REDACCIÓ
Fran Pizarro és – millor dit, era – el president del comitè d’empresa d’Iqoxe. El seu acomiadament express es va produir a causa – diu l’empresa – d’una picabaralla amb un company sindicalista. Pizarro, que porta a l’empresa més de 20 anys i tres de president del comitè – considera que la decisió de l’empresa ha estat injusta i desmesurada. El sindicalista de Comissions Obreres, visiblement afcetat psicològicament, en una conversa amb el digital larepublicacheca, ha anunciat que arribarà on fácil falta per defensar els seus drets i sobretot alertar per a algunes situacions irregulars que, recordem, en spot costar la vida a tots. Assegura que el seu cas és un clar atemptat contra l’activitat sindical. Diu que disposa de proves que podria posar Iqoxe en evidencia, sobretot a nivell de seguretat
Com et trobes, sobretot psicològicament?
Estic tocat. Ara mateix estic sense feina i a veure com anirà tot.
Es podria haver evitat tot això?
I tant que sí. Clarament…
Com?
Parlant. La justícia ja dirà si les coses s’han fet bé o malament. Però crec que el meu acomiadament, sobretot, les formes, ha estat un error.
Què va passar?
Res de l’altre món. Va ser una picabaralla que vaig tenir amb un company en un ple del comitè d’empresa.
El teu acomiadament és el resultat d’una persecució sindical?
Sempre he tingut la impressió que em veien com una persona incòmoda.
I no ho ets?
El meu paper és alertar i advertir per a situacions anòmales o per a accions que s’estan fent malament i que són millorables, sobretot en l’àmbit de la seguretat i de les condicions laborals. Personalment, sempre he trobat un mur i un bloqueig en la direcció de l’empresa. Mai no han volgut parlar amb el comitè… Aquest fet m’ha esgotat molt psicològicament.
Dius que la teva intenció era ajudar i a corregir algunes deficiències… L’empresa no ho veu així, oi?
Exacte. Crec que no s’ha entès mai que els sindicalistes estem per sumar i no per ficar pals a les rodes. Volem que les coses funcionin. El que no podem acceptar és que davant de situacions anòmales o errònies fem silenci. La seguretat, les relacions laborals i les qüestions mediambientals haurien d’interessar a tots: empresa i plantilla.
Vam viure un accident que va costar la vida a tres persones…
Malauradament, el que va passar a aquestes persones podria haver passat a qualsevol que estava treballant en aquells moments en l’empresa. Els fets són greus perquè es van fer coses amb poca cura. Des del comitè sempre havíem manifestat la nostra voluntat de col·laborar i corregir. No volíem fer sang, però crec que des de l’empresa s’ha malinterpretat la nostra funció i ens han catalogat com a enemics.
La direcció de l’empresa mai no ha volgut parlar amb el comitè… Aquest fet m’ha esgotat molt psicològicament
O sigui, el teu acomiadament és el resultat de la pressió que experimenta l’empresa, tant a l’interior com a l’exterior?
Això hauria de contestar els dirigents de l’empresa. Només puc dir que sempre hem actuat amb vocació de millora, de col·laboració i amb sentit de la responsabilitat. No som enemics de l’empresa. No hauríem d’oblidar que treballem allà.
Tenies bona relació amb l’empresa i els seus directius?
No sé què dir. El problema de l’empresa és que mai no ha volgut parlar amb el comitè. Abans parlava una mica més, però des d’ençà que sóc el president – fa tres anys – no hi ha hagut mai aquesta voluntat. Hem volgut parlar amb l’empresa i sempre hem rebut negatives i llargues com a resposta.
S’estan fent canvis i millores per corregir els errors del passat que, recordem, va costar la vida a tres persones?
T’estaria enganyant si digués que no s’estan fent coses. No obstant això, insistim en la carència de personal.
L’altre dia vau acusar l’empresa de no respectar la Inspecció de Treball… Què vol dir això?
Ho diré quan toqui fer-ho. Crec que tothom està d’acord en el fet que no normal acudir a la Inspecció de Treball cada dos per tres. Enguany hem anat a la inspecció quatre o cinc cops i inclòs als tribunals laborals de Catalunya i actes de mediació. Això no és normal.
