JOAQUIM MILLAN: ‘Aquest cop no hi hauran excuses’

A la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per connectar amb la ciutadania i promoure un interès per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.

Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entès que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracassat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democràcia interna,…).

Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracàs estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es  a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels països de la UE. Ni millor, ni pitjor, sinó diferent. I no agrada perquè bàsicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític.  No entro a valorar els riscos que això comporta en alguns casos.

Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com l’única sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llàstima.

Però aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socioeconòmics, però no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una època de canvis, sinó que estem davant d’una època que ha canviat. Dependrà de tots nosaltres decidir quin futur volem perquè aquest cop no hi hauran excuses.

Joaquim MILLAN ALEGRET