REDACCIÓ
El Gimnàstic de Tarragona travessa la seva primera mala dinàmica de la temporada. El club se situa desè amb 19 punts després d’acumular 4 partits consecutius sense conèixer la victòria. A més, la imatge que l’equip va donar en l’anterior partit a Algesires va ser preocupant. 
Tanmateix, el capità grana, Joan Oriol, exposa en aquesta entrevista que la plantilla vol treure’s del damunt aquesta mala ratxa demà contra l’Atlético Baleares, el líder del grup. Oriol també opina sobre les primeres parts del Nàstic i els partits fora de casa, dos aspectes negatius que el capità incideix en què han de canviar per a millor. El lateral esquerre del Nàstic afirma que aquest planter és molt extens i versàtil, però troba a faltar un jugador revulsiu i diferent. També parla del seu futur a l’entitat tarragonina.
Quin és l’estat anímic de l’equip després de la derrota a Algesires?
Ara mateix és positiu. Vam marxar molt tocats del partit, però el cap ja està centrat i hem preparat els entrenaments de la millor manera possible per jugar contra l’Atlético Baleares.
Quin va ser el plantejament a Algesires?
Era el que anàvem entrenant durant tota la setmana. El míster volia que fóssim protagonistes de la pilota essent verticals i no ho vam fer. Tot el contrari. Vam veure un Nàstic que va competir molt bé, molt defensiu, però no vam passar de mig camp i no vam crear cap ocasió. Crec que és un tema interior dels jugadors, no és culpa de l’entrenador, perquè durant la setmana es va entrenar una altra cosa i no va sortir. Ja és passat i ara volem afrontar de la millor manera possible el partit de diumenge.
Com se superarà aquesta mala ratxa de 4 partits sense conèixer la victòria?
Quan passes una mala dinàmica cal guanyar. Fer-ho contra el líder a casa ens donaria un plus de motivació i faria que l’equip es tornés a sentir important. Som un molt bon conjunt i la gent no ha de deixar de creure en nosaltres. Ens reforçaria guanyar aquest cap de setmana.
Per què creu que li costa tant al Nàstic guanyar fora de casa?
No t’ho sabria dir. Fora de casa veiem un altre Nàstic. Esperem mostrar una altra cara en el pròxim partit lluny del Nou Estadi. Ho derivaria més a faltes de concentració i petits errors individuals.
I què passa a les primeres parts?
A vegades sembla que l’equip necessita un toc d’atenció per reaccionar. Sempre ens costa entrar al partit i una vegada ens han fet un ensurt o un gol és quan reaccionem. Això ho hem de controlar perquè és molt difícil anar a remolc i sobreposar-te a les adversitats. Queda un món i és veritat que hem de guanyar, però tranquil·litat i que la gent confiï en aquest club igual que ho faig jo com a capità. Crec que aquest Nàstic estarà a dalt entre els 5 primers.
Com valores la qualitat d’aquesta plantilla en relació amb l’any passat?
Crec que en aquesta plantilla hi ha més possibilitats, un planter molt més extens amb més jugadors… Com a persona que porta molts anys en aquest món i en moltes plantilles, podria dir que ens falta un jugador revulsiu, diferent, com era el cas de Roger Brugué l’any passat. Però després tenim una gran plantilla, grans jugadors, versatilitat… Ens ho hem de creure.
És un jugador que sovint puja a l’atac, té desbordament, però a vegades el veiem no sumar-se a l’aspecte ofensiu en tot el partit. És un tema de sensacions o de plantejament?
Són sensacions. Jo també em considero un jugador ofensiu a qui li agrada desplegar-se, però a vegades i per circumstàncies del partit, t’adones que potser no toca pujar, o no et surt o veus que l’equip no s’està trobant còmode dins del camp a l’hora de circular. Quan et sotmeten tant i estàs defensant és un desgast i després costa molt més prolongar-se en atac. A Algesires no vam descansar amb pilota, eren moltes transicions i era difícil llançar-te a l’atac. Vaig fer 10,2 km i vaig estar tot el partit defensant. Són sensacions.
Quina és la fortalesa més gran d’aquest equip?
Som una pinya on hi ha molta il·lusió, gent amb ganes de millorar i d’arribar al món professional, molta ambició. També hi ha una solidesa defensiva en la qual tothom està compromès. Ara falta que tots aportem més en atac i amb pilota. Ens està costant moltíssim, però a poc a poc hem d’anar millorant aquests aspectes. La solidaritat, la companyonia i la il·lusió són els adjectius que defineixen aquesta plantilla.
I la debilitat més gran?
Espero que no hi hagi debilitats. Són moments difícils i crec que la gent ha de treure aquell caràcter per superar les adversitats i trobar la victòria. Espero que ningú tingui la pressió i l’exigència que té jugar amb un club com aquest. Estem davant del millor club de la 1a RFEF. Espero que els jugadors no interioritzin massa aquesta pressió i que tot sigui fluid al camp. Espero que mentalment siguem capaços de sortir d’aquesta petita mala ratxa.
Fins quan estaries al Nàstic?
Jo estic a disposició del club. Estic molt a gust i em trobo a la meva segona joventut. Estaria encantat de seguir aquí fins que el cos em digués “prou”, però no m’arrossegaré per un camp de futbol. Vull marxar i que diguin que ho vaig fer de la millor manera possible. Encantat de seguir al Nàstic els anys que el club vulgui.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