No volíem fer sang, però crec que des de l’empresa s’ha malinterpretat la nostra funció
Creus que l’empresa respira una mica més tranquil·la sense tu?
Jo penso que sí. Jo m’he deixat la pell en aquesta lluita… M’han acomiadat d’una forma poc correcte.
Et penedeixes?
No. Tornaria a fer exactament el mateix. Tinc un compromís amb la meva empresa, els meus companys i la societat.
Com a sindicalista tinc un compromís amb la meva empresa, els meus companys i la societat.
Et consideres un sindicalista honest?
Sóc una persona honesta.
Les altres empreses tenen por d’enfrontar-se a Iqoxe, entenent que fabrica un producte necessari per gairebé tota a indústria petroquímica?
Podria ser. Però el que jo no entenc és la idiosincràsia d’aquesta empresa. De vegades no hi ha sentit comú. La falta de comunicació provoca, sempre, desconfiança i incertesa.
T’has sentit sol en aquesta lluita sindical?
No. Tinc molts bons companys.
Comissions Obreres t’ha donat tot el suport que necessitaves?
Per a mi és un orgull pertànyer a CCOO. No oblidaré mai el que estan fent per mi.
Dorms a la nit?
Molt poc.
Només sé que (a Iqoxe) les coses es van fer molt malament. Les avaluacions ho corroboren
L’empresa Iqoxe és un tema que interessa a tots els ciutadans perquè, insisteixo, hi ha morts al darrere. Com a ciutadà com t’agradaria que acabés el procés judicial?
Confio en la justícia. M’agradaria que arran de les investigacions policials es corregissin moltes coses i no es fes cas omís a les recomanacions… Iqoxe és la punta de l’iceberg. Amb l’accident es van visualitzar coses que necessiten millorar. L’administració s’haurà d’implicar i el poder polític també, però de forma coherent i responsable.
Hi va haver negligència? Es podria haver evitat l’accident?
No sóc científic. Només sé que es van fer les coses molt malament. Les avaluacions ho corroboren. S’estava fabricant un producte que ells sabien que podria explotar… La justícia ja ho dirà…
El teu acomiadament exprés és un avís a navegants?
L’altre dia un periodista va fer aquesta pregunta i crec que és molt encertada. És una violació dels drets sindicals. El meu acomiadament es va fer de manera injusta i desproporcionada. Els delegats sindicals són persones molt valentes i l’empresa pretén debilitar-nos, afusellar-nos…
T’acusen d’haver comès una falta disciplinària molt greu…
Ja parlarem on hagi de parlar sobre les raons pel meu acomiadament…
De tot allò que has anat denunciant al llarg dels darrers anys encara hi ha coses per explicar?
I tant…
El meu acomiadament es va fer de manera injusta i desproporcionada. És una violació dels drets sindicals.
Tens proves?
Moltes…
Quan estàs sol… què et passa pel cap?
Penso molt en el meu pare (que va morir fa dos anys). Em pregunto: què pensaria el meu pare de tot això? El meu pare segur que em preguntaria si jo crec que està bé tot allò que estic fent. La resposta és sí, sí i sí. És cert que no dormo, però tinc la consciència molt tranquil·la.
Hi ha gent que segurament t’acusa d’egocèntric… Quin missatge tens per a ells?
Segur. A Jesús el van crucificar, malgrat haver de fer molta bondat… Jo faig les coses que crec que he de fer, amb responsabilitat i els altres pensaran el que vulguin… Més faltaria…
Si poguessis preveure que acabaries acomiadat hauries actuat de la mateixa manera?
Faria exactament el mateix.
Has dit que ets una persona honesta, els directius d’Iqoxe ho són?
Uff… quina pregunta… Jo penso que no. Ni honesta ni justa.
Després de l’accident, Iqoxe continua fent coses que podrien ser constitutives de delicte?
Tristament sí. Per això anem a la Inspecció, fem denúncies, aixequem el dit… No som uns busca-bronques, però no podem pactar amb silenci… Tenim proves…
REDACCIÓ
