JESÚS MONLLAÓ: Alcalde, a veure si endevines la pel·lícula

Sovint el cinema ens ofereix, a banda d’entreteniment, reflexions interessants. Les teves mel·líflues declaracions sobre el 155, que insisteixen en la teva línia tova del tipus “desproporció” o el “ja us ho deia” i el clàssic “per ambdues bandes” m’han fet venir un nom al cap: l’Steven.

L’Steven és un personatge secundari. És una mena d’encarregat que decideix sobre la vida i la mort dels esclaus. No té poder real, perquè depèn del seu senyor, però ser inflexible amb els seus iguals esdevé garantia de fidelitat, fins al punt d’oblidar el seu propi esclavatge i creure’s amo. L’Steven roman enrocat en una posició insostenible per dues raons: conservar la seva minúscula parcel·la de poder i no fer enfadar el patró per assegurar la seva supervivència. En un moment de la pel·lícula, el protagonista (un exesclau empoderat) es mostra molt cruel amb l’Steven, ja que l’atribut d’oprimit-opressor el fa especialment repulsiu no només a ulls de l’heroi, sinó de l’audiència (si la suposem demòcrata).

Per sort el cine és mentida, com el telenotícies. Espero que s’entengui que la hipèrbole cinematogràfica que utilitzo és material d’anàlisi i res més. Saps que estic molt lluny de desitjar-te cap mal, però a cada minut que passa em pregunto quina mena de presó intel·lectual has construït al teu voltant que no et va permetre reaccionar l’1d’Octubre i que et permet en canvi “renyar” les persones que només volien ser consultades. Al·lucino amb el fet que avui en dia encara no vegis cap problema en el fet que els cossos policials repressors segueixin esperant que els deixin actuar tot fent birres al Highland.

No entenc com pots justificar l’aplicació de l’infaust article constitucional de rima fàcil, fent Tarragona còmplice de l’atemptat polític més gran que s’ha perpetrat a Catalunya des de la dissolució de les Corts Catalanes per part del generalíssim.

No entenc com pots encara avui exigir diàleg amb l’autonomia intervinguda de facto, presos polítics a Soto del Real i la intenció ferma d’aquest estat violent de cessar en massa un govern legalment constituït per a ser regits per corregidors nomenats a dit. Com pot ser que la disciplina de partit s’imposi a la higiene democràtica més elemental?

Què no veus encara que els que us considereu L’Espanya Democràtica sou incapaços de controlar L’Espanya Autoritària cada cop que es posa ‘xula’? Pep Fèlix, com d’altres vegades l’art, en aquest cas el cine, em dóna la resposta: no ho veus, ni ho veuràs perquè l’Steven em recorda molt a tu.

Per cert, ja has endevinat de quina pel·lícula parlo?

Respectuós però vehement,

Jesús MONLLAÓ-PLANA
Conciutadà teu avergonyit