REDACCIÓ
Al crit de “Sí és Sí”, Pedro Sánchez era rebut en la mateixa sala del carrer Ferraz on, l’octubre de 2016, va ser defenestrat per l’aparell socialista controlat a l’ombra per Susana Díaz. Com un au fènix que reneix de les seves cendres, Sánchez recupera la secretaria general del PSOE de la mà d’una majoria de militants de base del partit. Una victòria davant la vella guàrdia socialista i l’establishment mediàtic i financer que van maniobrar per cessar-lo. Un terratrèmol polític dins i fora del PSOE, que veurem si significa una transformació o una impostura per ressuscitar una de les potes del malmès bipartidisme del règim del 78.
Amb una participació històrica del 80% de la militància, Sánchez va obtenir el 50’21% dels vots, davant el 39’94% de Díaz i el 9,85% de López. Més de 10 punts de diferència i 15.000 vots entre el nou secretari general i la baronessa andalusa, atorguen al renascut Sánchez una segona oportunitat per liderar el PSOE. Díaz aconsegueix molts menys suports que avals, llastrada pel suport implícit a la investidura de Rajoy. Sánchez guanya en tots els territoris, excepte a Andalusia on ho fa Díaz i al País Basc on guanya l’exlehendakari. El reelegit secretari general obté un resultat magnífic a Catalunya, amb un 82% dels vots, constatant un ampli suport de la militància del PSC.
Sánchez obté un millor resultat que en les anteriors primàries que va guanyar quan era el candidat de l’aparell. Obligat per la situació, Sánchez ha enarborat una retòrica regeneradora, esquerranista i democràtica, a través d’una campanya basada en dos idees força: el “No és No” al PP i “les decisions les prenen les bases”. Una estratègia de comunicació política amb la que Sánchez ha estat capaç de mobilitzar a la militància socialista contra l’aparell del partit, en una clara rebel·lió contra la cúpula. Una derrota clara i contundent de l’estratègia mantinguda per la vella guàrdia a través de la Gestora.
Aquest resultat complica la legislatura al PP i la governabilitat de l’Estat. Si Sánchez continua fidel al seu discurs, els socialistes competiran amb Podem com a líders de l’oposició a Rajoy i, els populars deixaran de tenir un possible aliat en l’essencial. La voluntat del nou secretari general és la de prioritzar l’entesa amb Podem allà on hi hagi les condicions per fer-ho. Amb aquesta situació els suports del PP disminueixen i el risc d’eleccions augmenta. No obstant, el PP ha estat capaç de construir, sense el PSOE, una raquítica -però suficient- majoria per als pressupostos, mitjançant una complicada geometria variable.
Segons Sánchez, ara “és el temps de construir el nou PSOE per regenerar España”. Una crida explícita a la unitat i a fer fora Rajoy de la Moncloa. Un intent de renovar el PSOE, on el gran repte del nou secretari general serà el de cosir un partit fracturat i recompondre ponts amb l’actual cúpula -que ha tingut en contra-, per acabar amb la caiguda lliure en quant a suports electorals. En aquest sentit, recordar que el PSOE ha passat d’obtenir el 43’9% dels vots, 169 escons, a les eleccions de març de 2008, a un 22’6%, 85 escons, en les darreres eleccions generals de juny de 2016. Aquesta reconstrucció del PSOE ja ha començat i haurà d’afrontar un Congrés, els propers 17 i 18 de juny, per definir el futur del partit.
Un nou escenari canviant, on la qüestió és on es situarà el “nou” PSOE en el tauler polític respecte a quines polítiques públiques i quin encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un gir en les mesures a favor de la majoria social i de la plurinacionalitat de l’Estat, o una continuació de l’austeritat i del centralisme, en una nova fugida cap a endavant del sòcio-liberalisme? Un canvi real de programa o una retòrica reformista que porti a una regeneració molt limitada del PSOE per a que res canviï?
Per Jesús GELLIDA
@jesusgellida
REDACCIÓ
