Es necessiten més solucions per eliminar el sensellarisme

El sensellarisme és un concepte nou que s’ha instaurat en l’agenda política i pública per definir a tota aquella persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat

Darrerament a Tarragona hi ha certes zones on es troben moltes persones sense llar. Fent una passejada des del Mercat fins al Balcó del Mediterrani es poden arribar a veure 5 o 6 persones demanant diners al costat de les pastisseries o al costat dels caixers. Malauradament, el sensellarisme està afectant molt a la població jove.

El problema és quan arriba la nit i el fred. Com que no tenen llar s’han de buscar la vida per a dormir en un lloc que sigui relativament calent. Els caixers de la ciutat a la nit acostumen a estar oberts perquè aquestes persones puguin pernoctar.

A Tarragona trobem la Funduació Bonanit que tenen l’objectiu de donar l’atenció integral a les persones en situació de desemparament i sense llar. Aquesta fundació és un alberg temporal, destinat a persones majors d’edat sense llar. La Fundació Bonanit pretén garantir un lloc per dormir per aquestes persones, a més de proporcionar acompanyament social.

Actualment la fundació té un conveni amb Càritas Diocesana de Tarragona, per la gestió d’aquest problema humà que afecta tan greument a la societat, i ha establert un conveni de col·laboració des de fa vuit anys, amb la Pensió Carmen i des de fa un parell, amb la Pensió Al-hambra, que donen als indigents els serveis d’allotjament, dutxa, i bugaderia.

Els dinars i altres àpats es serveixen als menjadors concertats amb Càritas Interparroquial, l’Ajuntament de Tarragona i el Complex Educatiu.

Gràcies a aquestes entitats, moltes persones han aconseguit tenir un sostre per dormir, encara això són moltes les que encara s’han de buscar la vida per a sobreviure al carrer, ja que per a ells cada dia és un repte per no morir.

És important conscienciar a la societat sobre aquest fenomen del sensellarisme, ja que afecta molta més gent de la que la majoria pot arribar a imaginar.

Està clar que no es pot obligar a ningú a col·laborar econòmicament amb aquestes persones, però el que hauria de fer tothom, és donar informació, ajudar i contactar amb les entitats que s’ocupen d’aquestes persones.