REDACCIÓ
Durant tota la història, i a infinitat d’indrets del món, la possessió de cotxes d’alta gama, cases a primera línia de platja, roba i sabates exclusives… i lamentablement, inclús actualment, les dones i els homes amb cossos perfectes, han estat motiu de riquesa i poder. Quin fàstic! Maleïda siguis, quan m’agrades i quan t’odio per coses com aquestes.
Les lectures que podem fer al voltat de la idea de poder i riquesa poden ser molt diferents, jo avui vull presentar-vos una.
“I si hagués de quedar-me amb alguna cosa, et faria brillar a tu.
Ets el meu orgull, l’orgull d’Àfrica.”
Les màscares de les que parlo avui, tenen el nom de Gelede i pertanyen a la ètnia Yoruba de Nigèria, potser un dels pobles més coneguts de tot el continent africà. Aquestes formen part de les màscares que no es posen cobrint la cara de la persona que balla, sinó que son col·locades al damunt del cap, i un seguit de teles i draps acolorits cobreixen la persona fins al terra. Estèticament es caracteritzen per portar uns elaborats pentinats acabats normalment amb motius figuratius. Acostumen a portar escarificacions a la cara, en concret tres ratlles a cada galta, símbol d’identificació de l’ètnia.
Les Gelede pertanyen a una societat secreta homònima, és a dir que només poden formar part d’ella els homes, tot i que honren i representen a les dones en totes les seves condicions i dimensions. Apareixen en els rituals més importants de la vida humana: naixements, matrimonis i funerals. Acostumen a ballar a les places del mercat de la vil·la a la que pertanyen. Durant la festivitat apareixen un seguit de set màscares Gelede, cadascuna amb una funcionalitat diferent dins del culte.
L’any 2008 la UNESCO va decidir que aquests rituals havien de ser considerats patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Aquest aspecte és un orgull per a tots els nigerians i africans, i forma part de la immensa riquesa amagada de l’Àfrica.
No hem de passar per alt aquest reconeixement ja que, quan parlem d’Àfrica tenim al cap un imaginari derivat de la nostra visió occidental: llocs pobres, deserts, gent desnodrida… i en molts territoris és una realitat. Però també hem de veure la riquesa immaterial del continent, un continent que té 54 països i a cada país hi ha una riquesa inimaginable de pobles, cultures, llengües, arts, paisatges naturals…
La idea de riquesa pot ser molt diferent segons on anem, segons amb qui ens movem i sobre tot segons com pensem. A dia d’avui no ens hem d’oblidar del món tan materialista on vivim i de les necessitats que tenim, tot i això el nostre pensament hauria de ser diferent a aquesta realitat. A l’Àfrica tribal, encara que l’actual vida és igual a la nostra situació, hi ha aspectes molt importants com són la família, el respecte, la convivència, l’estima en els altres… que sempre haurien d’anar molt per sobre de les riqueses materials.
“Anem més enllà de l’establert, trenquem els nostres esquemes, canviem els paradigmes”.
On ells veuen pobresa, jo veig riquesa.
Jesús ARJONA
REDACCIÓ
