JORDI FORTUNY: Serà complicat aprofitar el FEDER pel Banc d’Espanya

S’acaba setembre i arrenca el nou curs polític amb molts dubtes després de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, amb diferents problemàtiques en el punt de mira del govern municipal. En un dels mandats més complexos que es recorden a la plaça de la Font, hem volgut conversar amb Jordi Fortuny, per molts el superregidor del govern de Tarragona i, indubtablement, l’home fort a l’Ajuntament. Fortuny ens analitza els últims episodis que han afectat el consistori, amb la Neteja, les Relacions Internacionals, els Pressupostos i l’estat de la caixa del Palau Municipal tarragoní, així com quina previsió faran des del govern republicà dels fons europeus, que no donaran per tots els projectes previstos, entre ells el Banc d’Espanya i la Tabacalera.

En primer lloc com ha anat per Marsella, quin ha estat l’objectiu del viatge?
Doncs la veritat que molt bé. Una ciutat que ens ha acollit de manera fantàstica i on hem pogut tractar diferents temes d’interès mutu. Hem tractat el tema turístic, amb els creuers i les relacions amb el port, temes mediambientals i temes de formació professional i educació per poder establir intercanvis de professorat i alumnat, ja que un 70% dels alumnes tenen com a segona llengua el castellà i en alguns centres s’estudia el català. Podem establir uns intercanvis amb França, aprofitant l’agermanament amb aquestes ciutats. També vam signar l’acord d’agermanament de ciutats Chartreusse, celebrant el centenari de la fàbrica de Marsella.

Per tant, es tornen a reactivar els viatges institucionals
De fet, jo sóc el responsable -encara que no se sàpiga- de les Relacions Internacionals de l’Ajuntament. Tot ha quedat molt aturat per la covid, però a la que preveiem un viatge que pugui donar fruits positius per a la ciutat, no els deixarem de fer. Tampoc us penseu que hi ha una inflació de viatges.

Quantes àrees és capaç de portar una persona? És vostè el superregidor, l’home fort d’aquest govern
Jo no sé si sóc fort o feble. Tinc un gran equip. Jo em dedico a donar unes instruccions i seguir totes les qüestions que es plantegen. Sense aquest gran equip, no ho podria fer. És evident. Tinc un gran equip a Neteja, a Recursos Humans, a Ematsa, a Mobilitat a l’EMT, a Pressupostos… S’està treballant a fons. Jo em dedico a muntar equips que facin la feina. Faig fer feina. No faig la feina. És l’única manera de sobreviure en tantes àrees (rialles). El que importa és saber. Si ho hagués de fer tot, seria impossible. Tots aquests equips fan possible que jo pugui assumir totes aquestes àrees. Quan he trobat que una àrea ha afluixat, l’hem reestructurat per fer equip perquè és l’única manera.

Com valora l’entrada de CUP i JxTGN al govern, ha delegat alguna funció?
Ha estat molt positiva. He delegat el que és l’àrea de l’OMAC a la regidora Cristina Guzman i hem creat les relacions amb el projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd, que porto jo directament. De fet he pogut tenir una conferència fa una estona d’aquest tema.

Què ens pot avançar?
Aquí la feina sí que la faig jo (riu). Hem acabat la consulta de mercat de la renovació de flota de l’EMT i ara estem en la fase de redacció de la licitació de la flota d’autobusos d’hidrogen pels pròxims 4 o 5 anys. En aquesta consulta de mercat hi han participat diferents empreses interessades per poder oferir. El que ens interessa és que només hi hagi un sol interlocutor que ens parli de l’hidrogen, l’autobús i que ens faci el seu manteniment i no dependre de moltes licitacions. Estem davant d’un fet que ens ha d’aportar una solució global, amb una tecnologia nova. S’han d’aclarir les empreses en aquesta qüestió, nosaltres pagarem el servei. Estem treballant en aquesta estructura. No comprarem tot per separat, ho farem només amb una empresa.

