REDACCIÓ
“Saben aquell que diu que la Vaca Margarita ha viatjat de Tortosa al Priorat?”
Comencem ….
Més de 160.000 signatures ha aconseguit l’associació “el Hogar Provegan “a través d’una iniciativa a Change.org per salvar del sacrifici a una vaca.
La primera imatge que m’ha passat pel cap ha estat la d’un ritual de màgia negra, on una cabra i un senyor d’aquells que et fa canviar de vorera quan et ve de 
cara acompanyaven a la nostra Margarita.
Un cop racionalitzat tot plegat he entès que necessitava conèixer quins eren els motius reals d’aquest sacrifici i,buscant una miqueta, els he trobat.
La vaca Margarita és un animal “sense papers”, situació descoberta a partir de la denúncia d’una veïna de la finca on campava i, segons la normativa vigent, aquests factors comporten el sacrifici de l’animal.
Els membres d’aquesta associació han intentat atribuir-li l’estatus d’animal de companyia per atenuar la pena a una simple sanció econòmica però la legislació Europea no ho contempla ni permet.
Quan jo era petit i estava malalt em quedava a casa l’àvia. Recordo acompanyar-la a plaça i com em deixava triar un conill d’una de les paradetes. Un cop a casa jugava amb ell, li donava a menjar i l’acaronava fins a l’hora de fer el dinar. Després d’un cop sec cap per avall tocava pelar-lo, tallar-lo i cap a la cassola.
Molts i moltes diuen ser animalistes i mengen productes càrnics. Molts i moltes s’autodefineixen com animalistes i no van alçar la veu el passat mes de febrer quan la generalitat va ordenar el sacrifici de més de 7.000 ànecs arribant a sumar un total de 17.000 aus les sacrificades per possible grip aviar a mínim 6 granges d’aviram catalanes. Aquest fet va provocar greus pèrdues econòmiques al sector.
Els vegans,normalment els animalistes més radicals, consideren que els animals no humans tenen també els seus drets i rebutgen l'”especisme”, de fet estan intentant equiparar-lo al racisme o al sexisme.
Estic a favor de fer lleis per evitar el patiment animal i endurir les penes per aquells que maltracten, abandonen o els sacrifiquen, però no puc entendre que com a societat dediquem esforços a salvar una vaca quan al costat de casa tenim humans dormint en un banc o flotant al Mar Mediterrani.
Que fan els animalistes quan una plaga de rates se’ls menja l’hort?
I si tenen per casa escarabats o mosquits els alimenten?
Potser hi ha animals de primera i de segona?
Ups!!
Que se’m refreda l’entrecot!!
Gustau VILELLAS
@tavitu007
REDACCIÓ
0 comments
Pep Fpnt
29 Maig, 2017 at 4:58 pm
Seré concís però extens, perquè hi ha tal quantitat d’arguments creuats i de nivells de discussió en aquest article que la brevetat no procedeix, sense la consciència de faltar a la veritat. (Quelcom per cert critico sovint en la premsa, que no té espai ni temps per tocar els temes a fons, peri si per engegar polèmiques i guspires. Perquè la meitat de la veritat és la falsetat).
La talla ética d’una conducta no pot prescindir d’avaluar la conducta dintre del contexte social a on es produeix. Com diu en Jesús Mosterin, catedràtic de filosofia; i especialitzat en “dret animal”, no hi han uns drets universals aplicables ni als animals ni tan sosl a les persones. Els que creuen que no és així, es basen en la irracionaitat d’un dret natural que prescindeix de contextes històrics i culturals. La qual cosa és impossible perquè qualsevol creença o posicionament es construeix des d’un contexte. I el dret natural és per se una creença.
Així posats la consideraciói ètica d’una conducta ha de contemplar no només les característiques de la mateixa, sino la finalitat i la relació que hi ha entre les dues coses sota la llum del contexte social.
Matar animals per cobrir necessitats bàsiques és èticament una cosa molt diferent de matar animals per pura diversió.
Els vegans, que són una bona gent plena de bons sentiments, però que no entenen res, pateixen d’allò que els psicòlegs en diem “raonament emocional”. És dir, la realitat és el meu sentiment. O dit d’altre manera el fet que hom tingui un sentiment constitueix prova de que les coses són així (“… si em sentio culpable és que dec ser.ho…”) .
Ara bé, estic d’acord amb ells en una cosa: Quan és inevitable matar anjmals perquè la finalitat així ho justifica (i per als valors de la nostra societat cobrir necessitats bàsiques ho justifica); llavors s’ha d’evitar a tota costa l’estrés i el patiment innecessari. Perquè una cosa és científicament irrefutable: Els animals tenen cognició i consciencia. Sentiments no cal dir!. El que passa és que tal com dir Wittgenstein “si un lleó pugués poarlar tampoc l’entendríem”.
