REDACCIÓEn la seva Carta als Gàlates, l’apòstol Pau els explica la visita que ell i Bernabé van fer a Jerusalem, després de catorze anys d’absència. Recullo literalment el relat, que té aquest gust de cristiandat primitiva: «Jaume, Pere i Joan, considerats com a columnes, […] en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès.» (Ga 2,9-10)
Introdueixo d’aquesta manera la meva reflexió d’avui sobre la Jornada de Germanor que celebra l’Església, en què es fa una col·lecta extraordinària a les Esglésies locals per a servir millor i més adequadament les necessitats que atenem des de les parròquies i des de l’arxidiòcesi mateixa.
Ja coneixeu la diversitat de camps en què treballem a favor de la societat: Càritas, formació i catequesi, atenció als malalts, celebracions sacramentals, pastoral de joventut, missions, ajuda al Tercer Món, conservació i rehabilitació de temples, etc.
Lògicament es necessiten mitjans per a aquesta gran tasca, tan necessària per a socórrer persones que necessiten formació o cures bàsiques d’higiene i alimentació. No fan falta gaires arguments per a desenvolupar això, perquè són evidents les necessitats extremes en què es troben moltes persones, i si d’alguna cosa ha servit la crisi ha estat per posar-les sobre la taula.
El lema de la Jornada de Germanor d’enguany és: «Participar en la teva parròquia és fer una declaració de principis.» En les meves visites pastorals em produeix un gran goig veure una parròquia en què hi ha una participació activa dels seglars al costat del sacerdot, en la litúrgia, en les activitats socials, assistencials i formatives.
La parròquia és la cèl·lula més propera a les persones d’aquest cos que és l’Església, que és cos de Crist. Precisament per això, cada comunitat està en contacte amb les altres. A l’encíclica «L’Església viu de l’Eucaristia» Joan Pau II assenyalava que «una comunitat realment eucarística no pot tancar-se en ella mateixa, com si fos autosuficient, sinó que ha de mantenir-se en sintonia amb totes les altres comunitats catòliques». És la mateixa idea que rau en la trobada de Jerusalem, que he esmentat al començament, entre Pau i Bernabé i els Apòstols que es van quedar a la Ciutat Santa.
Us agraeixo per endavant l’expressió de solidaritat que marcarà aquesta jornada de Germanor.
Jaume PUJOL
Arquebisbe de Tarragona
REDACCIÓ