És el tema ‘d’actualitat’: Quiosc de la plaça Imperial sí o no? Se’ls ha atacat políticament amb aquesta qüestió?
No vull contribuir a avorrir a la ciutadania de Tarragona, parlant del quiosc de la Imperial Tàrraco. Hi ha uns fets clars que indiquen un final d’una concessió i per tant se segueixen els procediments i els responsables d’aquests temes ja han parlat i han intentat buscar solucions i una entesa. Ho deixo en mans d’ells. No vull avorrir a la ciutadania amb un tema que segueix el seu curs.

Hi ha la percepció que Tarragona és una ciutat bruta. Què els hi diria els ciutadans?
Hi ha dues causes per tenir aquesta percepció. Una seria el fet que tenim un contracte que no distingeix entre les èpoques d’estiu i hivern i això és un ‘hàndicap’. A l’estiu és més necessari incrementar el servei de neteja. De fet les queixes i es produeixen a l’estiu, no tant a l’hivern. Fins i tot ara passeges per la ciutat i tens una altra percepció. Això es modificarà en el nou contracte, que serà licitat d’una altra manera i es pagarà pels serveis prestats. El segon motiu és el següent. Si tu tens el menjador de casa teva molt polit i molt net, però fa dotze anys que no has pintat, la sensació és que no està net. I aquí hi ha moltes zones a Tarragona que no s’han mantingut. Si vas a la zona de l’Arrabassada et farà la sensació que està en millors condicions que si vas al Barri del Port. Aquí ja entra en joc la part de la sensació més que la de la realitat.

I l’incivisme?
És una situació que cada vegada estem acotant més i que amb la unitat mediambiental, estem aconseguint reduir els abocadors il·legals amb un 80%. Crec que ho anirem pal·liant i controlant. Un factor positiu és que hem aconseguit resoldre les denúncies de les ‘Ep!’ en un dia i mig, abans constava molt més que les coses se solucionessin. Espero que amb el nou contracte i tota aquella feina de xapa i pintura que s’ha de fer a Tarragona, canviï aquesta sensació.

Un dels projectes de mandat va ser solucionar els problemes d’inundacions a la Part Baixa. Com està aquest projecte?
Està avançant. S’ha de pressupostar i estem treballant perquè formi part d’aquestes ajudes de finançament europeu. Si agaféssim totes les millores de clavegueram que s’han de fer a Tarragona, superen els 60 milions. És un tema que s’ha de tractar bé. Necessitem els fons i un sistema de concessió del clavegueram. Mentrestant el que farem és pressupostar unes actuacions a la Part Baixa per pal·liar els efectes de les fortes pluges i les inundacions. Ja s’ha fet el projecte al carrer Barcelona, augmentant amb un 50% la potència de l’emissari, amb una reducció important d’una possible inundació i d’un 40% de la Part Baixa. Ens queda la resta de la zona del Francolí, que necessitem pressupostar i realitzar el més abans possible. Espero que als pressupostos s’inclogui una partida important. Tenim el dibuix fet, sabem el que hem de fer per ò ens falta el finançament adequat. No farem coses sense el finançament.

Entrant en matèria dels contenidors, hi ha barris on encara tenen contenidors soterrats
El tema dels contenidors soterrats és un tema que s’acabarà fent. Però no s’acabarà fent ara perquè per treure’ls necessitem dos milions d’euros. Perquè una cosa és treure’ls, però després has de comprar els de superfície i cada contenidor val 3.000 euros i amb una illa hi ha d’haver cinc. Tenim encara actives més de cent illes de contenidors soterrats que s’han de substituir. Però no hi ha prou en això, ja que també s’han de canviar camions. Fins ara hi havia tres sistemes per aquests contenidors. Un ja s’ha tret. Cada sistema té un camió diferent i potser per un carrer hi havia els tres sistemes, amb el que suposa de despesa afegida. Això seguirà el seu curs, amb la nova licitació del nou contracte a partir de 2023. Ara no tenim aquests dos milions. A més teníem unes penalitzacions perquè s’hi van invertir 11 milions de fons europeus.

