REDACCIÓ
Moltes vegades desconeixem la nostra pròpia història, i per això vull començar fent cinc cèntims, a partir d’un exemple, sobre com es va anar consolidant la Tarragona de la segona meitat del segle XX; quan al costat de la Canonja un seguit de persones arribades, majoritàriament, del sud d’Espanya (com els meus avis) van instal·lar-se i construir les seves cases en el que avui coneixem com a Bonavista. Quina reacció van tenir els i les veïnes de la zona? Doncs bé, aquests veien com el seu centre mèdic, des de l’arribada d’aquesta nova gent, estava col·lapsat. Però era culpa de la gent que arribava o de l’administració que no donava resposta a la situació que hi havia? La solució era fer-los fora? Il·legalitzar les seves construccions?
Tot un seguit d’exemples com aquests han fet que la ciutat de Tarragona tingui un urbanisme injust que porta com a resultat la segregació econòmica, i generalment, les últimes persones que arriben a la ciutat, tenen pitjors condicions. Això no vol dir que els que estan des de la dècada dels seixanta als barris obrers de Tarragona, ara estiguin bé, al contrari! Són (i som), en molts dels casos ,els principals damnificats de la crisi econòmica que patim.
No hem d’errar a qui hem d’assenyalar: al poder econòmic que canvia lleis per projectes tacats de corrupció, per aquelles i aquells que segueixen prometent-nos la solució a base de la construcció de nous habitatges, mentre ens fan fora de les nostres cases per a que es quedin buides i sota propietat bancària. I ho dic en relació al discurs que el Partit Popular de Tarragona està fent i que portarà al proper ple de l’Ajuntament.
Ens intenta fer creure que el problema són les persones que professen una determinada religió i no uns governs que ens retallen drets socials, laborals i democràtics. Confonent, també, el moment, en el que, volgudament alguns volen lligar l’islam (amb més de mil milions de practicants) amb terrorisme, i ho diuen sense despentinar-se, sense qüestionar perquè no li han dit mai terrorisme catòlic a un que vam tenir al nostre país i que va sorgir de determinades esglésies. El terrorisme és terrorisme i no defensa més ideologia que la de la por i el terror.
Visc entre una església catòlica i una evangèlica, no només no em molesten, sinó que m’agrada. La Mediterrània, històricament, ha estat un punt de trobada, d’intercanvi; i per això no em molestaria tenir qualsevol altre centre de culte al costat, la convivència ens fa ser més rics culturalment. Per què, doncs, segons quines religions generen tantes gelosies? Doncs bé, dóna la casualitat que la majoria dels practicants, al nostre país, del islam, són pobres. I els pobres sempre seran assenyalats per part del poder. I ei!
Que sembla que al 2017 organitzarem uns Jocs Mediterranis! Alguns haurien d’aplicar els valors olímpics en el seu discurs, no només ondejar banderes de la candidatura. Perquè el PP no assenyala el qatarià que té Port Tarraco, es veu que Qatar és aliat d’occident. Justament un país que té una de les aplicacions de la xaria més restrictiva, però, ves per on, té poder econòmic, i per tant, és bo. Hipocresia.
Jo, a més, sóc poc sospitós, em defineixo com ateu, però de la mateixa manera que defenso, activament, la celebració, cada 23 de setembre, de Santa Tecla, per exemple, defenso que la gent pugui professar la seva religió en un espai digne, adequat i adient, i que per tant no puguin utilitzar la religió per fer política.
En el moment que l’administració garanteix aquest dret, no hi ha motius per a que intentin incidir en les legislacions, ja que aquestes els hi pertoquen als parlaments. Tampoc sóc sospitós perquè milito en una organització on hi ha ateus, agnòstics, catòlics o musulmans, però que coincidim en la defensa d’un estat laic.
Per tot això necessitem una ciutat que aposti per la inclusió social que resolgui problemes i no que els creï. Si certes comunitats religioses generen problemes, segurament, és perquè l’espai no és l’adient i l’adequat, i enlloc de prohibir, cal cercar la manera de que aquestes puguin canalitzar les seves conviccions religioses. Hem de superar un urbanisme que segrega, que genera desigualtats, on el centre centrifuga enlloc d’actuar com a epicentre de la ciutat.
Gabino MARTÍNEZ MUÑÓZ,
Membre de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona
REDACCIÓ
