REDACCIÓ
Horta de Sant Joan a la Terra Alta és un dels pocs municipis de l’estat espanyol que “manté viva la tradició del gla dolç”. Al seu terme hi ha les carrasques a partir de les quals treballa Balanotrees, empresa de la Nou de Gaià (Tarragonès) que fa empelts per a la conservació d’aquesta carrasca de gla dolç a Catalunya i la recuperació i promoció d’aquest fruit per al consum humà.
Els propietaris de Balanotrees, Joan Montserrat i Francesc Ribera, comercialitzen, amb el nom d’Orta, empelts d’aquestes carrasques. “Abans de l’agricultura del cereal, el gla tenia un paper central en les nostres dietes i per a molta gent era un aliment bàsic”, explica Montserrat. L’enginyer lamenta que ara estigui “relegat a alimentar el bestiar”.
Tot va començar amb una conversa de Joan Montserrat i la seva àvia, l’any 2014. La dona va explicar a l’enginyer agrònom que de petita anava al bosc a buscar aglans dolços de dues alzines concretes. “Se les menjava torrades, com les castanyes”, detalla Montserrat. Aquesta tradició és ara molt desconeguda per tot el país, però els dos socis de Balanotrees, Montserrat i Ribera, que la volen recuperar a través de la comercialització d’empelts d’unes varietats concretes de carrasques, les d’Horta de Sant Joan.
“El que fem és agafar un peu de qualsevol alzina que de forma natural ens donaria aglans amargs i ho ajuntem amb la branca d’un arbre que ens dona aglans dolços (els empelts). D’aquesta manera, ens assegurem que la part aèria de l’arbre serà un clon i farà els mateixos fruits que l’alzina que hem prospectat”, explica Francesc Ribera. Balanotrees és l’únic viver de Catalunya que empelta carrasques d’aglà dolç.
Des que van crear l’empresa ara fa quatre anys, la demanda d’aquests empelts no ha parat de créixer i ja en comercialitzen prop de 800 exemplars anuals. De fet, ara es troben amb el problema que no poden “subministrar tots els que voldrien”. Segons Ribera, estan limitats “per factors naturals”, ja que els fan falta “les pues per empeltar”. Les extreuen d’Horta de Sant Joan, i en van a buscar també en altres indrets d’Andalusia i Extremadura, però també necessiten que “els seus camps de peus mare” d’alzina estiguin “més crescuts” per poder produir més i vendre totes les carrasques que ara “se’ls demana”.
Aposta ecològica i sostenible
Joan Montserrat destaca la importància de l’alzina de gla dolça “en un context de crisi climàtica” com l’actual. “L’alzina és un arbre molt adaptat al territori que necessita poca aigua i pocs tractaments químics. Així que per fer un cultiu ecològic i sostenible té molt de sentit”, ha destacat. Montserrat ha animat a apostar per aquesta varietat si es vol “una agricultura que vagi de la mà dels processos naturals”.
Pioners a Catalunya
L’empresa de la Nou de Gaià és pionera a Catalunya en recuperar i promoure aquesta varietat d’alzines i han demanat al Govern que destini recursos públics per poder fer una “prospecció” per trobar més carrasques de gla dolça “de forma urgent”, de manera que no es perdi el “coneixement associat a aquests arbres”, que només recorden les persones grans. L’enginyer ha assegurat que els governs d’altres comunitats autònomes, com és el cas d’Extremadura, han començat a treballar-hi i aposten per l’alzina d’aglà dolç per a un “futur ús agrícola”.
Doble aprofitament
Durant l’últim any, des de Balanotrees també han treballat en l’elaboració d’una nova varietat de carrasca amb l’objectiu d’obtenir un arbre amb doble possibilitat de producció. Es tracta d’uns exemplars empeltats de carrasca d’aglà dolç, però amb la base d’un arbre micorrizat amb tòfona. Francesc Ribera reconeix que no és un procés “habitual”, però que hi ha “molt d’interès”. L’alzina “és un arbre arrelat al territori, resistent i amb capacitat per adaptar-se al canvi climàtic” i aquesta aposta de Balanotrees li suma que l’usuari la possibilitat d’aconseguir un “doble aprofitament”.
A banda d’aquesta varietat entre aglà dolç i tòfona, des de Balanotrees també n’han creat una altra amb l’alzina surera com a base. En aquest cas, l’usuari obtè el fruit sec i l’escorça.
REDACCIÓ