I amb els contenidors intel·ligents? Què passarà si el sistema d’obertura falla?
Amb els contenidors intel·ligents estem amb una fase de prova, amb tres tecnologies diferents. Una al Serrallo, altra a Cala Romana i una altra a Bonavista. El que estem fent és experimentar amb aquestes tres tecnologies per trobar la més robusta i no quedar-nos amb la que falli més que una escopeta de fira. Per aquest motiu s’ha plantejat amb temps.

És que si no s’obre el contenidor, la brossa acaba a terra
La brossa pot acabar al costat, però tenim dades de tot això. El nombre de brosses fora dels contenidors ha baixat respecte abans. S’ha fet pedagogia amb els agents cívics, al Serrallo per exemple, tant a ciutadans com a restauradors. Al barri mariner pel que fa al plàstic i cartó hi ha hagut una davallada important, ja que hem canviat les obertures dels contenidors i això ajuda. Estem observant i controlant i en general hi ha un bon comportament. Les dades són molt positives i incentiva a la gent al reciclatge.

S’establiran uns horaris per baixar la brossa?
De moment els estem estudiant. Estem parlant de dies, no d’hores en concret, només per a la fracció resta. L’orgànica i els envasos, vidres i cartó es podran baixar cada dia. De moment totes aquestes dades són positives. El reciclatge domèstic és molt positiu, hem de treballar en la conscienciació del reciclatge comercial que, de vegades, ens genera un impacte negatiu. Engegar aquest tipus de projectes és de ser valents. Les dades ens estan acompanyant i som optimistes. Cal no oblidar que estem experimentant. No donem res per fet encara. Però està clar que amb aquestes dades, i amb inputs d’altres municipis, està clar que això pot funcionar.

Un altre problema en matèria de neteja són els coloms. Com està el tema del pinso esterilitzador?
Hem de pensar que el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, al final ha ‘desllorigat’ tot aquest tema, després de molts mesos de paràlisi. Quan vam presentar la licitació es van presentar diferents propostes per part de les empreses i la que va quedar segona ho va impugnar. Anar al Tribunal és fàcil, però que ho resolgui ja és un altre tema. Ja s’ha pronunciat i ja es pot fer. Fins aquest setembre no hem tingut la possibilitat d’engegar el projecte. Ara s’ha de treballar a l’època de cria dels coloms, i són els biòlegs els qui determinaran com s’ha d’actuar i quin és el moment oportú per arrencar. En els coloms hi ha tres elements on actuar: l’aigua, el menjar i la nidificació. Si els hi falla alguna d’aquestes ‘potes’ el colom desapareix. Aigua no en falta i menjar tampoc, el que pot faltar és el tema de la nidificació. I aquí és on ens centrem administrant la nicarbazina, un medicament que gràcies a un estudi amb aus, es va comprovar que provocava l’esterilització d’aquests animals. Elaborarem una estratègia, no és una cosa fàcil però hi treballarem.

Hi ha hagut una despesa extra per les botellades de l’estiu i Santa Tecla?
En global no hi ha hagut una despesa substancial del que hi ha estava pressupostada. El que hi ha hagut és la despesa d’uns 2.000 euros per botellada. Hi ha hagut algunes neteges que les ha fet l’Empresa d’Aparcaments, però vaig ordenar que ho fes Neteja, perquè és un servei que s’ha de fer en bones condicions i amb els materials necessaris. S’ha resolt bé tot i que moltes vegades quan començava el servei encara hi havia gent en alguns punts.

Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
S’han recuperat els ingressos, però no tots. Encara falta recuperar diners d’activitats que presta l’Ajuntament com les llars d’infants, el Patronat de Turisme, les entrades als museus, etc. Tenim un bon comportament d’altres tipus d’activitats com la plusvàlua, i els impostos i les taxes funcionen amb normalitat. Sí que hem notat un bon nombre d’entrades als museus.En aquest sentit estem optimistes i caminem cap a la normalitat. Per exemple l’oci nocturn ja pot obrir. També s’ha de tenir en compte que des de l’inici de la pandèmia no s’ha cobrat l’impost de les terrasses i que hem intentat donar ajuts a aquells establiments que han vist minvada la seva activitat. Això provoca un procés d’inflació important, fet que ens perjudica, ja que el preu de molts projectes pot pujar espectacularment. També tinc temor que no estiguem prou finançats per a aquesta inflació que pot venir. Intento solucionar aquest fenomen a través de converses amb Madrid i amb la Generalitat per tal que hi hagi un finançament suficient als pressupostos de l’Estat. En resum, les finances de l’Ajuntament estan bé si no entrem en detalls com aquests, els quals ens poden fer trontollar l’economia municipal.

