JOAN PERARNAU: Una instrucció de 8 anys és una barbaritat i lamentable

Ens rep al seu despatx de l’Audiència Provincial de Tarragona. Com a bon amfitrió ens ofereix un cafè de càpsula. Ens acomodem a la taula on, molt sovint, el nostre entrevistat analitza l’estat de la justícia a la província. Va venir a Tarragona per ‘uns dies’ i ja en porta gairebé 20 residint. És des de fa 2 anys el màxim responsable de la judicatura a la demarcació. Joan Perarnau és un home a qui li agrada parlar clar i en català. Fa del positivisme i de l’honestedat una bandera. Considera que els problemes que tenen solució deixen de ser-ho. Fa una defensa acèrrima de la justícia i dels que l’administren. Reconeix que el sistema té llacunes i lamenta que a Espanya tot es judicialitzi. El president de l’Audiència, en aquesta entrevista, desfa alguns tabús i malentesos, sobretot relacionats amb el català. També es compromet a fer els (im)possibles perquè les instruccions no s’allarguen en el temps i no es cansarà de lluitar per una Ciutat de la Justícia. Joan Perarnau es mostra preocupat amb l’augment del tràfic de droga a Tarragona i la corrupció entre funcionaris.

Han passat gairebé dos anys des de la seva presa de possessió… Quin balanç pot fer?
He gaudit molt poc. Al 12 de desembre del 2019 vaig assumir les funcions de president de l’Audiència i al 14 de març van declarar l’estat d’alarma i el confinament. Se’ns va girar la feina i molts mals de cap.

Se sent còmode en aquest despatx?
És un despatx dels anys 70, però és digne. Estic força còmode.

Ara com a màxima autoritat judicial de la província coneix tots els dossiers i expedients, com va trobar la justícia a Tarragona?
Vaig arribar a Tarragona l’any 2003 directament a la secció Penal de l’Audiència Provincial. El 2006 vaig passar a una secció civil i des de fa dos anys en sóc el president amb funcions governatives. Encara dicto sentències. La província de Tarragona té una problemàtica comuna a la resta de Catalunya i una altra especifica. Som 95 jutges i magistrats per servir els 800 i escaig mil habitants censats a la demarcació. A l’estiu aquesta població s’incrementa fins als 5/6 milions de persones. La problemàtica comuna: la desertització.

Què vol dir això?
Que no cobrim les places.

Per què?
Perquè no tenim jutges catalans. El 80% dels jutges vénen de Madrid, València, Andalusia, Aragó… Són llocs de molta tradició opositora i que generen més jutges dels que ells realment necessiten. Això no passa a Catalunya.

Aquest fet té alguna cosa a veure amb qüestions polítiques?
Les qüestions polítiques fa 10 anys que estan damunt la taula i la desertització també fa dècades. Sóc jutge des de l’any 1995 i aleshores ja patíem del mateix mal. No ha canviat res en els darrers 25 anys. És un problema endèmic. Les oposicions judicials són molt dures, la mitjana és de 5 anys. Hi ha professionals millor remunerats que nosaltres.

No estan ben pagats els jutges?
No, si comparem amb el que es guanya en l’empresa privada. De fet, tenim molts jutges en excedència que estan treballant a grans despatxos d’advocats.

Hi ha interferències en el sistema judicial espanyol?
No hi ha pressions. En 25 anys de professió mai ningú no m’ha pressionat. Els jutges tenim molt clar que no ens hem de sotmetre a cap mena de pressió o interferència.

Ni dels mitjans de comunicació?
Hi ha mitjans que lloen a uns jutges i desacrediten  a altres. Tenim jutges estrelles i altres estrellats. Però això no ens ha d’afectar.

Està en contra d’aquest posicionament?
No. És una actitud normal. Cadascú ha de fer la seva feina. El que em preocupa és el que pot haver-hi al darrere. Cal saber-ne els motius…

Està d’acord amb la mediatització de la justícia, els designats judicis paral·lels?
Són el que són. Són opinions personals de col·laboradors dels mitjans. Això no és un judici, és una altra cosa i els hem de prendre com això mateix.

El sistema de control dels jutges funciona?
Sí.

Fa poc es va fer fora un jutge per dropo…
Exacte.

