REDACCIÓ
Després de dos anys de restriccions a causa de la pandèmia, hem pogut tornar a celebrar les festes majors tal i com les hem celebrat sempre, a la nostra manera, sortint al carrer, fent valdre el seu caràcter local únic i especial pels qui ho han viscut des de ben petits; el seu tarannà popular col·lectiu porta a terme una funció vital de cohesió social, de moment emblemàtic per a cada municipi i com a moment de retrobament entre amics i famílies, entre aquells que encara viuen al seu poble de naixement amb els qui n’han marxat i amb els qui han vingut.
Enguany, les festes majors han esdevingut massives, atès que dos anys de restriccions -a causa de la irrupció de la pandèmia- han impossibilitat aquestes manifestacions culturals festives que són essencials a la cultura dels Països Catalans. Tanmateix, hi ha festes majors catalanes en què han tornat a celebrar-se correbous, una pràctica incompatible amb el respecte i el benestar dels animals, una estultícia que posa en perill a moltes persones, sobretot a nois joves, que resulta del tot innecessària, ja que la gran majoria de festes majors catalanes ja contemplen les manifestacions culturals basades en el culte a la figura del brau, però a partir de figures de cartró-pedra, amb una rica presència de mulasses, bous de foc i fins i tot camells estrafolaris als seguicis festius d’arreu del territori català, perquè no hem d’oblidar que el tarannà pacífic, el respecte i la bona convivència, també forma part de l’èxit de les nostres festes majors.
El novembre de l’any 2019, la vila bagenca de Santpedor va celebrar una consulta popular en la qual la població va decidir posar fi a les “vaquetes”. Enguany, del 9 al 13 de juny, després del parèntesi forçós requerit pel compliment de les mesures sanitàries, Santpedor, com totes les viles catalanes, ha pogut tornar a celebrar la seva festa major a la manera tradicional. El programa de la festa major no ha inclòs les “vaquetes”, però si que ha inclòs una trobada de bous de foc de Catalunya en commemoració dels 40 anys de la recuperació d’aquesta tradició santpedorenca, una recuperació que també es va dur a terme en molts altres municipis després de la dictadura franquista, moment en què van configurar-se moltes festes majors tal i com les coneixem avui.
Enguany a Santpedor, la plaça Gran U d’Octubre va rebre, a més a més dels Bous de Foc de Santpedor, els de Valls, els de L’Hospitalet de Llobregat, els del Vendrell i la Momerota i la Momeroteta de Mataró, una extraordinària representació de les mulasses i els bous de foc més emblemàtics de Catalunya i que ha permès celebrar la festa amb tota la seva essència, ja que en tots els municipis -que per diferents vies han abolit els correbous- la festa ha millorat en molts aspectes. Això no obstant, és possible que Santpedor celebri una segona consulta sobre les “vaquetes”, ja que un grup de ciutadans ha reunit un miler de signatures per demanar-ho de nou al consistori… tan de bo no fem cap pas enrere, les festes amb bous reals no son únicament un torment pels animals, sinó que cada any hem de lamentar desenes de ferits i fins i tot morts. Enguany hi hagut, fins al moment de la publicació d’aquest article, la xifra de 6 morts als correbous del País Valencià.
Deixant enrere una pandèmia, però sense oblidar tot el que hem viscut, ara és hora de mirar endavant amb optimisme i apostar per una transformació d’unes festes cruels en unes altres sense maltractament animal. No cal dir “no a la festa”, ans el contrari. Com ja vaig explicar en un article passat, erradicar els abusos als animals a les festes populars no comporta una pèrdua de les tradicions populars ni de la nostra cultura, sinó que esdevenen una reafirmació de la nostra identitat cultural en posar de manifest que la nostra és un cultura altament evolucionada.
Helena ESCODA
Historiadora i portaveu de la Coordinadora per l’Abolició dels Correbous de Catalunya (CACC)
REDACCIÓ
