REDACCIÓ
Com en moltes ocasions, les paraules esdevenen quelcom que marca i que esdevé inamovible. Com si es tractés de quelcom “per sempre”, això és un fet que als humans ens marca molt. I aquesta nova denominació del que estem vivint sembla que sigui molt radical. Però, ho és realment?
La nova realitat ha fet que les nostres costums canviïn, no sé si per a millor o per a pitjor, no obstant el que és veritat és que vivim diferent de com ho fèiem fa uns mesos. Aquesta situació és típica de la humanitat que ha vist com la societat i la cultura dels pobles canviava a mesura que el temps transcorria, i moltes vegades ha sigut per a bé: el descobriment del foc, la colonització, abolició de l’esclavitud, el sufragi universal, la industrialització…
Per exemple, què va provocar la industrialització al món? En molts indrets va proporcionar feina a moltes persones i va facilitar la vida a unes altres, no obstant això, per una gran part de la població va provocar grans pèrdues, no només econòmiques, sinó també vitals, es van perdre costums, tradicions i formes de fer, va provocar un canvi molt fort i impactant, que això no obstant, l’humà va saber-ho adaptar.
“Si la vida et dóna llimones, demana sal i tequila”
Avui us presento unes obres que reben el nom de Clonette o bé Dei Dei i, tot i la seva aparença, són obres fetes al territori africà, concretament a Ghana i amb plàstic reciclat. Aquestes nines van ser les primeres joguines de fabricació africana fetes al continent industrialment, procés que provoca i ha provocat moltes penúries a aquest, però que una vegada més ens deixa veure la grandesa del poble africà.
Van ser implantades com a joguina a tota la costa occidental, no obstant això, a mesura que s’expandien la població va introduir-les dins del seu culte, esdevenint objectes d’aquest, carregant-los de màgia i misticisme.
Els Yoruba de Nigèria els van convertir en els seus “Ibejis”, fets tradicionalment amb fusta, encarregats d’acollir al seu interior un nadó traspassat o bé provenir de fertilitat la mare que el portés; altres cultures els van acollir com a nines de fertilitat i, actualment, encara són utilitzades amb aquesta finalitat.
Els canvis són impactants, causen un caos i també crisis, no obstant la grandesa dels humans fa que d’aquests canvis, d’aquests successos que produeixen dolor, s’exporti quelcom interessant i que es pugui aprofitar, ho adapten, per viure la nostra cultura.
També adaptarem aquesta “nova realitat“.
REDACCIÓ
