REDACCIÓ
Els dos agents de la policia catalana que van abatre el conductor de la furgoneta que va matar desenes de persones a la Rambla de Barcelona han estat a l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares. Entre el (poc) públic es trobava el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer.
El dia 21 d’agost de 2017 aquests policies estaven adscrits a la unitat de Seguretat Ciutadana. Havien estat enviats cap a la carretera de Gelida cap a Subirats perquè un ciutadà havia avisat que un jove sospitós rondava per la zona i que podria estar implicat en l’atropellament de la Rambla quatre dies abans. Podria tractar-se de Younes Abouyaaqoub, però calien més proves. En la sessió d’aquest matí, la declaració dels dos agents ha estat esfereïdora.
Ells encara es posen nerviosos quan parlen del tema i ja han passat tres anys. Narren, amb la veu tallada, com va ser la ‘trobada’ amb el jihadista. Younes que sortia d’una zona de vinyes quan es va adonar de la presència policial va aixecar la camisa, mostrant un cinturó bomba i va marxar corrent. Un dels policies volia informar la central – a través de l’emissora – del que estava succeint, però no va tenir temps. Younes va cridar ‘Al·là és gran’ (en àrab). L’agent va tirar la ràdio a terra i va desenfundar l’arma reglamentària. Es va posar de genolls i va disparar.
Mentre descrivia la situació que ell ha titllat de “terrorífica” li tremolava la veu. Estava neguitós i emocionat. Els gijadistes que estan sent jutjats el miraven fixament. A causa del tret, Younes va caure a terra i tenia un detonador a la mà. Va tornar a reincorporar-se, mentre el mosso canviava el carregador. “Només volia que deixés el detonador”, recorda l’agent molt nerviós, mentre explicava que va tornar a disparar. Younes no deixava el detonador. Un altre tret va fer que tot quedés gris i es fes un “silenci immens”.
Atordit, l’agent només recorda que continuava de genolls i que va arribar uns companys i que el van ajudar a desar l’arma. Diu que quan el van portar al cotxe policial es va “derrocar”: “Vaig plorar i em vaig abraçar a una companya. Estava molt nerviós“. Va estar 180 dies de baixa.
El relat del seu company, que va participar amb ell en el moment d’abatre Younes Abouyaaqoub, va ser molt coincident. Els dos diuen que van viure moments de veritable horror. De fet, encara tenen malsons i insomni. Tots dos arrosseguen trastorn posttraumàtic. “El crit d’aquella persona (Younes) va quedar al meu cap durant molt de temps”.
Aquesta vivència quedarà per tot sempre a la seva memòria. Els dos agents han sortit de la sala sense mirar els gihadistes que estan sent jutjats.
El curiós és que un d’ells ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i l’altre no. Un va ser condecorat pel Ministeri de l’Interior. L’altre no. El per què? Ningú ho sap…
Ricard CHECA
Audiència Nacional (San Fernando de Henares)
PUBLICITAT
REDACCIÓ
