant pel 6% del pressupost aprovat per Parlament i mai no aplicat fins ara. No per als docents, no per a les nostres nòmines, sinó per a totes i tots, per a tot el que mereixem per ser una societat que no tingui vergonya d’ella mateixa quan es miri al mirall. Perquè entre les parets de l’escola hi ha tots els mons possibles i dependrà només de nosaltres, de si ens ho creiem com a societat o no, que en sortiran llum i colors o només gris i foscor. De moment, i la gestió de la pandèmia ho ha exemplificat de forma absoluta, l’aposta pel segon binomi guanya per golejada.

Jordi MARTÍ FONT

PUBLICITAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download WordPress Themes Free
Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
Download Premium WordPress Themes Free
udemy course download free