És normal que passi això?
No. Jutges prevaricadors i poc treballadors en tenim pocs. El nivell d’honradesa és immens. Hi ha ovelles negres. Fa poc el Suprem va confirmar la sentència d’un jutge de les Canàries per prevaricar. Són casos puntuals. A Catalunya tenim 837 jutges i van tenir un expulsat.

Li agrada que s’etiquetin els jutges de conservadors o progressistes? Això no porta a equívocs en la societat?
Els òrgans de govern judicial no el tria els jutges sinó el Congrés i hi ha factors d’eleccions que a nosaltres se’ns escapa. El Tribunal Constitucional i el Tribunal de Cuentas no tenen res a veure amb el Poder Judicial. És cert que portem 3 anys intentant renovar el Consell General del Poder Judicial – que escull el Parlament –, fet que demostra una anomalia del sistema.

No és contradictori que el poder legislatiu pugui bloquejar un ens judicial?
És una qüestió d’equilibris que pot agradar més o més, però és el que hi ha. El poder judicial és independent a l’hora de dictar sentències.

Però, sobre l’etiqueta de conservadors i progressistes…
No és bo que ens cataloguin. Aquesta catalogació ni és correcta ni tindrà cap eficàcia ni efecte en la seva feina sentenciadora. Això no passa amb els metges, oi que no? Nosaltres tenim un sistema de control i revisió on no hi ha cabuda per a les ideologies. Tenim una feina molt tècnica.

Fa molt poc vostè es manifestava preocupat amb l’increment de la corrupció dels funcionaris policials a Tarragona…
El nivell de la delinqüència a Tarragona no difereix gaire de la resta de Catalunya. El preocupant és increment de la instal·lació de màfies dedicades al conreu de marihuana. Vaig presidir a una junta provincial de policia judicial per a coordinar les diferents estratègies entre policies. Aquest tema ens preocupa i molt perquè el creixement és exponencial. Si l’any 2019 es va decomissar 80 mil plantes de marihuana en els primers 10 mesos d’aquest any s’han decomissat 380 mil. Ens hauria de preocupar que les màfies del tràfic de droga ens vegin com a un paradís. No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa. Aquestes màfies arrosseguen violència i la utilització d’armes genera inseguretat… Tenir armes descontrolades en circulació no és bo. No ens genera cap benefici, només perjudicis i problemes.

Hi ha corrupció policial?
Clar. Fa poc vam veure que sí amb la detenció d’uns quants agents. Encara hi ha altres coses que no han sortit. Quan hi ha molts diners pot haver-hi moltes temptacions. Estem parlant d’un negoci brutal i rendible.

Com es fa per revertir la situació?
La pressió policial i judicial és fonamental. Per això cal coordinació precisa i sense fissures entre els diferents cossos policials. Hem de ser implacables.

Suposo que deu ser difícil amb la manca de personal que teniu investigar aquestes mega operacions…
Una megaoperació col·lapsa el jutjat. Quan es presenta a un jutjat 30 o 40 detinguts, dels quals envies a la presó a 30, és normal que aquell jutjat d’instrucció acabi col·lapsat, encara que sigui una situació puntual.

Què s’està fent per solucionar-ho?
S’està intentant reforçar aquests jutjats, però no hi ha funcionaris a dojo ni jutges.

Quantes jutges fan falta a Tarragona?
Tenim una tercera part dels jutjats sense jutges titulars. Els canvis de plantilla ens afecta molt.

Parlem d’Iqoxe, d’Inipro, d’Innova… Hi ha persones que estan investigades durant anys – amb el drama personal i social que això suposa – i després resulta que són innocents… És injust, oi?
És un tema que em preocupa moltíssim. Sóc dels que pensen que una instrucció de 8 anys és una instrucció fracassada. Hem d’evitar les instruccions tan llargues. Iqoxe és diferent. Encara no han passat dos anys. S’hi està investigant. Ens preocupa molt pels morts que hi ha hagut i per l’alarma social que ha generat. La sala de govern del TSJC està bolcada per evitar que aquesta instrucció s’allargui. Vam reforçar el jutjat que porta Iqoxe.

