REDACCIÓ
El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) va néixer el mes de juny de 1993. Enguany, doncs, celebrem el nostre 25è aniversari. Tenim ja només 25 anys, com explicitem en el nostre lema de commemoració dels cinc lustres de vida. Des de llavors hem crescut, ens hem consolidat i ens hem convertit en un referent indispensable de la professió.
I complim 25 anys en un moment difícil per a la professió. Les enquestes d’opinió revelen el baix nivell de credibilitat en general dels mitjans de comunicació espanyols, molt per sota de la mitjana europea. Aquesta desconfiança de la societat envers el periodisme té moltes raons i no les analitzarem en aquest article, però és la fotografia de la complicada situació del periodisme d’avui dia.
I en què es tradueix això? L’SPC, com a sindicat professional, sempre hem tingut dues potes, la que defensa unes condicions de treball dignes per als i les periodistes i el que lluita per garantir a la ciutadania el seu dret a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. I en els dos vessants hi ha greus mancances.
En l’àmbit laboral patim una greu precarietat laboral que es tradueix en pèrdua de llocs de treball a cop d’ERO i en la situació gairebé tercermundista en què viu el col·lectiu més desprotegit socialment de la professió, com són els i les periodistes a la peça. Els diferents governs que hi ha hagut en els darrers 25 anys no han volgut afrontar mai aquesta qüestió tot i les reivindicacions fetes i les propostes aportades per corregir aquesta injustícia històrica.
Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica.
Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica. La manca d’aquesta legislació ens diferencia d’un bon grapat de països que, democràticament parlant, van moltes passes per davant nostre. I aconseguir-ho no és un repte només del periodisme.
La democràcia arribarà a la informació quan la societat faci seva aquesta reivindicació. Quan periodisme i ciutadania avancin plegats.
Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya
REDACCIÓ
