REDACCIÓIrene Rigau, l’exconsellera d’Ensenyament, també acusada en el procés judicial del 9N, no ha volgut contestar a les preguntes de la Fiscalia ni de l’acusació particular. Des del banc dels acusats, Rigau ha negat rotundament que, des del seu departament, s’hagués pressionat els directors d’institut perq
uè obrissin les portes per a la votació del 9N i ha assegurat que en cap cas té consciència d’haver desobeït a la justícia, perquè simplement no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional.
L’exgovernant només ha volgut contestar a les qüestions formulades pel seu advocat, Jordi Pina. Malgrat tot, l’exconsellera ha reconegut que es van efectuar reunions informatives amb alguns directors de l’àrea de Barcelona, perquè van plantejar dubtes sobre les conseqüències d’obrir el 9N, encara que ha aclarit que l’únic problema el van tenir amb l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) , que considera que suposa un “cas singular” perquè veu un “rerefons polític” en les reticències mostrades per la seva directora, Dolors A., que demà declara com a testimoni.
Segons Rigau, la directora d’aquest institut, que es va negar a cedir el centre per a la votació i que en fase d’instrucció va declarar davant del TSJC que l’havien pressionat, va plantejar peticions en els dies previs a la consulta que “anaven més enllà” de les que sol·licitaven altres directors.
Per aquest motiu, segons Rigau, a la conselleria van decidir “prescindir d’aquest centre” i van buscar una altra ubicació. “Es va resoldre perfectament”, ha exclamat la consellera.
Segons Rigau, quan la consulta de l’9N es va transformar en un procés participatiu -després de la primera suspensió per part del TC, va decidir que s’havia de garantir que arribés a tots els directors d’institut la informació que la Generalitat, com a responsable dels centres, els cediria als voluntaris per a la votació.
Rigau ha recordat que quan el 4 de novembre el govern català va rebre la notificació del TC que suspenia la votació del 9N -a través d’un correu electrònic-, els serveis jurídics de l’executiu català van plantejar un recurs demanant un aclariment perquè en la providència havia ” punts foscos “.
Rigau ha assenyalat que el dissabte 8 de novembre, a les 20.43 hores, va rebre un correu electrònic a la bústia genèric del seu departament, en el qual la Fiscalia li demanava que aclarís si havia donat ordres als directors d’institut. “No hi havia cap requeriment, només em demanaven informació”, ha insistit.
Per aquest motiu, l’exconsellera ha remarcat, a preguntes del seu advocat, que no té consciència d’haver desobeït al TC o d’haver comès cap delicte.
A més, ha recordat que el president del Govern, Mariano Rajoy, va dir dies abans del 9N que el procés participatiu en el qual la Generalitat havia transformat la consulta inicialment prevista no tindria cap efecte jurídic, per la qual cosa es va quedar tranquil·la i convençuda que no estava transgredint cap norma legal.
El judici continua demà amb els testimonis.
