REDACCIÓ
El 30 d’abril, el govern del Marroc va deixar transcendir l’adjudicació per a la construcció del nou port Dakhla Atlantique, amb importants interessos francesos en joc. Tot està per reconstruir quant d’aquest pla té a veure amb la riuada humana del 17 i 18 de maig.
Variables principals del projecte: un dic principal de 2.800 metres sobre l’actual vell complex flotant, un altre de 600, un moll comercial de 800 metres, un altre de pesca de 1.500, una dàrsena de 390.000 metres quadrats i una àrea logística de 1.650 hectàrees en una màniga de sorra i pedra entre el desert de Sàhara i l’Atlàntic. El govern marroquí va anunciar en un “Avis d’Appel d’Ofres” (convocatòria d’ofertes) la licitació de què podrà ser a mitjà termini una forta competència per als ports canaris en la seva tradicional funció pesquera i d’escala en la travessia d’Europa i Àfrica a Amèrica Llatina.
La data d’obertura de pliques que assenyalava l’avís era el 28 de gener, dos mesos i mig després de la ruptura de l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario. Les obres porten el camí d’iniciar-se en plena ‘zona de guerra’, al temps que Rabat pressiona Espanya i Alemanya perquè se li reconegui sobirania sobre el Sàhara Occidental, i mentre aquest territori encara per descolonitzar espera una intervenció final de Nacions Unides.
Per aquesta muntanya i el seu potencial miner, la intenció del Marroc d’ampliar la seva zona econòmica marítima ve sent, des de desembre de 2019, causa de fricció de Madrid i Rabat. El projecte de port enquista ara aquesta espina de la crisi diplomàtica.
Royal Air Maroc ja ven vols a Dakhla directes des de París. És possible comprar-los des del 15 de juny per una mitjana de 400 euros anada i tornada. És una de les conseqüències del desenvolupament del projecte. I també de la seva influència francesa.
El gegant francès Eiffage competia en el concurs del port, licitat en 1.000 milions de dòlars. Rabat ha concedit l’obra al consorci marroquí Somagec-SGTM, que portaveus del Polisario, amb ganes de polemitzar, han lligat repetidament a la família de Mohamed VI.
Entorn del port, la millora de la carretera Dakhla-Tiznit és un encàrrec per a l’enginyeria francesa Cegelec. I a nou quilòmetres, l’ampliació de l’aeroport ha estat concedida a GTR, filial d’una altra gegant francesa: Bouygues. Aquest aeroport rep aquest mes un vol inaugural directe de París ple de convidats gals, la majoria d’ells diputats de l’Assemblea Nacional, mentre el Front Polisario tracta que no s’oficialitzi de facto l’ocupació del Sàhara Occidental.
Cada dia l’exèrcit sahrauí publica un comunicat de guerra en què, gairebé sense solució de continuïtat, la seva artilleria bombardeja alguna posició marroquina a la sorra. La pista de la vella Villa Cisneros queda a un mínim de 300 quilòmetres dels canons. I molt més lluny, a París, el mestre de cerimònies que el Polisario assenyala com a catalitzador d’aquestes inversions. Es diu Jean-Louis Borloo, va ser ministre d’Economia amb Sarkozy.
El 14 de desembre de 2020, després de reconèixer el president sortint americà Donald Trump la sobirania marroquina sobre el Sàhara – no ratificada encara per la via dels fets per l’administració Biden –, Borloo va animar a la UE a fer el mateix. La declaració de Trump “és la coronació de tot un camí del poble marroquí, de sa majestat el rei Mohamed VI i el seu pare, la seva majestat Hassan II” va declarar, amb tota cerimònia, a l’Agència Marroquina de Notícies.
PUBLICITAT
REDACCIÓ
