28. Març 2024

EUSEBI CAMPDEPADRÓS: La sentència

100 anys de condemna pel Vicepresident Junqueras, els Consellers Romeva, Turull, Bassa, Forn i Rull, per la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, i pels presidents d’Òmnium i l’ANC, Cuixart i Sánchez. 100 anys de condemna per a 2.286.217 catalans que van votar l’1 d’octubre.
Després de l’èxit del 9N, l’Estat va construir un entramat juridico-repressiu per respondre al plantejament democràtic independentista. L’Estat no es va plantejar respondre també democràticament, sinó a través de l’aplicació del dret penal de l’enemic.

Es va modificar el tipus penal de terrorisme. S’aprova la llei mordassa, que el PSOE va prometre derogar, i la llei de Seguretat Nacional. Es reforma la llei del Poder Judicial, limitant l’aplicació de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en previsió de futures condemnes a l’Estat. També es reforma la llei del Tribunal Constitucional, dotant-lo de facultats executives, sense paral·lel en països del nostre entorn. A una proposta democràtica, de donar veu a la ciutadania, només es va preparar una resposta amb Guárdia Civil, fiscals, jutges i presons.

L’acusació per rebel·lió només va ser usada per suspendre diputats electes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat, privant-los dels seus drets de representació política, vulnerant els drets dels seus electors, i alterant les majories de les cambres. D’un judici polític, només pot sortir una sentència política. La sentència dedica una gran quantitat de pàgines, no als fets provats, sinó a negar l’existència del dret d’autodeterminació. L’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, que hauria de ser objecte de diàleg, negociació i acord, es pretén resoldre amb una condemna penal.
A l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no és pas que ho diguem els independentistes, ho diuen estaments importants de la societat com les universitats catalanes, que han consensuat un manifest conjunt de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. També ho diuen organitzacions internacionals, algunes de les quals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, l’Estat en forma part.

Mitjançant les opinions 6/19 i 12/19, el Grup treball detenció arbitraria del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va exigir la immediata posada en llibertat dels presos polítics, perquè en les seves actuacions no hi havia cap element de violència, i si d’exercici de drets fonamentals de llibertat d’expressió, opinió, associació, reunió i participació política, i van arribar a la convicció que les acusacions penals en contra seva tenien per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los ha de continuar amb aquesta pretensió a l’àmbit polític, vulnerant així els articles 18 a 21 Declaració Universal, i els articles 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat el 1977.

El Consell d’Europa enviarà una missió d’investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

El grup d’observadors internacionals que han assistit a totes les sessions del judici al Tribunal Suprem, han emès un informe en el qual conclouen que en aquest judici s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, dret a un jutge imparcial, dret a la 2a instància, dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, i el dret d’ús a la llengua pròpia. Es condemna per una sedició sense violència i una malversació sense pagament.

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

Per últim, el passat 19 de novembre, Amnistia Internacional va fer públic el seu informe sobre la sentència, en el que expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem d’aquest delicte, que vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. L’impacte que l’aplicació per primer cop del delicte de sedició pugui tenir en l’exercici dels drets i el seu possible efecte dissuasiu en l’exercici d’aquests drets en el futur, perquè permet la criminalització de tàctiques pacífiques, incloent-hi el desacatament deliberat o conscient d’una llei per protestar o expressar dissidència política o social.
Amnistia Internacional no comparteix l’afirmació del tribunal que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta.”.

Amnistia Internacional condemna la decisió d’enjudiciar i sancionar pel delicte de sedició Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’entitats de la societat civil, perquè això suposa una restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Constata que cap dels missatges atribuïts a Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal, i urgeix les autoritats a què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat de forma immediata i a assegurar un procés que permeti anul·lar la condemna.

Els que s’oposen a què el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat es resolgui per vies pacífiques i democràtiques, que respectin la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, sempre parlen de llei, però només l’esgrimeixen per limitar drets, mai per emparar-los. El dret és l’eina per donar solucions als conflictes. També als conflictes polítics. La llei mai no pot ser el límit del diàleg polític. La llei neix als parlaments, i neix del diàleg, la negociació i el pacte.

L’Estat va voler resoldre definitivament el tema català amb la sentència de l’Estatut de 2010, modificant l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Avui s’aplica a Catalunya una llei que els catalans no han votat, i diuen que això és legal. Aquesta és la seva democràcia, on el que vota la ciutadania mai no és legal. Aquella sentència ens ha dut on som avui. Ara volen tornar a donar per solucionat el tema amb una nova sentència, que tampoc no serà la solució.
Le Monde, Financial Times, empresaris, sindicats, i fins i tot el portes de la Roja, ningú no entén que no es dialogui. No és un problema d’ordre públic, és un conflicte polític. Sit &Talk.

Eusebi CAMPDEPADRÓS 
Secretari 1r Mesa Parlament de Catalunya

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Free Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
Free Download WordPress Themes
Download Premium WordPress Themes Free
online free course