EUSEBI CAMPDEPADRÓS: Justícia i injustícia en temps de pandèmia

És de justícia donar tot el suport a les persones contagiades, desitjant la seva recuperació, i donem el condol a tothom que ha perdut algun familiar o amic. També és de justícia agrair a tots els qui, perquè la resta puguem mantenir el confinament, vetlla per treballar en serveis essencials, per descomptat als que treballen als centres sanitaris, però també als dels supermercats i les botigues de queviures, als transportistes, a les gestories, als farmacèutics, als Mossos, policies locals i serveis d’emergències.

Per últim, però no menys important, es de justícia reconèixer que la societat catalana ha estat responsable, cívica, generosa i solidària, i s’ha fet seves les recomanacions dels científics i del Govern des del primer moment i s’ha autoconfinat, contribuint a no expandir més el virus.

El confinament obligat per la pandèmia ha fet que tothom i tots els serveis s’haguessin d’adaptar ràpidament a la nova i inesperada situació, amb solucions imaginatives i tecnològiques, per continuar en la mesura del possible amb l’activitat. L’àmbit de la justícia i el dret no n’ha estat exempt, amb una suspensió de la majoria de terminis i processos.

Voldria començar fent referència a l’àmbit penitenciari, massa sovint ignorat. Aquests dies, en el nostre confinament domiciliari, hem pogut tenir un petit tast de ser en una presó. Les presons son establiments amb persones aïllades socialment, on els interns tenen limitats drets personals fonamentals i poden esdevenir focus de conflictivitat davant la situació de pandèmia i on les mesures de confinament són més complexes, però on l’aïllament inherent a un centre penitenciari ha contribuït a la contenció del contagi entre la població reclusa i el personal de presons. Ha estat convenient que s’hagi permès que en aquesta situació, en què els interns no poden mantenir les relacions familiars habituals, s’hagi habilitat un sistema de videoconferències per a poder-hi parlar, que si bé mai no pot substituir el contacte personal, pot ajudar a fer més suportable l’obligat distanciament, i esperem, com tantes altres coses que hem hagut d’aprendre aquests dies, que aquest sistema de relació entre els presos i les seves famílies es mantingui en el futur.

Des de l’Organització Mundial de la Salut, l’alta comissionada de Drets Humans de les Nacions Unides, Sra. Michelle Bachelet, el Consell Europa, el Síndic de Greuges, i fins i tot el nostre Arquebisbe de Tarragona, han recomanat com una mesura humanitària i sanitària davant la pandèmia, l’esponjament de les presons i el confinament al domicili sempre que fos possible. El Director General d’Execució Penal i Reinserció Social d’Institucions Penitenciàries de l’Estat va publicar una Circular, on s’ordenava explícitament que els interns classificats en tercer grau, o els que tinguessin aplicat el règim de flexibilitat, poguessin romandre als seus domicilis en confinament, sense necessitat de tornar a dormir als centres penitenciaris. Però això no ha estat així.

L’oficina de comunicació del Consejo General del Poder Judicial va enviar un WhatsApp als periodistes que cobreixen la informació judicial del Tribunal Supremo , en el que es deia que: “En el caso que la Junta de Tratamiento de las cárceles donde se encuentran los presos de la causa del “procès” acuerde su excarceración para cumplir el confinamiento en sus respectivos domicilios, el Tribunal Supremo se dirigirá a esas juntas en exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación“.

El Supremo no té cap competència sobre la seva situació penitenciària, que correspon a les Juntes de Tractament Penitenciari i al Jutge de Vigilància Penitenciària

Sempre hem sentit que els jutges parlen només per les seves resolucions, i ara resulta que hi ha sentències, interlocutòries i whatsapps. És indecent, immoral, inhumà i venjatiu que el Tribunal Supremo amenaci als treballadors públics per tal que no excarcerin, no una determinada categoria de presos en general, sinó uns presos concrets, els presos polítics catalans. El Supremo no té cap competència sobre la seva situació penitenciària, que correspon a les Juntes de Tractament Penitenciari i al Jutge de Vigilància Penitenciària, i la seva actuació, covarda, pot ser constitutiva dels delictes d’usurpació de funcions, prevaricació i amenaces a funcionaris, vulnerant el dret a la salut i a la integritat física dels presos polítics.

El Sr. Lesmes, el caducat president del Consejo General del Poder Judicial, que té aquella curiosa concepció sobre el fonament de l’estat de Dret, que creu que està basat en la “indisoluble unidad de la nación espanyola” i no, com seria normal, en la sobirania popular, la democràcia i la separació de poders. Va trigar de forma irresponsable a prendre mesures de protecció sanitària als jutjats pels operadors jurídics i pels justiciables, fins al punt que les quatre associacions de jutges, les dues de fiscals i els jutges degans de Madrid van demanar el 13 de març la seva dimissió, i els sis sindicats representatius de la justícia van reprovar la seva actuació en la gestió del coronavirus per haver mantingut una situació de risc de contagi a les seus judicials.

Ara, a més a més, en la seva particular concepció de la separació de poders, es creu també poder legislatiu, i ha corregut a dictar més de 400 pàgines de normes de nom pompós: “Primer documento de trabajo sobre medidas organizativas y procesales para el plan de choque en la administración de justícia tras el estado de alarma”, amb perfecta descoordinació amb el Ministerio i total ignorància de les competències de les Comunitats autònomes en general i de la Generalitat de Catalunya en particular, i que no es pot negar que ha deixat xocats i en estat d’alarma a tots els col·lectius jurídics.

El Consell de l’Advocacia Catalana considera que s’introdueixen canvis legislatius rebutjats anteriorment, reclama que la represa de l’activitat judicial vagi acompanyada de mesures sanitàries de protecció i rebutja l’habilitació del mes d’agost perquè l’advocacia no ha deixat de teletreballar i atendre els clients durant el confinament, sobretot per intentar aclarir el desgavell i el desori de la nombrosa, contradictòria i canviant normativa del “Estado de alarma decretado por el Mando unico español y muy español”.

En matèria penitenciària, aquest pla de xoc és un autèntic xoc contra els drets fonamentals, perquè pretén la supressió del recurs d’apel·lació conta les interlocutòries dels jutges de vigilància penitenciària que resolguin recursos interposats contra la denegació de permisos de sortida. Enfront del dret a la segona instància de persones privades de llibertat, que és quan més cura s’ha de tenir en la garantia dels seus drets, preval el dret a treure’s feina de sobre dels magistrats de les audiències, preval la comoditat del funcionari enfront del dret del justiciable. Amb l’agreujant de privar als presos del dret a l’assistència lletrada, donat que només cal advocat pel recurs d’apel·lació.

Ara que tots ens hem de posar mascareta, el Gobierno de Pedro Sánchez s’ha tret definitivament la seva careta de federalista i ha optat per una centralització militaritzada, uniformada i condecorada, ignorant els més elementals principis de subsidiarietat i cooperació entre administracions, i traspassant la gestió sanitària a un Ministerio que ni en tenia les competències ni l’experiència. Centralització, de compres per exemple, que ha suposat una ineficiència i retard letal en l’adquisició i distribució de material sanitari i EPIs de protecció pel personal sanitari. Els estats europeus que millor han controlat la pandèmia són aquells realment descentralitzats i autènticament federals que han fet que les decisions fossin les adients a la seva realitat immediata. Un clar exemple és la comparativa entre la gestió de la pandèmia d’Espanya i França, centralitzada i jacobina, amb la que s’ha fet a Alemanya, on són els lands, en un estat autènticament federal, els que han gestionat les conseqüències del coronavirus, amb una diferència en extensió de la malaltia i impacte econòmic, que no es pot obviar.