El toreig en cavi té una finaliat estrictament lúdica; i la cacera, avui en dia, no busca la font de l’aliment i l’abric; sino la font del plaer causat per l’excitació de provocar la mort de la presa. I per tant i en el contexte de la nostra mateixa societat el toreig i la cacera són xacras socials de moral reprobable. Consisteixen en causar el dolor i la mort de manera cruent amb la finalitat d’obtenir plaer, ja sigui en la mateixa conducta o en l’espectacle que se’n fa.
Ser animalista es defensar els drets dels animals. Pero com ja he dit no existeixen uns drets inalienables fora d’un contexte. Ser animalista implica de manera raonable evitar que els animals pateixin de manera innecessària quan s’els causa la mort per necessitat. I per suposat oposar-se a torturar i causar la mort de ningú per plaer. La qual cosa sigui dit de passada és un indicador de manca d’empatia pròpia d’un trastorn psicopàtic de la personalitat. (Més extés entre la població del que hom creu).
Ser vegà es no consumir cap producte animal per ser coherent amb l’adopció d’uns valors, els quals pretenen que hi han drets universals inalienables; la qual cosa no ha existit mai a cap civilitzacvió.
El no es pot permetre són dues coses:
1.- Que es segueixi matant per diversió sota els valors de la nostra societat
2.- Que els vegans pretenguin que tota la resta del mon som assassins.
Taurins, caçador i vegans tenen en comú per norma general una acititud extrema i fanàtica en les seves consideracions. Tanmateix però, els vegans si més no, no causen mal a ningú. Això no se’ls pot negar.
Finalment Gustau Vilelles lo d’esmentar els morts surant al Mediterrà o la gent desnonada que dorm a un banc, sona a la demagògia més tronada i, per cert, digne de l’argumetari d’un taurí o un caçador. Que el que pretén es desqualificar moralment al seu adversari en la discussió, per justificar la seva pròpia ruina moral. És allò de “… i tu més!”.
Pero l’argument no es pot admetre. La gent que no vol que es maltractin animals generalment tampoc pretén que les persones puguin ser maltractades. Escollir en quina campanya es volen implicar no es criticable!. És una opció personal que demana respecte tal com ho demana el col.lectiu LGTB. És el mateix!. És una opció!. El que si que és criticable és causar la mort en general. I per cert la manca d’empatia dels “causants” de mort que hi han pel mon no és selectiva ni específica. Els psicòpates greus són indiferents a la mort d’un nen o d’un gos en la mateixa mesura. Però també socialment intel.ligents per dissimular-ho amb força èxit.
Romà
29 Maig, 2017 at 10:02 pm
Pep Font, sincerament crec que qui ho ha entès malament ets precisament tu. No m’allargaré massa, ja que estic amuntegat de feina, però sí que un bon professor meu tenia tota la raó del món quan deia que “hi ha gent que més valdria que s’hagués casat pel civil”.
Em detindré només amb tres coses, per no cansar al personal.
Primerament, saps què és la recta ratio? Jo d’entrada com a referent et recomenaria el discurs del Sant Pare Benet XVI al Westminister Hall d’Anglaterra.
Quan es parla de drets, es parla de drets socials i individuals, però també cal parlar del dret Natural,ja que la Naturalesa té uns drets que també s’han de respectar per tal de no convertir la Natura en un objecte de dominació. Per tant, Pep Font, hi ha una llei Natural inscrita en la Naturalesa i és a partir d’aquí on han de fonamentar-se els principis ètics i des d’on es fonamenta l’objectivitat.
La raó Pep Font, pot hi ha de trobar principis morals objectius. En aquest sentit, hi ha una tradició filosòfica, la tradició filosòfica clàssica grega que troba l’objectivitat des de les regles morals de la llei Natural. Veure si la naturalesa és muda o veure si la Naturalesa té en ella mateixa unes lleis internes que la raó capta i sobre les quals es poden anar fonamentant totes les altres lleis. Perquè saps què, Pep? Si no existeix una objectivitat, tot queda reduït a lasubjectivitat i no hi ha altra sortida a la subjectivitat que el consens social. I si ti pares a pensar, d’això va el text. Tu il·lustraré amb dos referents de primera línea: per una banda, amb el filòsof Aristòtil quan afirmava textualment que: “un error que és molt petit a l’inici, en el seu desenvolupament acaba sent una monstruositat” i per altra banda, amb el gran pintor Goya quan afirmava que: “el somni de la raó produeix monstres”
En segon lloc, estic convençut que hi han uns principis morals objectius que ajuden a la recta ratio a poder marcar el seu camí. La naturalesa té unes lleis internes que la raó capta i a partir d’aquí, es pot anar fonamentant tot lo altre.
