REDACCIÓ
S’ha repetit molt i per això sembla sobrer dir-ho, però certament l’any 2020, serà un any que difícilment oblidarem. Políticament l’any es va iniciar amb la constitució del nou Govern d’Espanya, el primer govern de coalició, d’ençà de l’any 1939.
Les incerteses que planaven, eren sobre si seria o no, un govern estable. A partir del mes de febrer es van multiplicar les notícies, que ens arribaven des de la Xina, sobre un nou virus i ens vàrem trobar en una situació insòlita: la velocitat del contagi i la letalitat de la infecció, varen portar al Govern a la Declaració de l’estat d’alarma, una mesura de radical excepcionalitat, prevista en la Constitució de 1978. Certament, quan l’any 2015, en la meva condició de Senador, vaig participar en el debat de la “Ley 36/2015 de 28 septiembre, de la Seguridad Nacional”, on tot i que té una regulació legal específica mitjançant la “Ley orgànica 4/1981, de 1 de junio, de los estados de alarma, excepción y sitio”, va sortir el tema reiteradament, no em podia imaginar, que s’arribés a declarar i menys amb motiu d’una pandèmia tan generalitzada i virulenta.
Així mateix, però, al marge de debats legítims sobre si fer durar més o menys la situació d’excepcionalitat, hi ha un ampli consens sobre la utilitat de la mesura, per reduir el contacte social i rebaixar la corba de contagis i disminuir-ne la letalitat.
Ha estat un any de moltes dificultats, al drama de les morts, s’ha d’afegir la gravíssima crisi econòmica, que se n’ha derivat. Tanmateix, però hi ha motius per a l’esperança. En un mes, tal com ha anunciat el Govern per boca del mateix President Pedro Sánchez i del ministre de Sanitat Salvador Illa, en el marc dels acords de la Unió Europea, tindrem les primeres dosis de vacuna, que en els propers mesos, han de garantir la immunitat col·lectiva, que ens ha de permetre recuperar una relativa normalitat.
Per mantenir una esperança fonamentada, cal tenir presents dues notícies recents. D’una banda s’ha aprovat inicialment al Congrés dels Diputats, pendent del tràmit al Senat, el projecte de llei de Pressupostos generals de l’Estat per al 2021, amb una ampla majoria de 188 vots, uns pressupostos que incorporen una importantíssima despesa social, per cobrir els ERTO i l’Ingrés Mínim Vital i les ajudes a empreses i autònoms, més enllà de l’increment de les pensions i del sou dels empleats públics.
A la nostra província de Tarragona a més a més, està prevista una inversió de 411 milions d’euros, que supera en molt la inversió prevista en els anteriors pressupostos del govern Rajoy, amb una clara priorització de les infraestructures bàsiques per garantir el creixement econòmic, Corredor Ferroviari Mediterrani, Port, Aeroport i el túnel del Coll de Lilla a l’A-27, entre altres. D’altra banda, el Consell Europeu acaba d’aprovar el fons extraordinari per la recuperació i la resiliència, que significarà una aportació per a Espanya de més de 140.000 milions d’euros, entre recursos a fons perdut i préstecs, que signifiquen una base extraordinària, un veritable nou ¨Pla Marshall¨, per reconvertir i impulsar la nostra economia, posant l’èmfasi en la digitalització i la sostenibilitat.
No és hora d’eufòries, al contrari, és l’hora de la responsabilitat, mirant de respectar les normes per evitar la propagació de la pandèmia i treballar bé i fort per encaminar les oportunitats de futur per a la nostra economia. La província de Tarragona està ben posicionada geogràficament per aprofitar els nous corredors internacionals i tenim una bona base industrial i de coneixement, per a albergar un optimisme de futur raonable.
Per això no vull acabar aquest escrit sense transmetre a totes les tarragonines i tarragonins els meus millors desitjos de prosperitat i felicitat per aquestes dates assenyalades i per al nou any 2021.
Joan SABATÉ
És subdelegat del govern espanyol a Tarragona
REDACCIÓ
