JESÚS ARJONA: A veure si ho entens, ja!!!

Sobreproducció industrial, fum, gasos, cotxes, plàstics, despesa alimentària, explotació de la flora i la fauna, capitalisme… canvi climàtic.

Com bé tots sabem, però no entenem, l’ésser humà està produint una quantitat de contaminació immensament desproporcionada, no ens adonem de la quantitat de despeses que produeix la societat occidental en detriment de la natura i de la Terra.

Quantes ampolles d’aigua i llaunes de refresc gastem al llarg d’una setmana? Quants viatges fem en cotxe? Quants guants i mascaretes utilitzem avui dia? Tot això que sembla que desaparegui de la nostra vida una vegada ho llencem no marxa mai, es queda a la nostra vida per sempre, ja que la nostra vida és a la Terra i aquest producte que anomenem brossa es queda aquí per sempre.

Segurament aquest tema és quelcom que no té res a veure amb l’art, segurament mai ho pensaríem en un entorn social general, no obstant això, hi té molt a veure, tant que aquest canvi climàtic podria afectar a la manera de fer art, de fet, en alguns llocs ja ho ha fet.

Veiem com artistes de molts llocs del món estan utilitzant aquests residus per a incorporar-los a les seves obres, això no és nou… Però què passarà quan les tradicions i cultures desapareguin per aquest motiu? Quan aquestes no es puguin desenvolupar per què no tenen els mitjans necessaris per a produir-se? Alguns ja ho estan veient…

Avui us presento una màscara dels Gurunsi o Winiama de Burkina Faso, feta amb una fusta procedent de les terres burkineses que es caracteritza per ser una fusta amb pes i densa, una veritable meravella a la vegada que una obra molt imponent. És una màscara temerària, que amb el seu aspecte temerari, amb una dentadura i dimensió considerable, semblant a una hiena vol espantar la maldat, els èssers que causen desgràcies i provoquen inestabilitat al poble, a més aquesta peça materialitza un esperit d’animal sagrat pels Gurunsi. Però què passa quan aquesta maldat no prové d’un èsser sobre natural, ni un enemic directe? Què passa quan tu mateix ets l’enemic? Et destrueixes a tu mateix?

Què passarà quan aquests pobles que fan obres fetes amb fusta per simbolitzar els seus deus no tinguin aquest recurs i es quedin sense poder fer els seus rituals? Aquests desapareixeran per sempre o hauran d’adaptar centenars d’anys de producció artística als recursos que tenen.

Estem disposats per perdre riquesa humana i cultural? Canviarem la tradició i la cultura dels pobles per seguir aquest camí? Sembla que aquesta qüestió de la contaminació i del canvi climàtic sigui quelcom dels “progres” o d’uns “friquis” obsessionats, però no és així, ja està aquí des de fa temps, i junt amb la globalització, està causant els primers canvis a cultures tradicionals d’arreu del món, transformant la seva vida, els seus costums i el seu art.

“A veure si ho entens ja!”