RICARD CHECA
És un home discret, sensible i els que el coneixen professionalment asseguren que és un excel·lent jurista i un acèrrim defensor de les lleis. Entén que els detinguts i acusats tenen drets inviolables. A Javier Hernández li agrada la música clàssica. De fet, ella forma part de la seva vida. És un estudiós del dret i una persona que es dedica de cos i ànima a la seva professió. Tot i que és president de l’Audiència Provincial evita l’excessiva exposició pública i mediàtica. No li agraden els jutges estrella, els quals aprofiten els judicis mediàtics per treure’n profit personal o professional. En aquesta entrevista, Javier Hernández és transparent i opta per compartir amb els nostres lectors la seva part més humana.
Com està la justícia?
No podem obviar que la imatge que es projecta és dolenta i que vivim en un moment força crític. Però també cal dir que, sovint, la imatge projectada no representa ni la realitat ni la veritat absoluta. És una percepció. És cert que la societat té motius per percebre una situació de crisi i això afecta, evidentment, la legitimitat i la confiança de la justícia. Si la societat no confia, el valor de la nostra legitimitat es redueix.
La ciutadania no hi confia?
El nostre model de justícia és eficaç, amb un important nivell de qualitat i protegeix els drets i les llibertats fonamentals. El grau d’independència dels jutges i magistrats és alt. Aquesta és la realitat. S’ha projectat una imatge que és fruit d’un intent groller de manipulació per part de la política –amb la p minúscula, que és la pitjor política– contra la justícia que no necessàriament és poder judicial.
És possible separar el poder judicial de l’administració de la justícia? Està polititzada la justícia?
No hem d’oblidar que la política es tradueix en opcions de valors, de transformacions i el discurs polític, com a eix configurador de la nostra realitat social, està present en la justícia. No som un organisme social al marge de la societat. Integrem un engranatge institucional dins la societat.
La política és un component que determina la realitat social, la llei té una connotació política i els jutges som cridats a interpretar la llei. Inevitablement, en la interpretació de la llei, els jutges utilitzen elements polititzats intel·lectualment, utilitzem opcions de valors. La política ho és tot. Els jutges no som eunucs polítics.
El jutge fa política de partit?
No, i no ho pot fer. I si ho fa, és un incompliment del seu deure professional. El jutge fa política pública? És clar que sí. En el cas de les clàusules del sòl abusives el jutge està fent política pública de distribució. Quan reconeix el dret a una prestació pública, està fent política, però no política partidària. Analitzem els drets segons els nostres valors i software personal. El jutge té una càrrega d’interpretació. Avui dia, és molt, molt difícil ser jutge.
Quins són els límits d’un jutge?
No hauríem d’actuar amb prejudicis. Estem obligats a no prejutjar. Ens hem de deixar convèncer amb arguments. Hem de rebre l’al·legació de les parts, respectar i afavorir el debat contradictori. Després hem de reflexionar abans de decidir.
Quin és el pitjor prejudici?
La no obertura de ment. No pots jutjar si no saps escoltar l’argumentació de les parts.
Quines són les qualitats que ha de tenir, avui dia, un jutge?
Fa 30 anys que em dedico a aquest ofici i ara, per cada dia que passa, veig enormes dificultats per ser un bon jutge. Però ha de tenir, essencialment, capacitat d’escoltar, ha de respectar les regles del procés i ser capaç de crear condicions comunicatives. Ha de poder organitzar els drets de la defensa i de contradicció que estudia el Dret i que accepta la fal·libilitat, tenir un punt de mala consciència, ganes de millorar i intentar traslladar una sensació de correcció normativa a l’hora de decidir i també d’equitat. Ha de tenir compassió, esforç d’individualització i procurar que cada sentència sigui un acte renovat. Cada cas és un cas.
Ajuda a la imatge de la justícia parlar de jutges conservadors i progressistes?
No. L’origen no ideològic dels jutges és objecte de control, escrutini i avaluació social. Tinc la sensació que al nostre país se simplifiquen molt els conceptes. No sé què significa ser jutge conservador o progressista. Dels anomenats jutges progressistes en conec alguns que tenen visions inaudites i restrictives d’alguns drets i jutges conservadors que són tot el contrari. Jo els distingiria com a autoritaris i no autoritaris. No podem estar tan preocupats amb la taxonomia, la classificació de les coses. Des de dins ens costa classificar. M’importa molt poc que un jutge sigui conservador o progressista, em preocupa molt més que sigui un gran professional. Un gran jutge és sempre lliure.
