REDACCIÓ
És una situació força habitual en la que ens podem trobar tots quan algú s’adreça a nosaltres per a saludar-nos i estem asseguts. Què fem? Ens aixequen? No ho fem?
Per regla general, els homes sempre s’aixequen i les dones no, a excepció de què la persona que s’adreça a nosaltres (dones) sigui una persona gran i aixecant-nos li mostrem respecte per l’edat. Hem de tenir clar que aixecar-se no és sinònim de servilisme. És una actitud de respecte cap a l’altre.
Per cert, si estem accidentats, tenim una cama enguixada, anem amb crosses; no ens fa falta mostrar la nostra cavallerositat. La salut està pel damunt de tot. És evident que a més de no aixecar-nos, la persona que es dirigeix a nosaltres ens haurà de preguntar com ens trobem. Tampoc fa falta entrar en massa detalls, si no tenim una bona amistat. La majoria de vegades, és una mostra d’educació al veure el nostre estat. No fa falta explicar el nostre historial mèdic.
Ara bé de la norma és general, sincerament jo penso que no es pot aplicar sempre, perquè cada situació és diferent.
Si estem en una empresa on imperen les normes de superioritat en el càrrec, les coses canvien molt si la directora és una dona o si tenim a un director com a home, aquí no es podria aplicar.
Tampoc ho veig bé en situacions com en la que estàs sopant i la teva parella s’aixeca a saludar a algú i tu segueixes impassible com si la cosa no anés amb tu.
I si estem menjant un plat d’espaguetis i en aquell moment per la darrera ens saluden, no podem quasi ni parlar… hem d’analitzar cada situació amb diferent perspectiva i també que la persona que es dirigeix a nosaltres ho faci també en un moment adequat i poc complicat i compromès per nosaltres.
Penso, que a cada situació li hem de posar Intel·ligència i intuïció, els temps canvien, les situacions són molt diferent ara que fa 50 anys, així que hem d’aplicar sobre la norma la intel·ligència emocional que tots tenim.
Mar TORIBIO
REDACCIÓ
