REDACCIÓ
En temps de la pesseta la competitivitat del país la manteníem devaluant la moneda. Era la solució aplicada cada cert temps per poder exportar i rebre turisme a preus més atractius. En temps de l’euro això ja no és possible i ara les devaluacions es continuen fent baixant el salari dels treballadors i treballadores. Però quines són les causes de la manca de competitivitat?
Hi ha moltes causes establertes. Unes de ben falses, com la falta de formació i educació. Tenim aspectes en què aquest país ha avançat malgrat molts inconvenients com són el sistema de salut i l’educació. Podem afirmar que tenim un sistema de salut competent, amb mancances encara, però competent en definitiva. I també podem afirmar que tenim un sistema educatiu amb mancances però competent, doncs són els joves formats aquí volguts a tot el món. Una altra manera de devaluar, enviar la joventut fora del país. Falsa manera finalment de ser competitius.
El polígon petroquímic de Tarragona genera de l’ordre de 40.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Es tracta de la concentració d’indústria química més gran del sud d’Europa i representa la meitat de la producció química de Catalunya, tot aportant al PIB català més del 2%. Què li falta al polígon per ser competitiu? Últimament s’anuncien tancaments de plantes, amb el conseqüent efecte en cadena que es provoca en aquest tipus d’indústria. Si tenim persones ben formades, si estem en un espai logístic i geogràficament estratègic al sud d’Europa, si tenim ja una tradició consolidada, per què es parla de manca de competitivitat?
Doncs bé. La indústria química treballa la matèria, la transforma i per fer-ho necessita energia, molta energia. El preu de l’energia és un element competitiu determinant. Cal observar que per obtenir certs productes el cost de l’energia representa el 50% del cost total de la seva fabricació. Gairebé el 40% del consum d’energia elèctrica d’ús industrial el consumeix la indústria química, petroquímica i assimilables. D’aquí ve la importància del seu preu. Segons
Eurostat, si mirem els preus del kwh, trobem que mentre a Espanya per indústries amb consum de més de 20.000 MWh/any (indústries químiques) és de 0.0722 €, a Alemanya és de 0.0434 € i a França 0.0431€. Les dades parlen per si soles.
Si a tot plegat li sumem la falta d’ample ferroviari europeu i la poca visió en política industrial, les perspectives no són bones i ens cal reaccionar. Amb aquest preus, ni treballant gratis podem ser competitius, per molt competents que siguem com a treballadors!
Jordi FORTUNY
Conseller ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
