REDACCIÓL’Església dedica el diumenge que cau dins l’octava de Nadal a celebrar la festivitat de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep, tres noms que són els més estimats per un cristià.
Déu va voler que el seu Fill encarnat naixés i visqués enmig d’aquesta comunitat d’amor que és una família. I que fos en el seu si on creixés en edat i saviesa, aprenent en l’humà de les virtuts i destreses dels seus pares.
En els dos textos alternatius de l’Evangeli de sant Lluc que la litúrgia ens proposa en aquesta data, se’ns narra la vida d’infància de Jesús a Natzaret amb paraules semblants. Després de l’episodi de la presentació en el Temple, quan tornen a casa, diu: «L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor» (Lc 2,40). I, passat el temps, després de l’escena en la qual és perdut i retrobat, el relat anota: «Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes» (Lc 2,51-52).
Jesús va tenir una casa, com nosaltres, i una família. I no hi ha dubte que la de Natzaret és el model de tota convivència familiar. Els pares viuen pel seu Fill, i aquest, com devia estimar els seus pares! Els devia estimar com Déu estima. El resultat devia ser l’expressió màxima de la riquesa de l’encontre, l’amor entre uns i altres.
La casa no són només les parets, un lloc físic on un troba refugi i que tanca amb clau, sobretot a la nit, per sentir-se segur. Això és molt, però no ho és tot. Quan es parla de «persones sense sostre» sembla que es faci referència a poder acollir-se per protegir-se de les inclemències del temps o dels perills que es puguin esdevenir. En canvi, allò que acostuma a faltar-los més són uns llaços d’amor efectius. Seria més exacte anomenar-los «persones sense llar».
També Jesús, Maria i Josep van passar per l’experiència de no tenir un sostre, fins que es van acollir en una cova, o en un estable a Betlem; però sempre van sentir la calor de llar que fa l’amor.
En aquesta festa, a punt de començar l’any 2015, demano a la Sagrada Família que mai no falti l’afecte en el si de les nostres llars, que siguem capaços de perdonar si cal, i així viure en la gràcia de Déu, que és amor.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