I en tercer lloc, en concomitància amb el que he llegit, dir-te que un exemple clar de la manca d’ordre manifest a l’actualitat n’és el moviment ecologista,que tal i com defensa l’article ha de poder tenir el suficient criteri per tal d’avantposar per sobre de tot a la persona en quan a ésser suprem en la jerarquia d’animals que poblen el mundà.Ull, no em malinterpretis! Drets dels animals sí. Dret de l’home =dret de l’animal no.
Per últim, un consell: deixa Wittgenstein i centra’t més amb els exercicis d’humilitat que Sòcrates preconitzava.
Salut a tothom i felicitats per l’article!
Pep Fpnt
20 Juny, 2017 at 1:57 pm
Seré escuet
:
1.- Esmentar el meu nom de manera reirerativa e innecessària al llarg d’un escrit tant llarg és directament de mala educació. Això afegit al teu tò condescendent i pretesament alliçonador. Això ho entens Romà sense cognom?. O ni tan sols és el teu nom Romà?. En aquest cas ja estàs gaudint de massa dedicació per part meva, perquè els perfils falsos o anònims (que són exactament el mateix) demostren ubna covardia que no els fan mereixedors resposta.
2.- El teu nivell de pretresa erudició pot ser molt alt, però tens un problema d’expressió que es xifra en manca de claredat i concreció. No entenc res del teu escrit. L’he llegit dos vegades i uhna cosa sembla clara: té tota l’aparença de haver estat escit amb la intenció de no ser entès. Saps que vols dir-me?. Segur?.
3.- El biaix d’allò que es desprèn del teu raonament es absolutament cristià. El dret natural no existeix directament. Jo sóc científic. El dret no és un fet natural, no es regeix per les “lleis conegudes de la natura” (mala metàfora això de “lleis del a natura”). Qualsevol construcció cognitiva humana (per exemple els valors i les creences amb o sense dimensió moral) és indissociable de l’entorn social a on pertany l’home. Això no es discuteix, saps?. Es com la llei de la gravetat. No és una opinió, ni una reflexió ni un pensament. És un fet. Si no t’agrada estàs de pega, però cap pensador de l’antiguitat, ni actual ni del furtur ho pot rebatre només pensant. Ha d’invalidar-ho amb fets demostrats. És com funciona la ciència. básicament a la ciència se li enfot el raonament humanista, per molt masco i ben cosntruit que estigui (que tampoc és el teu cas). Tu creus en realitats objectives malgrat mai las has observat, perquè és senzillament impossible fer-ho atès que tens una formació, una història personal i vius en un entorn en una època determinada. Per tant tota la teva xerrameca queda reduïda a una qüestió de fe. El senyoret afirma que existeix un dret natural omniscient per damubt de totes les coers. Aquesta es la proposició. De fet és una idea que no arreiba ni a hipòtesi, o per dir-ho més clarament “doctrina”. Demostra-ho. Perquè és qui diu que existeix una cosa qui ha de demostrar-ho, no pas qui diu que no existeix. Això tingue-ho clar
4.- Quan esmento Wittgenstein, simplement utlitzo una frase seva que ve a dir que la realitat sensorial d’un animal es tant diferent de la nostra, que malgrat pugués expressar-se no l’entendríem perquè no sabriem de que està parlant. Però veig que només veure citat el nom del filòsof t’hi has cebat. Suposo que deu ser un objecte fòbic del teu coneixement. Jo no estic justificant, la filosofia i la línia de pensament de Wittgenstein. Jo no conec la seva obra; i no pretenc fer com tu, que si la coneixes. El que passa es que com a científic em van ensenyar a ser honest i esmentar els autors de les idees que hom utilitza, quan no són pròpies. No és per fer-me l’erudit ni, diguem-ho clar, el merda com tu. Es just el contrari. No em pretenc arrogar el mèrit d’un pensament que no em pertany, per això cito. I aquesta frase, mira per on, la va dir Wittgenstein. La mateixa intenció tinc en citar a Mosterin. Total m’he llegit un proleg d’en Mosterin i diu coses de fofrma clara i ben argumentada, no com tu, per cert.
5.- El consell te’l donaré jo a tu: Intenta construir els teus propis arguments a base de contraposar idees. Ho pots fer aportant fets contradictoris o mitjançant la lògica de contradicció. Per això et pot ser útil aprendre a llegir i a extreure’n les idees principals per parts per després criticar’ne la relació funcional si et ve de gust. El teu comentari de text, vol impressionar, però treu un 4. I no perquè dissenteixis d’alguna idea o concepte vers el meu comentari, sinò perquè està mancat del mínim ordre d’exposició.