Sobre l’impacte covid…
L’impacte covid ja s’ha solucionat. El que sí que volem és eliminar al març els 5 milions de crèdit provinents de la crisi del 2009. A més, hi ha una previsió de baixar al 94% el deute viu, quan fa 4 anys estàvem al 140%.

Per tant, l’Ajuntament es podria desfer d’aquest crèdit?
Esperem que sí, però hem d’estar pendents del romanent que puguem generar i d’altres aspectes. Desfer-nos d’aquest crèdit ens dóna llibertat per fer altres projectes.

On destinarà els fons europeus?
Primer m’agradaria saber quina estratègia té l’Estat. Et puc dir que hem treballat en temes de mobilitat, turisme i ara s’està estudiant en matèria de comerç. Presentarem tota mena de projectes, siguin grans o petits, que tinguem al calaix.

Això inclou també la Tabacalera i el Banc d’Espanya?
Sí.

En quin sentit?
El projecte del Banc d’Espanya ja està molt madur, només cal trobar el finançament adequat i no anar-nos-en pels núvols. Estic segur que s’aconseguirà a través dels Next Generation (Fons Europeus) i d’unes partides paral·leles aportades pel Consistori. Pel que fa a la Tabacalera, com que la intenció és que formin part altres administracions com la conselleria de Justícia, deixem que ells presentin les seves iniciatives. A més, cal tenir en compte que arreglar la Tabacalera són molts milions d’euros.

L’Ajuntament de Tarragona tindrà temps per aprofitar el FEDER?
Em temo que serà complicat. A hores d’ara serà molt complicat. D’altra banda, això ens dóna l’opció de fer-ho en etapes i començar a treballar el més aviat possible. Els FEDER els has de poder tirar endavant a partir de projectes executius fets, no de projectes que encara s’havien de pensar. Aquests gairebé 2 anys essent responsable d’aquest afer, m’he dedicat a fer el projecte executiu, pensar i repensar el contingut, en posar els òrgans de govern adequats juntament amb les universitats i altres institucions acadèmiques, etc. Volem crear un fòrum de divulgació científica i tecnològica. Estic molt il·lusionat.

Faci una valoració de la seva relació amb els treballadors després de solucionar algunes de les seves reivindicacions.
És una relació bastant cordial. Es van avançant els temes, però és una àrea complicada en aquesta casa. És un afer que s’ha d’atacar i no ho farem en 1 any ni en 2 ni en 4.

Pel que fa als pressupostos, en què s’està treballant?
Encara hi estem treballant i paral·lelament començaré a parlar amb els grups polítics per parlar d’algunes inversions i partides en termes generals.

Per tant, encara no hi ha hagut negociacions?
No. Res més enllà de converses on es demanen els interessos dels grups. Hi ha qui t’ho diu pel diari… que també ho accepto, ja que com a mínim tenim feina. D’altres venen al despatx i et plantegen coses. Fora d’això, no tenim una acció concretada.

Quins partits seran claus en l’aprovació?
Tots. Fins i tot els que voten que no donen alguna idea que també incorporem.

Quan es presentaran els pressupostos?
Esperem que a finals d’aquest mes ja tinguem la feina bastant feta.

Quins són els principals projectes d’aquests pressupostos?
El finançament dels Next Generation, que serà una partida important, i alguna cosa que deixeu que ho anunciï la conselleria d’Esports. No vull treure-li protagonisme a aquesta àrea que té un projecte molt interessant.

PUBLICITAT