REDACCIÓ
Els emigrants marroquins residents a Espanya s’estan quedant sense tombes en els petits cementiris musulmans, ja que el tancament de fronteres imposat pel coronavirus ha interromput una pràctica molt arrelada entre ells com és el trasllat dels cadàvers per descansar definitivament al seu país.
La qüestió ha arribat a tal punt que l’estat marroquí, a través de la seva ambaixada i consolats, va anunciar que es farà càrrec de la sepultura a Espanya dels seus nacionals morts arran d’aquesta crisi sanitària, sobretot d’aquells que no disposen de diners – ja que els tràmits són cars, de fins a 3.000 euros – o d’assegurances de repatriació de cadàvers. Una mesura que podria estendre’s a altres ambaixades marroquines a Europa.
La preocupació pel destí dels morts marroquins es va aguditzar després de la circulació d’informacions falses que asseguraven que els cadàvers d’aquells que estiguessin infectats pel coronavirus serien incinerats, una pràctica inacceptable a l’islam.
El rumor va haver de ser desmentit per la Comissió Islàmica d’Espanya, que va garantir que els cadàvers de musulmans, amb coronavirus o sense, serien sepultats a la terra.
Morts sense cementiris
Hi ha en total 35 cementiris específicament musulmans a tot Espanya, a més d’algunes parcel·les habilitades dins dels cementiris municipals. Espais que són insuficients per atendre una comunitat musulmana que supera els dos milions de persones, segons va lamentar un imam marroquí a Espanya, que va demanar l’anonimat.
“El problema dels cementiris pels musulmans no és nou, però s’ha agreujat ara que hi ha més morts i que s’ha suspès la repatriació de cadàvers”, ha deplorat aquest imam.
El problema dels cementiris pels musulmans no és nou, però s’ha agreujat ara que hi ha més morts i que s’ha suspès la repatriació de cadàvers
Per exemple, el cementiri musulmà de Griñón a Madrid està rebent cadàvers d’altres comunitats autònomes com Extremadura i Castella la Manxa.
Mentrestant, a Catalunya els espais de sepultura de musulmans estan a la vora de la saturació, ha subratllat Mohamed Alami Susi, president de l’Associació Amics del Poble Marroquí (Itran), que va lamentar la divisió de la comunitat musulmana a l’hora de reclamar els seus drets davant l’estat espanyol.
La repatriació funerària ha estat una mesura que alleujava la pressió sobre els cementiris musulmans a Espanya i Europa, sobretot per als emigrants de la primera i segona generació, que reclamaven tornar a la seva terra natal encara que sigui com a cadàver.
És difícil saber el nombre de cadàvers que cada mes o cada any es repatrien al Marroc, però ara el consolat marroquí de Rennes rep cada mes una mitjana de vint peticions de trasllat de cadàvers (i hi ha a Europa més de seixanta oficines consulars marroquins, 12 d’elles a Espanya).
Una assegurança ad hoc
La preferència per la sepultura en terra marroquina s’explica per raons culturals però també religioses: són molts els que creuen que només al seu país es respectarà de forma ortodoxa el ritu musulmà a l’amortallament i l’enterrament (el mort ha de mirar sempre a la Meca).
S’imposen també altres motius de caràcter econòmic. Les despeses funeràries ascendeixen fins als 3.500 euros, que és el que costa repatriar un cadàver d’Espanya o França al Marroc.
És una pràctica tan usual que diversos bancs marroquins tenen una assegurança “ad hoc” – d’entre 30 i 50 euros anuals – que cobreix totes les despeses de trasllat del cadàver.
I si alguns emigrants no han contractat aquesta pòlissa, és freqüent que les mesquites facin col·lectes voluntàries entre els fidels per poder costejar l’últim viatge del difunt.
Cal afegir que una tomba al Marroc és vitalícia mentre que a Europa un cadàver roman un temps limitat a la tomba, llevat que la seva família pagui per l’espai funerari.
Les despeses funeràries ascendeixen fins als 3.500 euros, que és el que costa repatriar un cadàver d’Espanya o França al Marroc
Diversos emigrants contactats es queixen a més de les pràctiques abusives d’algunes funeràries europees davant la manca d’una normativa clara per a la comunitat musulmana.
El coronavirus va canviar les coses
No obstant això, la situació imposada per la crisi de la Covid-19 amb el tancament de les fronteres aèria i marítima del Marroc davant la propagació del virus, ha fet que l’enterrament en un cementiri europeu sigui l’única opció possible.
Conscient de la situació, el Consell Europeu d’Ulemes Marroquins (amb seu a Brussel·les), membre de l’oficial Consell Superior d’Ulemes del Marroc, va tranquil·litzar els emigrants marroquins sobre l’opció d’enterrar els seus difunts en els cementiris públics, en parcel·les habilitades per a musulmans.
“Han de tenir en compte que no és la terra la que fa a ningú sagrat, sinó les bones obres les que ennobleixen al difunt”, ha indicat el consell recentment.
REDACCIÓ