Vostè ho és?
Ho intento, però no sé si sóc un gran jutge. Faig esforços per seguir en el camí de l’excel·lència.
Vostè és conegut com a excessivament garantista dels drets dels detinguts o processats.
No pot ser d’una altra manera. Els drets d’una persona acusada són els d’una persona innocent i un jutge està obligat a defensar la presumpció d’innocència. He condemnat molta gent a la privació de la llibertat, però he lluitat sempre per respectar els seus drets. És una garantia d’encert en les meves decisions. Si m’equivoco, les conseqüències són gravíssimes, per tant el protocol per evitar l’equivocació ha de ser escrupolós. Els acusats també tenen drets, no ho podem oblidar.
S’ha equivocat molt?
Espero que no. Mai no he signat cap sentència conscient que m’estic equivocant. N’he signat moltes amb la convicció que segurament l’acusat ha comès el delicte però l’he absolt perquè no estic segur el 100%. He intentat no condemnar mai un innocent. Les conseqüències d’una errada són tremendes.
Ha perdut la son a l’hora de redactar alguna sentència?
He de confessar que dormo poc. Treballo molt a la nit. Redactar una sentència és una tasca difícil, de molta responsabilitat i, per tant, necessita un espai de molta concentració. I això ho trobo a la nit. Algunes decisions m’han amoïnat fins a trobar la solució jurídica adient i fàcticament acreditada. Algunes m’han suposat veritables esforços, reflexió, reconstrucció de l’argument…
Com s’ho fa, vivint a Tarragona i sent el màxim responsable de la judicatura, per continuar gaudint del respecte de molta gent i de les institucions?
He intentat ser un jutge discret. Alguns col·legues vinculen la seva funció a un cert protagonisme social o al moment mediàtic. Jo he intentat fugir de tot això.
Però tampoc no s’amaga…
No. Però no he estat un jutge extravagant ni massa integrat en el cercle del poder local o de la representativitat social i econòmica. He volgut mantenir-me’n al marge. Com a president de l’Audiència Provincial he intentat tenir una representació no excessiva, de poca exhibició i molta prudència.
De vegades ploro
Qui és Javier Hernández?
Una persona que fa de jutge i que intenta ser fidel a alguns valors. És més important el valor de la vida que la vida.
Uf… vostè és un romàntic…
Sí i molt emotiu. Sóc massa sentimental. Soc d’aquelles persones que s’emociona i plora amb una pel·lícula.
Encara plora?
Sí, de vegades per fora. No crec que sigui dolent plorar.
Vostè és d’aquells que es capfica molt?
Quina pregunta!!! Les coses m’afecten massa i de vegades no puc evitar-les, perquè no depenen de mi. En algunes ocasions arrossego culpes de les quals no en soc responsable.
És una persona tímida?
Una mica. Depèn del context i de les circumstàncies.
Li agrada la solitud?
De vegades sí.
És empàtic?
Ho intento. És una virtut judicial, però és difícil.
Estem al seu despatx sentint música clàssica, aquella que ens aporta serenor...
Clàssica i jazz són les meves predilectes.
És un home sensible?
Sóc molt sentimental, és un dels meus defectes. Soc una persona emotiva i això planteja un problema interessant: el tractament de l’emoció en la decisió judicial.
Si no fos jutge, quina professió hauria triat?
No ho sé. Vaig estudiar amb la voluntat de ser jutge.
És un enamorat de la seva feina…
Sí, moltíssim. És un privilegi treballar en allò que ens dona sentit a la vida, per això em fa molt de mal, m’entristeix, quan tenim una situació de crisi. A mi m’afecta molt. Em produeix una tristor terrible el que està passant…
La constitució, la referència
Arran del procés independentista, hi ha jutges que diuen que és molt difícil treballar a Catalunya. A Tarragona hi ha la mateixa sensació?
Per tarannà, per història, per societat amable, no… El que no acceptem és aquesta idea que la justícia és aliena al país o a la societat, com si fos un model de justícia colonial, com si nosaltres fóssim extraterrestres. Jo fa 30 anys que sóc al servei de la judicatura i ningú no em pot dir que no formo part d’aquesta societat. Som jutges que exercim el poder judicial a Catalunya i que estem al servei dels valors i del sistema judicial. El nostre compromís és amb la Constitució, perquè no pot ser d’una altra manera. Nosaltres som agents del poder públic en la defensa dels drets i les llibertats, protegits per la Constitució.
És fidel a la Constitució?
La meva norma de referència i el meu codi de conducta venen determinats per la Carta Magna, perquè és la garantia de la convivència pacífica. Hi ha missatges que incorporen la violència.
Quins?
Quan sentim dir que els jutges no són nostres, que són del règim… o fora jutges i fiscals de Catalunya o quan van fer la pintada a les parets de l’Audiència on deien que aquesta terra serà el vostre infern… Això és molt trist.
Està dolgut?
Sí, molt. Allò em va entristir molt.
Es van traspassar línies vermelles?
Tots vam viure una situació difícil. El somni s’ha trencat. Vivíem en una societat integrada i integradora i ara s’aprecien riscos de trencament i de fractura, de pressió emocional… I això m’afecta com a persona i com a ciutadà.
L’han amenaçat mai?
No, mai. Arran del procés, mai. Estic segur que tots els col·lectius polítics i socials de la ciutat participen de la idea que la justícia està al servei de la convivència. He parlat amb diferents responsables de la societat per evitar situacions de violència i la resposta ha estat impecable.
La situació ara està més tranquil·la?
Es viu una calma tensa.
Actes insòlits
Vostè és amic del jutge del Suprem Pablo Llarena. Quan veu que ha d’anar amb un important dispositiu de seguretat personal i li fan pintades a casa seva… Què en pensa?
És molt trist. És el símbol de la gravetat de la crisi social, política i constitucional. Estem en una situació de descomposició social. La persecució, l’escarni, la violència cap a un jutge és quelcom insòlit.
També és insòlit que un jutge empresoni polítics…
També és insòlit un procés de ruptura institucional com el que s’ha produït, amb l’absència de límits, de confrontació… El jutge Pablo Llarena, amb independència i amb destacat compromís professional, ha pres decisions que són motivades, racionals, responsables i que són del tot controlables. Aquesta reacció social és molt trista. Cal recordar que feia 25 anys que el jutge Llarena vivia a Catalunya, els seus fills són catalans…
Hi ha presos polítics?
No, no són presos polítics.
S’està allargant massa la presó preventiva?
No puc contestar d’una manera categòrica perquè en desconec els detalls i les circumstàncies. Els delictes són greus i el risc de fuga, identificats a partir de l’estratègia adoptada per alguns dirigents polítics, ha fet que les resolucions fossin estrictes. Davant del risc de fuga, la presó provisional és una conseqüència raonable.
Però s’està allargant?
No puc opinar. Institucionalment, és un deure no opinar.
Què pensa quan veu el president Quim Torra dient als CDR que ‘apretin’. Això ajuda a la convivència?
Com a jutge he de mantenir-me al marge i no opinar sobre les accions polítiques i no valorar el discurs polític. Tinc la meva opinió com a ciutadà però no la puc compartir.
La música, la clau
Com és el seu dia a dia?
És molt complicat. M’aixeco a tres quarts de 8. Intento arribar a l’Audiència a tres quarts de 9. A les quatre arribo a casa i faig una becaina. Cap a dos quarts de sis torno a la feina, si no tinc altres compromisos com cursos, viatges o conferències. Estic a la feina fins passades les 9 del vespre. Sopo amb la família i després em poso a llegir, a escriure o a preparar conferències. A dos quarts de dues me’n vaig a dormir.
Sap tocar algun instrument?
No. Soc un desastre. Soc incapaç de produir una sola nota harmònica. Soc molt consumidor de música: visc i treballo amb música. A casa també. No puc treballar si no tinc música.
Encara va al cine?
Sí, però menys del que m’agradaria. És una de les meves grans passions.
Què li falta per ser realment feliç?