Però la jutgessa d’Iqoxe està de baixa laboral…
Tenim problemes per cobrir la plaça perquè no tenim una borsa de substituts. A partir del dia 15, aquest jutjat tindrà 2 jutges, un d’ells, dedicat només a portar les causes complexes com és Iqoxe (que té 3 peces separades). Els Mossos continuen fent diligències. Encara no s’ha lliurat al jutjat l’informe definitiu. Insisteixo que una instrucció llarga és una instrucció fracassada. Generar un estat d’incertesa a una persona durant 8 anys és una barbaritat i lamentable.

Alguns advocats es queixen que la llei els imposa terminis inflexibles mentre que jutges ‘fan el que volen’…
En matèria d’instrucció jo no vaig posar uns terminis d’un any i mig prorrogables. És cert que en alguns casos ens estem excedint, de vegades pel mal funcionament del jutjat, d’altres per problemes externs… Reconec que alguns casos són sagnants. En alguna instrucció han passat 30 jutges i això alenteix, òbviament, la causa.

Introdueixo un tema que no és menys polèmic: les sentències en català…
Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt. No té res a veure amb l’animadversió a la llengua. Són persones castellanes que han opositat i s’han examinat en castellà i que desconeixen el català com per fer una sentència tècnica en aquesta llengua. Els jutges d’aquí solem fer les sentències en català. Jo quan vaig sortir de l’Escola Judicial ho feia tot en castellà fins que vaig decidir fer-ho en català. Però no hi ha cap problema amb la llengua.

Els judicis són en català?
Tenim de tot. El ciutadà té la llibertat de triar la llengua.

I els traductors?
Hi ha jutges que mai no han tingut cap contacte amb el català i, pensi, que ell necessita entendre tot el que està passant per poder valorar les proves i proferir la sentència. En aquests casos, és normal que sol·liciti el servei d’un intèrpret.

Parlem de la famosa ciutat de la justícia?
Encara no la tenim i ja és major d’edat: portem 25 anys parlant d’ella.

Què passarà?
Es farà.

Quan es posarà la primera pedra?
Espero que no se’n posi cap. Quan comencem a posar primeres pedres, malament. Ja n’hem posat dues. La primera es va posar on està l’edifici d’El Corte Inglés i la segona a la zona de l’Hospital Joan XXIII.

La tercera serà la vençuda?
Espero que no se’n posi cap més. Hem d’accelerar i fer els possibles per tenir una ciutat judicial.

On?
Tenim la Tabacalera i el solar del Joan XXIII. Tenim el compromís de la Conselleria de Justícia que abans de final d’any dirà on es farà la Ciutat Judicial: Tabacalera o el solar que hi ha davant de la Guàrdia Civil. Tinc el convenciment que Tarragona tindrà una ciutat judicial en període de tres a cinc anys.

Insisteixo: on?
Jo vaig proposar la Tabacalera i li vaig comentar a l’alcalde. És un espai adequat per superfície i per lloc. No ocuparíem la totalitat de l’edifici, tot i que necessitem metres. La Ciutat judicial de Tarragona s’ha de projectar a 100 anys vista. No la podem programar de cara als propers 20 anys si saps que es farà petita.

Quina és doncs la dificultat?
Hi hauran implicades dues administracions: ajuntament i departament de Justícia que és qui haurà d’invertir en un edifici que no és seu. Caldrà un esforç per posar-se d’acord.

Quins són els pros i els contres de la Tabacalera?
Els contres: l’ajuntament no ens cedirà la Tabacalera en la seva totalitat, perquè l’ajuntament vol fer un museu i instal·lar altres serveis municipals i això vol dir que hauríem de mantenir l’edifici on està l’Audiència Provincial. Com a factor positiu: la Tacabalera permetria una inversió progressiva en la rehabilitació de l’equipament i el progressiu trasllat. No caldria disposar dels 80 M€ de cop.

La delegada del govern de la Generalitat a Tarragona diu que abans de prendre decisions sobre la Ciutat de la Justícia s’haurà d’analitzar els costos…
Té tota la raó. També és veritat que avui dia l’administració de justícia a Tarragona està repartida en 8 espais, 6 de lloguer i 2 de propietat.

