REDACCIÓ
Amb la seva profunditat característica, compatible amb la claredat, Benet XVI va comentar les Escriptures que narren l’Ascensió de Jesucrist, assenyalant que l’«elevació» de què es parla quan es diu «va ser elevat» té un doble sentit: vol dir dirigir-se cap al capdamunt, però també prendre possessió d’una nova realitat, per exemple quan es diu d’un príncep: «Va ser elevat al tron.»
En aquest sentit l’Ascensió seria no sols una elevació física cap a l’espai, «fins que el va ocultar un núvol», sinó l’entrada a l’espai de Déu. I el núvol tindria un significat semblant al del núvol que es posava sobre la tenda de l’Aliança durant la travessia del poble escollit pel desert a la recerca de la terra promesa. La nostra terra promesa és el cel, la vida eterna amb Déu.
En el seu famós sermó sobre la immortalitat de l’ànima, el cardenal John Henry Newman va dir: «Tot cristià mitjanament informat coneix la diferència entre la nostra religió i el paganisme. A qualsevol que li preguntin sobre el que guanyem amb l’Evangeli respondrà de seguida que hem obtingut el coneixement de la nostra immortalitat, és a dir que tenim ànimes destinades a viure per sempre.»
És cert —com ho assenyalava Newman— que en aquesta vida mai no podrem entendre del tot què significa aquest viure per sempre, però sí que podem comprendre el que significa que aquest món no perduri eternament.
No podem, per tant, si som conseqüents, viure com els pagans antics o moderns, preocupats de menjar, beure, distreure’s amb coses insubstancials i no tenir cap inquietud espiritual.
Des de l’Ascensió —festa que avui celebrem— la comunitat cristiana primitiva, assistida per l’Esperit Sant, va avançar en el compliment de les promeses messiàniques, alimentant-se de la paraula de Déu i rebent el cos i la sang del Senyor.
El poble cristià sempre ha reflexionat sobre l’ascensió de Jesús al cel i ho ha fet incorporant a aquest fet l’esperança que un dia estarem amb ell eternament. La seva resurrecció i ascensió ens han obert el camí, com si s’hagués avançat a preparar l’estada que ha de ser definitiva en aquest espai de Déu, en el qual ja no hi haurà patiments perquè viurem en un món nou, transformats de la nostra condició mortal de criatures destinades a gaudir de Déu per sempre.
Amb aquests pensaments felicito a tots en aquesta gran festa pasqual que celebrem entre la Resurrecció i la Pentecosta.
† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