La felicitat no és un estat, és un objectiu. Com tots els objectius, el més bonic i interessant és intentar-ho. Busco la felicitat i en aquest camí trobo moments meravellosos, durs, difícils…
Com està Tarragona judicialment parlant?
Tenim un índex d’entrades per damunt de la comunitat autònoma i de la resta d’Espanya. No obstant això, tenim una taxa de resolubilitat important. Es treballa amb molta serietat i celeritat. Tenim alguns territoris que estan sanejats i són àgils. Les Terres de l’Ebre funcionen bé, Amposta i Tortosa estan molt a prop de l’òptim. Gandesa té alguns problemes que s’estan solucionant. I a Tarragona capital la situació és bona, hi ha estabilitat de funcionaris i jutges… Els jutjats de violència de gènere tenen una resposta correcta, el Registre Civil funciona molt bé. L’Audiència manifesta algunes mancances i problemes amb els assenyalaments dels judicis orals. Hi ha retards que estem intentant solucionar.
Quan tindrem el Fòrum de la Justícia?
No pinta bé. Vam mantenir una reunió informal amb la consellera de Justícia i ens va dir que no es pot pressupostar. Ha dit que es nega a fer promeses que no estiguin basades en un pronòstic real d’execució. El fòrum és una demanda social i, de moment, no hi ha cap previsió, ni de data ni de pressupost.
La gent acudeix massa a la justícia?
Sí. La mediació és un recurs més qualitatiu que quantitatiu. El recurs de recórrer a la justícia hauria de ser excepcional. Hi hauria d’haver fórmules d’arbitratge. La gent critica molt la justícia però hi acudeix. Diuen que no se’n fien, però hi venen. Això és bo, ja que és un circuit que legitima el sistema judicial.
Què pensa de la corrupció?
És un problema gravíssim, terrible. Per a mi és dels més greus perquè desmotiva i afebleix el sistema institucional i provoca desafecció social. La corrupció desanima la inversió i té repercussions nefastes per a l’economia. A més, estimula l’antipolítica, alimenta el populisme i desarticula el sistema democràtic. És intolerable.
Vostè és molt discret. Quina relació manté amb la premsa?
No m’agrada i no em sento còmode amb el maridatge entre la premsa i els jutges, perquè pot propiciar una assistència mútua. Això, d’alguna manera pot incomplir algun deure o no afavorir una imatge d’imparcialitat, tan desitjada com necessària. Hi ha el risc que es converteixi en una relació perillosa. Respecto els periodistes i no vull aprofitar-me’n perquè no passi a la inversa. No vull intercanvis.
Quin model propugna?
Un model, òbviament, cooperatiu, transparent i responsable. Una relació sincera i honesta i respectuosa.
No m’agraden els jutges estrella
Li agraden els jutges «estrella»?
No, gens. De vegades un jutge es converteix en «estrella» per la mediatització del cas i contra això no s’hi pot fer res. El que no m’agrada en absolut és l’autopromoció d’un jutge que treballa en un cas mediàtic. És un comportament intolerable.
Vostè és jutge, president de l’Audiència… i després?
Ni idea.
El Suprem és la pròxima parada?
Podríem dir que sí.
Com s’hi arriba?
Jo he fet el que crec que s’ha de fer per arribar-hi. A partir d’aquí, hi ha variables que jo no controlo.
És la segona vegada que ho intenta…
Hi ha un grup que m’ha donat l’aval i m’ha animat, però quan arriba al centre de decisió, al CGPJ, és una qüestió de la qual em resulta difícil parlar. Mai no he demanat el suport de ningú. Només puc demanar l’aval professional. No vull demanar cap favor a ningú. No faig la cort ni el ‘paseíllo’ als despatxos dels vocals del Consell General del Poder Judicial. Ells coneixen perfectament el meu currículum i només puc presentar-me amb la meva experiència. Vull arribar-hi per mèrits professionals i personals.
Per cert, com es viu a Tarragona?
Sempre he estat molt a gust a Tarragona, però és cert que no aprofito la ciutat com es mereix. No disposo de temps per conèixer-la. Em plantejo una passejada cada dia per les seves platges. És un projecte pendent des de fa trenta anys.
Ricard CHECA
REDACCIÓ
