Encara que des dels primers temps del cristianisme Jesucrist va ser considerat rei de l’univers, va ser l’any 1925 quan el papa Pius XI, per afirmar la sobirania de Crist sobre els homes i les institucions, va instituir la festa de Crist Rei, que l’Església celebra des de llavors com a culminació de l’Any Litúrgic.
En el nostre temps de democràcia, la condició de rei va lligada a la història dels reis absoluts, o en l’actualitat als monarques constitucionals. Si aquells manaven de manera arbitrària, els d’ara amb prou feines són una mica més que figures representatives de la nació.
Com és el regnat de Jesucrist? ¿És un rei absolut, per raó de la seva sobirania també absoluta, o és un rei constitucional que es va limitar ell mateix el seu poder a governar sobre persones que tenen el do, concedit per Déu mateix, de la llibertat? És Jesucrist mateix qui va donar resposta a Ponç Pilat quan el va interpel·lar: «“Per tant, tu ets rei?” […] “Jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat”» (Jn 18,37).
Jesús no es va negar a confessar la seva reialesa davant Pilat. Però li va fer veure que era diferent de les reialeses humanes. Sabia a què s’exposava en contestar com ho va fer, però si va venir per testificar la veritat, havia de proclamar-la.
El mateix evangelista ens explica una altra reacció del Senyor en un moment previ. Quan, després d’haver fet un miracle, volen fer-lo rei, se’n va: «Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya» (Jn 6,15). És sorprenent: quan tot ho té a favor per a ser reconegut rei, fuig, i quan la confessió de la seva reialesa pot costar-li la vida, la testifica.
Pot servir-nos de lliçó d’humilitat perquè no hem vingut a ser servits sinó a servir, i de lliçó d’autenticitat de qui ens va ensenyar a confessar la veritat fins i tot en circumstàncies difícils. És el que van fer els Apòstols i tants màrtirs i confessors al llarg dels segles.
En la festa de Crist Rei, demanem-li humilitat per a no aspirar a rebre honors, i valentia per a no sotmetre’ns al pensament únic del que és políticament correcte en cada moment. Els cristians hem de respectar a tothom, començant per respectar nosaltres mateixos les nostres conviccions, que no per manifestar-les amb caritat, han de ser expressades amb menys claredat.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona