Tancat en aquest habitatge, sense saber què passa fora, amb l’única funció de menjar i engreixar, veig passar la vida.
Hi ha un poble a Nigèria, Ibibio, on la bellesa femenina es mesura pel greix corporal de la persona, tant és així que han desenvolupat una tradició on durant un llarg temps la persona ha d’estar tancada en un habitacle allunyat del poblat sense fer res més que dedicar-se a complir aquesta funció estètica menjant, a més han “d’aprendre a ser bona dona”, aquests espais reben el nom de “cases d’engreixament” i són previs al matrimoni.
Aquests reclutaments són mantinguts pel pare de la família, qui ha de pagar una important suma de diners per poder fer front al llarg període de tancament de la seva filla en aquestes cases, ja que han de menjar grans quantitats d’aliments. Aquest fet és un gran símbol de riquesa dins dels Ibibio, ja que implica que la família té un poder adquisitiu molt gran i pot fer front a aquesta tradició, sent el greix corporal la manera de mesurar la riquesa de la família.
Durant el període de tancament les noies han de seguir uns paràmetres que són marcats per les dones més grans del poblat qui les “ensenyen a ser bones esposes”: com s’han de vestir, com s’han de pentinar, com s’han de comportar… a més d’això les noies rebran una nina “Uden nyama” com les tres que presento avui.
Aquest ritual, tot i ser quelcom dramàtic per a les joves i fins i tot fastigós, m’agrada
Aquestes nines tenen una forma molt particular i defineixen molt la identitat dels Ibibio, podríem dir que exemplifiquen molt bé l’art d’aquest poble. Presenten uns pentinats molt polits, una cara amb una talla extremadament sensible, un cos decorat amb tota mena de colors i pintures, tot i que en aquestes tres que presento no es pugui veure amb claredat, i uns malucs eixamplats, símbol de que és una dona grassa i amb molts malucs, quelcom apreciat pels Ibibio, vinculat a aquest ritual de la “casa d’engreixament”.
Aquestes figures són part del ritual, són l’únic estímul que les joves reben en aquestes “cases d’engreixament” i és l’única referència que tenen respecte al que s’han d’assemblar, són les seves joguines, però també la seva “inspiració” per convertir-se en el que ells consideren una “esposa ideal”.
Hi ha estudiosos que diuen que la posició que tenen amb les mans indica la poca activitat que han de realitzar durant el període de reclutament dins de les “cases d’engreixament”.
Aquest ritual, tot i ser quelcom dramàtic per a les joves i fins i tot fastigós, m’agrada, i antropològicament em sembla excepcional, ja que al nostre món occidental sembla que de vegades l’engreixament sigui quelcom pejoratiu, però a Nigèria, és símbol de riquesa i bondat, símbol de vida.