Li agradaria ser el president que desencallés aquest embrolli?
M’agradaria ser el president que solucionés el greu problema que té Tarragona. Porto treballant dos anys de forma intensa en aquest dossier i m’agradaria que fóssim més operatius. La situació que tenim actualment és Kafkiana. És com un tenir un hospital on el quiròfan està a un quilòmetre de les habitacions. Amb aquest sistema no podem serveis comuns, ni de notificacions ni d’execucions ni d’embargaments. Tenim una estructura dispersa que no permet la creació de serveis comuns ni podem fer una oficina judicial. És obvi que tot això hipoteca el creixement i el bon funcionament de la justícia a Tarragona.

La justícia ocupa el número 11 en recursos pressupostaris quant a conselleries…
Ja, algun dia ja justícia haurà de ser una prioritat, perquè és la que dóna pau social. Si la justícia no funciona la societat té la tendència a no funcionar. De vegades ens oblidem que la justícia és un dinamitzador econòmic important pel territori. La justícia va més enllà d’empresonar persones i de les sentències de divorci. Hem de tenir en compte els Jutjats de Mercantil, els de Primera Instància, els Contenciosos Administratius que poden tombar un POUM…

També té la sensació que es recorre massa fàcil a la justícia, de vegades per coses aparentment insignificants?
Evidentment que sí. Per desgràcia es judicialitza tot. De vegades veig pleits que tenen ni cap ni peus i no funcionen els sistemes alternatius de resolució de conflictes. Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És una cultura perillosa perquè col·lapsa el sistema.

Quina és la solució?
Hauríem d’interioritzar que un mal pacte és millor que una bona sentència. Hauríem de potenciar la mediació. A altres països el nivell de litigiositat és baixíssim. Els jutges hauríem d’estar per a resoldre conflictes reals i situacions complicades i no afers que es poden resoldre extrajudicialment.

Com estem a nivell de digitalització?
Hem millorat molt. En temps de pandèmia hem avançat 10 anys. El Departament de Justícia ha invertit molts diners. Hem fet judicis i estem fent deliberacions telemàtiques. L’interrogatori dels detinguts es feia des de la comissaria. Però, és cert que tenim digitalització a Civil, Contenciós i Social, mentre que a Penal encara treballem amb paper.

Estem en la sisena onada i lluitant contra la variant Ómicron…
Nosaltres respectàrem escrupolosament el que dictaminin les autoritats sanitàries.

Com observa les disparitats d’opinions judicials sobre la Covid?
De vegades, dos tribunals resolen de manera diferent amb base al material que aporten les parts. L’important és que hi ha sistemes de control i de correcció.

Per cert, qui és Joan Perarnau?
És una persona de 55 anys, natural del Berguedà que és molt feliç de viure a Tarragona. Vaig venir en 2003 per estar-hi 4 dies i en porto gairebé 20 anys. Com a magistrat en tinc molta feina en una província que és complexa, dóna força maldecaps. Ser president de l’Audiència no és fàcil perquè unes coses depenem del CGPJ i altres del Departament de Justícia. Tenim un sistema una mica laberíntic d’organització. Sóc una persona optimista i alegre. M’agrada molt resoldre problemes.

Per què es va fer jutge?
Vaig començar a l’empresa privada i no em va agradar. Ser jutge era quelcom que sempre m’havia agradat. És un servei públic i vocacional interessant.

Està casat amb una altra jutgessa. A casa parleu de la justícia?
No gaire. Intentem evadir-nos una mica. Fem comentaris, però intentem tenir monotemes.

Quin és el seu pitjor defecte?
Potser sóc massa impulsiu i massa directe. Hauria de saber amagar més els sentiments i no ser tan expressiu.

I la virtut?
Crec que sóc molt treballador.

Què li fa plorar?
Veure situacions injustes i desagradables i aquí en veiem moltes.

Què és per a vostè l’amistat?
Ho és tot juntament amb la família.

Quin és seu eslògan vital?
Intentar millorar el que hi ha.

Què no perdonaria mai?
La hipocresia.

Quin lloc li agrada visitar per desconnectar?
Sempre busco la muntanya, però m’agrada molt caminar per Tarragona.

És feliç?
Ho intento.

Li agradaria repetir com a president de l’Audiència?
Queden encara tres anys. Depèn de si estic cansat…

PUBLICITAT