REDACCIÓ
Els Homes som ostatges de les nostres paraules. I els polítics encara més. La propaganda política i el populisme són els principals responsables del divorci entre els polítics i els ciutadans. Els segons s’allunyen cada cop més dels primers, sobretot per la seva falta de rigor i credibilitat.
Avui dia, la paraula d’un polític/governant val molt poc. Les seves declaracions solen ser un grapat d’intencions circumstancials. Fan promeses i assumeixen compromisos, tot sabent que estan venent fum. La paraula d’un polític actualment val menys que una barra de pa. I el pitjor és que no es retracten ni es penedeixen.
Aquest podria ser el cas del president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès. El cap del govern acaba de desencallar els pressupostos gràcies a un acord amb el PSC. Curiosament, Aragonès va jurar que mai no arribaria a un acord amb els socialistes perquè representen el 155.
Remenant en la (maleïda) hemeroteca, trobem que Pere Aragonès no sempre diu la veritat. La prova és que en una entrevista al Matins de TV3, quan era candidat d’ERC, va dir “(…) no podem llençar-nos mentides pel cap (…)”. Ho deia això referint-se a un hipotètic acord pacte amb el partit de Salvador Illa. “Jo vull ser molt clar”, remarcava el president, assegurant que “no hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana”.
No hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana
Aragonès, de forma altiva, es comprometia a esforçar-se perquè el PSC no fos imprescindible. “Jo no vull dependre d’un partit que ens està amenaçant de nou amb el 155 i que no està a favor de l’autodeterminació…” i que “està a favor de la centralització dels fons europeus”. Amb l’aprovació dels pressupostos, amb el suport del PSC, les paraules de Pere Aragonès guanyen encara més descrèdit. El compromís del president de la Generalitat s’han anat esvaint segons el seu interès electoral i partidista.
El cap de l’executiu va ser contundent quan va dir que no volia dependre “d’aquest partit” – referint-se al PSC. Ara que no ha pogut complir la seva promesa potser hauria de justificar-se i com a mínim assumir que ha faltat a la veritat. Davant d’aquest exemple, potser serà difícil de creure en la “paraula del president”.
En què quedem Sr. Aragonès? PSC sí o PSC no?
VÍDEO – Pere Aragonès va jurar que mai no pactaria amb el PSC
PUBLICITAT
REDACCIÓ
