REDACCIÓ
Un equip d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) està treballant en un esprai bucal antiviral que utilitza unes biomolècules (polisacàrids) per a simular la superfície cel·lular on s’adhereix el coronavirus, per a poder així atrapar-ho i detenir la infecció. En cas de confirmar que aquestes molècules aconsegueixen detenir eficaçment la infecció, l’esprai podria ser un antiviral aplicable a diversos virus, ja que incideix en el mecanisme que usen molts d’aquests microorganismes per a entrar en les cèl·lules.
Si els resultats són reeixits, l’esprai podria desenvolupar-se i començar a utilitzar-se en un temps breu, ja que es tracta de molècules d’origen natural o ja emprades amb finalitats clíniques, segons un comunicat del CSIC.
Aquest projecte, finançat a través de la Plataforma Salut Global del CSIC, està liderat pels investigadors Julia Revuelta i Alfonso Fernández Mayoralas, de l’Institut de Química Orgànica General (IQOG-CSIC).
Actualment es creu que la infecció per coronavirus comença en les cavitats bocu-faríngies, per la qual cosa la formulació d’un esprai basat en aquestes molècules permetrà «crear una barrera en la qual les partícules del virus quedin atrapades, perdent així la seva capacitat infectiva», explica Revuelta.
Fins i tot si la infecció ha començat, el seu ús neutralitzaria les partícules virals provinents de la replicació en cèl·lules infectades, inhibint la propagació de la infecció cap a la zona pulmonar, la qual cosa disminuiria la gravetat de la infecció, afegeix la investigadora.
Igual que altres famílies de virus, «el SARS-CoV-2 utilitza carbohidrats presents en la superfície de les cèl·lules epitelials per a adherir-se i progressar en la infecció», exposa Revuelta.
S’ha proposat —afegeix— que el virus s’adhereix a polisacàrids de la superfície cel·lular de tipus sulfat de heparano a través de la proteïna spike, abans d’unir-se al receptor cel·lular ACE2, la qual cosa li permet infectar a la cèl·lula.
L’objectiu és obtenir un esprai basat en polisacàrids que mimetitzin als sulfats de heparano de la superfície cel·lular, una estratègia coneguda com a parany cimbell.
Es tracta d’«enganyar al virus perquè s’adhereixi als mimètics de manera que el virus neutralitzat quedi atrapat, frenant el procés d’infecció», detalla la investigadora.
Si es confirma que aquestes molècules aconsegueixen detenir eficaçment la infecció, «podríem aconseguir un antiviral d’ampli espectre, ja que intervé en el mecanisme que utilitzen molts virus per a entrar en les cèl·lules», per la qual cosa els resultats podrien adaptar-se ràpidament a un altre virus emergents.
REDACCIÓ