El Ministerio de Justicia ha dictat una Resolució de 13 d’abril per la que s’adapta la prestació del servei públic de justícia al Decret d’estat d’alarma, que no prioritza les raons de prevenció davant d’una pandèmia activa. Sense entrar en les raons econòmiques que porten al Gobierno a l’assumpció del risc d’aixecar el confinament estricte, el funcionament de l’administració de Justícia en els paràmetres de serveis essencials, amb dotacions mínimes de personal, eren suficients, ponderant els interessos generals de protecció per la crisi sanitària i el funcionament de l’administració de justícia. El mateix Consejo General del Poder Judicial ha determinat que els seus magistrats i jutges es limitin a les actuacions essencials. Això situa el col·lectiu de funcionaris en posició de desavantatge. En termes de salut, no concorren avui dia les condicions mínimes exigibles per afrontar el desplaçament i assistència de personal de l’Administració de Justícia als centres de treball sense que això suposi un greu risc per la seva salut i el rebrot de contagis.

A parer meu, hi hauria d’haver un període més raonable per compatibilitzar gradualitat de mesures, progressivitat de reactivació econòmica i contenció del risc, apostant per la prioritat en la presentació d’escrits i tràmit d’assumptes d’aquelles actuacions que siguin rellevants en termes de cohesió social i reverteixin en benefici dels sectors més vulnerables. En aquest col·lectiu cal integrar, fruit de la crisi socioeconòmica generada per la pandèmia, a treballadors, autònoms i PIMES. En canvi, i pèls mateixos motius de protecció dels més vulnerables, cal la paralització de procediments no urgents que col·lapsen la jurisdicció civil, com els processos de grans tenidors d’habitatges per recuperar la possessió de la seva propietat, o les reclamacions bancàries de quantitat per impagament de targetes “revolving”, per posar dos exemples.

Potser posats a investigar responsabilitats, caldria adreçar la investigació més cap a la Moncloa, que no a la Plaça de Sant Jaume

A les mesures regulades al Decret d’estat d’alarma es va preveure tot el relatiu a l’àmbit administratiu amb suspensió de tràmits i terminis, però en canvi i com sempre es va deixar l’àmbit privat civil i mercantil a la intempèrie, sense fer cap previsió legal en relació amb els venciments d’obligacions contractuals o de pagaments. En aquest sentit ja són paleses les problemàtiques sobre el pagament d’hipoteques, de lloguers, tant d’habitatge com de locals comercials, de venciments de pagaments mercantils, de venciments de formalització de compravendes en escriptura pública, etc. Això situa a particulars, autònoms i empreses en una total inseguretat jurídica, i a la situació habitual de retard judicial i l’acumulació del temps d’aturada pel confinament, s’hi afegirà un augment de litigiositat derivada d’aquesta imprevisió jurídica de l’Estat, que suposarà pel món econòmic un llast suplementari a la recessió econòmica general. Entre aquestes imprevisions de l’Estat hi ha l’oblit dels col·lectius d’advocats i procuradors, atès que si bé s’ha previst alguna mesura, insuficient, pels autònoms, no van pensar en què aquests col·lectius, com a règim alternatiu, tenen les mútues professionals, als quals també s’haurien de fer extensibles les mateixes mesures.

La concepció autoritària i militaritzada de l’Estat, que en lloc de donar el protagonisme a qui realment estava fent front a la pandèmia, metges, científics i investigadors, va treure l’exèrcit al carrer — cosa que per cert no va intimidar gens ni mica al coronavirus – ha fet que en el súmmum del despropòsit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pretengui investigar al MHPTorra i a l’HCVerges, per no haver acceptat un hospital de campanya de la Guàrdia Civil, que ni havia estat demanat ni reunia les característiques idònies des del punt de vista mèdic, quan són qui ha dirigit a Catalunya la contenció de la pandèmia, avalats per criteris científics i propugnant anticipadament mesures que l’Estat ha hagut d’acabar adoptant. Potser posats a investigar responsabilitats, caldria adreçar la investigació més cap a la Moncloa, que no a la Plaça de Sant Jaume.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer del Parlament de Catalunya

 

PUBLICITAT

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.



RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter

Download WordPress Themes Free
Download Premium WordPress Themes Free
Free Download WordPress Themes
Download WordPress Themes
free online course