REDACCIÓ
Lluny de cap conflicte vull estar, les meves armes mai hauran de tornar a aixecar-se, ja no vull tacar-me de sang, ja no vull combatre els altres, no vull…
Moltes vegades es diu que quan no s’està bé, s’ha de caure per tornar a aixecar-se més fort, per tornar a començar amb unes noves idees i mirades, s’ha d’esborrar tot l’anterior per poder aconseguir un futur millor, però jo no estic d’acord, no vull caure.
Com a ficció, sembla molt idíl·lic i heroic, però a la vida real, no ho és gens. Caure implica poder tirar quelcom durant la caiguda, afectar els altres a l’arribada a terra o, fins i tot, una vegada a terra no tornar a aixecar-te. I tot per tornar a començar. Per què no continuar intentant millorar el passat tot aprenent d’ell sense caure?
La peça que avui us presento, procedent dels Tamberna que viuen a Ghana i Togo, parla d’una guerra, on els homes lluiten ferotgement per ser el més poderós, perquè al final, tot és poder d’un home sobre l’altre, parla sobre la caiguda d’un i el triomf de l’altre.
En aquesta baralla lluiten amb barres de fusta i escuts com el que us presento, amb forma fàl·lica, realitzat amb fibres vegetals i, en aquest cas, decorats amb pigments de color vermell, fet que li dóna molta importància. Aquesta baralla és una ficció, un ritual, una dansa on es vol exemplificar la caiguda de l’home per la seva renaixença, volen exemplificar la victòria de la vida sobre la mort.
Però com bé he dit això és una ficció, no una realitat, la realitat és molt dura.
Digueu-me somiatruites, fantasiós, potser fins i tot ingenu, però no vull que cap persona hagi de caure mai per tornar a aixecar-se, no vull que ningú per aconseguir poder, per guanyar, hagi de tirar a un altre.
Vull renàixer, sense caure.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
