REDACCIÓ
IQOXE ha presentat al·legacions a l’auto del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona del 12 de juny en què s’investigaven dos dels principals responsables de la companyia.
En l’escrit, signat el 2 de novembre, la firma nega que hagi seguit una “cultura d’augment de producció i reducció de costos” i que això pugui haver afectat la seguretat, tal com sosté l’auto de la magistrada. IQOXE argumenta que els darrers anys havia reduït la producció i invertit quasi 64 MEUR a les instal·lacions. A més, assegura que “les conclusions provisionalíssimes” a les quals va arribar el jutjat es basen en testimonis de treballadors que “no coneixen aspectes tècnics i econòmics” i en informes dels Mossos d’Esquadra plens de “judicis de valor”.
En l’auto del 12 de juny, redactat encara sota el secret de sumari i recollit en part en l’escrit d’al·legacions, s’explica que “la companyia va implantar una política empresarial d’augment de la producció i reducció de costos, que hauria tingut com a conseqüència un manteniment deficient de les instal·lacions, així com l’exercici de l’activitat sense les condicions de seguretat laboral i industrial exigibles a IQOXE”. “Tot plegat, amb l’efecte de dotar a la plantilla d’un insuficient número de treballadors per realitzar el procés productiu amb els requisits de seguretat adequats”, s’afegeix.
L’escrit d’al·legacions presentat per IQOXE el 2 de novembre se centra únicament a rebatre les acusacions referents a la “cultura de l’augment de producció i reducció de costos”, però el representant legal de l’empresa adverteix que en presentarà més sobre altres aspectes de la imputació, que forma part de la peça principal de la causa.
Contra els treballadors i la jutgessa
El text carrega contra la instrucció efectuada per la magistrada fins ara i indica que “la imputació és totalment contrària a la realitat objectiva”. “Un procediment judicial que intenta esbrinar quina ha estat la política de la companyia no es pot limitar a realitzar induccions derivades de la prova personal”, afirma el procurador que defensa IQOXE. I afegeix que els treballadors, els extreballadors i els Mossos no coneixen “els aspectes tècnics ni econòmics de la companyia, ni poden donar fe del compliment o incompliment normatiu”. També s’exposa que els empleats que van declarar tenen “una visió molt concreta i parcial de la realitat”, a més de “patir una forta càrrega emocional” com a conseqüència de l’explosió.
Amb tot, la firma sosté que des que CL Grupo Industrial va adquirir l’empresa el 2014 ni s’ha incrementat la producció ni s’han reduït els costos. I que, en cas que ho haguessin fet, “una política d’increment de producció en una companyia mercantil industrial no és censurable”. A més, l’escrit recorda que el jutjat té totes les dades sobre la producció i la comptabilitat “des del primer dia”, quan es va fer una entrada i registre a les oficines d’IQOXE a la Canonja (Tarragonès) i a les de Plastiverd, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Pel què fa a la reducció de costos, l’empresa reitera la desacreditació de dels testimonis i dels informes dels Mossos d’Esquadra, i remarca que entre el 2014 i el 2019 es van invertir quasi 64 MEUR en “nous equips i reposició”, amb la “millor tecnologia disponible” tant pel que fa a la “producció com a la seguretat”. “Constatar que la planta sinistrada, la U-3100, era nova; només operava des de feia dos anys, raó per la qual no resulta possible atribuir l’accident a un manteniment deficient”, s’indica en l’escrit. També s’afegeix que un mes abans de l’explosió va passar “una exhaustiva revisió de seguretat per part de l’administració” -en concret, del Departament d’Empresa de la Generalitat- que va concloure que no hi havia “cap defecte”.
Finalment, en el text es descarta que hi hagués manca de treballadors i es presenta la relació d’operaris que van estar treballant a la planta accidentada el dia del sinistre. Un total de vuit persones quan, segons IQOXE “el conveni establia” que a la planta de derivats hi havia d’haver cinc persones. Per la firma, els empleats tampoc patien “pressió” a la feina. Uns extrems que es contraposen amb declaracions públiques que han fet treballadors i extreballadors en els darrers mesos.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