Fèlix Polis
30 Maig, 2017 at 2:00 am
Vinc de pagès. El meus avis eren pagesos, i amb molt orgull sobre les meves arrel, malgrat hagi acabat “urbanita”. El que descriu el Gustau sobre avis pelant animals (conills, ànecs, porcs, la nostrada matança del porc que li queden quatre telenotícies, etc.) per menjar-nos-els, era una costum del tot normal. D’això no fa tant de temps.
Certament, la industrializació del sector alimentari va transformar l’economia agrària en una altra d’industrial. I ara mateix, aquí, vivim en un món absolutament terceriaritzat. I no passa res. Les coses són com són, i no es poden revertir. El desenvolupament tecnològic, el coneixement científic, la innovació permanent en les noves tecnologies de la informació i comunicació fa que visquem en un món que dista granment respecte a la manera de subsistir que tenien les famílies que bastien bàsicament la seva economia sobre l’agricultura i la ramaderia. D’això tampoc fa tant de temps.
I no té res de demagògic el que diu el company Vilellas. Massa sovint perdem el nord. Esclar que s’ha de respectar la diferència i la llibertat d’elecció. Però hi ha tendències que em deixen perplex com a humà en relació amb el tema de les mascotes. Com aquells devots dels seus gossos, gats, serps, lloros, iguanes, mofetes o porcs xinesos, mentre passen olímpicament d’excel·lents persones necessitades o dependents. No parlo d’indigents, ni de persones dormint en bancs, sinó d’avantposasar les mascotes en detriment de persones tractívoles, dignes i normals. I això passa. És més, mengen i viuen més bé certs animals que no pas certes persones (com les que descriu el Gustau). És un fet.
No cal tanta filosofia. Sentit comu i seny. Perquè els poders públics ja s’encarreguen de dissenyar i executar regulaciones esctrictes pels caçadors i pescadors amb eficàcia; normatives estrictes, i que es compleixen, per a la indústria càrnica.
A favor dels drets dels animals com no pot ser d’una altra manera… però tampoc cal que ens tornem ximples. Perquè hi ha tendència d’anteposar anar a passejar i donar la llengua, diàriament, al seu boxer o pastor alemà, en comptes d’anar a passar un parell de misèrrimes d’hores a la setamana per anar a fer companyia o a péixer al pare, mare, avi, iaia, tiet, tieta, parent de puta mare o amic a la residència o a l’hospital. Entre poc i massa.
És una qüestió de proporció. Una cosa és l’estima en relació amb els animals, comprensible i raonable, i una altra de ben diferent és aquesta espècie de paroxisme d’amor cap als animals. Costa d’entendre.
Gustau Vilellas
30 Maig, 2017 at 11:17 pm
Estimat Pep.
Estic totalment en acord amb tu.
Però jo no he estat prou hàbil per expresar-ho.
Amic Romà…Si pots mirar per la finestra veuràs que els temps estan canviant.
Que deien els filòsofs clàssics de l’abus de menors? o de l’esclavitud? i de les relacions humanes via internet?
Gràcies a tots 2 pels comentaris!
Gustau Vilellas
Paula
30 Maig, 2017 at 11:48 pm
L’home se sap defensar per si sol…. l’animal no te prou eines per defensarse dels humans, si no els ajudem nosaltres mateixos, qui ho fara?
Gustau Vilellas
31 Maig, 2017 at 2:41 am
Paula….
Quan dius que l’animal no sap defensar-se per si sol (em recorda a notes musicals) … deus voler dir … l’animal no sap defensar-se per si sol de l’ESPÈCIE HUMANA?
Els animals es defensen per si sols el 99% de les vegades.
http://www.abc.es/espana/catalunya/abci-mata-potro-dias-valle-aran-201705031300_noticia.html
Els potro no pot defensar-se per si sol de l’atac d’un ós? els humans som responsables?
CADENA TRÒFICA.
HO has intentat.
Barbat
31 Maig, 2017 at 7:54 am
Aqets casos serveixen per sensibilitzar i canviar consciències. Preparar generacions q facin les paus amb el regne animal dl qual formem part I en som alhora laprincipal amenaça I botxí.
Gustau Vilellas
2 Juny, 2017 at 1:00 am
Felix : has entès el fons de l’article. Gran!!
Barbat : tu creus? soposo que estas super afectat per la mort de 5 milions de nen cada any a africa a causa de la fam i les sequeres.
sensibilitzar? canviar conciències?
m’agraderia saber en quin mon vius. desgraciadament a occident això no és aixi!