REDACCIÓA ningú li sorprendria si digues que, en el dia a dia, ocorren sempre coses meravelloses: algú guanya la loteria, supera un càncer, rep un as-cens o, inclús, és il·luminat per una profunda epifania. Minut a minut canvien per a sempre les vides de milions de persones, a cada moment, algú aconseg-ueix els seus objectius i és feliç, però, tot sigui dit, un cop superat, que és el que queda? Potser la resposta fàcil sigui dir que “res”, potser, estigui equivocat, potser la visió no hagi de ser tant pessimista i, sens dubte, el que està clar és que no convé generalitzar, malgrat tot, el cas és que hom pot arriscar-se a assegurar que en la majoria de ca-sos tot el guanyat és fugaç i la felicitat, com a tantes altres coses a més de difícil de trobar es caduca i efímera.
El motiu sembla ser bastant clar, la felicitat és un producte i com tal és una construcció humana; sorgeix de nosaltres mateixos, de nosaltres depèn la seva forma i, tanmateix, la durada de la seva vida útil. Perquè si, òbviament, la felicitat no és un bé perenne, a tots ens s’acudeixen mals moments, i ens sentim desolats i in-feliços. No obstant, al contrari del que podria semblar, aquests moments de decaiguda, de tristesa i dolor són en realitat el pont que ens comunica a la felicitat que un mateix busca, un pont sense el qual mai podríem arribar a comprendre ni a valorar amb un cert criteri totes les coses bones que tot just encara estan per venir.
Així doncs i, tot i que sovint pugui semblar el contrari, la felicitat és un “no-sé-què” insistent que mai es cansa de trucar a la nostra porta demanant-nos d’entrar. I, de fet, ho fa tan sovint que a vegades, quan se’ns presenta sota l’aparença de les coses més petites, no l’arribem a reconèixer. Tant és així, que la nostra pròpia falta de visió, pot jugar-nos males passades, deixant que per prejudicis estúpids deixem escapar grans oportunitats de ser feliços, de la mateixa manera, no només la falta de visió ens dificulta trobar el benestar i prolongar els efectes de la felicitat, ja que, la falta d’empenta o motivació, constantment ens boicoteja fent-nos creure que no val la pena lluitar per una cosa tan poc duradora i, inclús, a alguns, els enganya fent-los creure que no són mereixedors de les coses bones que puguin passar-lis i que, per tant, val més que s’allunyin d’elles i les refusin.
Una d’aquestes persones bé podries ser tu, o potser no, qui sap? La qüestió, però, és que diàriament, hi ha per-sones que deixen escapar les coses bones que els ofereix la vida o que, inclús, les busquen en llocs inapropiats, en el més profund de vicis o al costat de persones equivocades, sense arribar mai a comprendre que la felicitat comença sempre per un mateix i que és només en el nostre interior on podem arribar trobar-la.
L’engany però, la petita trampa de la felicitat és que, si bé tot comença dins nostre, al final, per a què duri, per a què la felicitat sigui més que un ideal, o una paraula que emprem sense saber ben bé que significa, hem de fer un pas endavant i anar més enllà, hem de fer l’esforç de compartir-la amb els altres, hem de somriure, viure amb alegria i tractar que la nostra felicitat és contagi, perquè així, la nostra felicitat viurà per sempre formant part de la dels demés
Jöel Prévost
Universitari
Universitari
REDACCIÓ
0 comments
carmen
21 Gener, 2014 at 1:46 am
Hօla,
dіr