REDACCIÓA continuació reproduim el discurs sobre l’estta de la ciutat (‘Mirar lluny, treballar a prop’) que l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va proferir aquest dijous a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Tarragona.
“Aquesta serà la novena conferència que faig de l’Estat de la Ciutat. En cadascuna d’elles he plantejat els projectes que teníem per endavant, és a dir, el que volíem fer, i també he donat compte de les realitzacions, és a dir, el que havíem fet.
La conferència d’avui serà diferent: els parlaré del que TOCA FER, del que a tots plegats ens TOCA FER si volem tirar endavant.
Com alcalde tinc l’obligació de fer que LA CIUTAT FUNCIONI, la mateixa obligació que té tot l’equip de govern i, també, tots els regidors i regidores del consistori. També els que estan a l’oposició.
Estem en una època complicada, amb dificultats de tot tipus però no només econòmiques. L’etapa actual ve marcada per un entorn nou i diferent. Hem de resoldre els temes quotidians i, també, aquells que estan oberts de manera permanent, però a la vegada hem de treballar per a la projecció i la internacionalització de Tarragona en un món globalitzat. Per això els hi proposo AMBICIÓ i PROXIMITAT. Per això els hi proposo MIRAR LLUNY i TREBALLAR A PROP.
Ambició sana per aconseguir tot allò que ens ha de permetre viure millor a tots els tarragonins i tarragonines i que ens ha de garantir èxits futurs.
Proximitat activa per continuar escoltant, dialogant i donant respostes amb la gestió de les petites coses, les coses quotidianes, aquelles que ens fan la convivència més fàcil, aquelles que ens permeten gaudir d’un espai públic de qualitat.
Aprofito aquesta tribuna per saludar i felicitar l’amic, l’ex-alcalde i molt honorable president de Catalunya Carles Puigdemont. Més enllà de les legítimes discrepàncies que podem tenir, en mi com a alcalde i en Tarragona tindrà col.laboració i respecte en aquells aspectes que ens beneficïin mútuament, com ha passat fins ara.
Els diferents cicles electorals que acabem de viure, més enllà de les interpretacions sobre qui els ha guanyat o perdut o qui ha millorat o empitjorat, han donat uns resultats que ens diuen, clarament, el que la ciutadania vol:
QUE ES PENSI EN ELS PROBLEMES REALS DE LA GENT, QUE LES COSES FUNCIONIN, QUE ES RESOLGUIN ELS PROBLEMES MÉS QUOTIDIANS I QUE S’ENCARIN ELS REPTES DE FUTUR, PERÒ D’UN FUTUR REALISTA i PRÀCTIC, ABASTABLE, EN EL QUE NO ES REPETEIXIN ERRORS NI EXCESSOS DE CAP MENA.
En definitiva, la ciutadania vol que ANEM PER FEINA i que la FEINA SIGUI DE QUALITAT, ÚTIL, EFICAÇ, EFICIENT i EVALUABLE.
El meu propòsit pel 2016 i per tot el mandat és aquest, FER EL QUE TOCA FER, ANAR PER FEINA i superar, d’una vegada, aquest pessimisme endèmic tant tarragoní que no ens deixa veure que tenim un futur amb grans oportunitats.
No podem perdre més temps amb retrets de temes que venen del passat. En comptes de lamentar-nos i buscar culpables el que hem de fer és trobar solucions ràpides i començar a treballar en nous projectes. I sí, em refereixo al Banc d’Espanya, al Jaume I o al Mercat. Temes com el pàrquing segueixen enrocats perquè no hem estat capaços de trobar punts de consens per tancar-los. Sovint, quan hi ha una idea positiva, aquesta és atacada o resposta amb ocurrències.
Per això, jo ofereixo FORTALESA, DIÀLEG i CONSENS en front les previsions dels profetes del catastrofisme, els predicadors de la por o els oportunistes. La retòrica de la divisió, de la desqualificació personal o de l’enfrontament permanent no la comparteixo gens ni mica.
Hem de canviar l’estil de sempre per una nova manera de veure i entendre la ciutat i, també, d’entendre els temes que més directament o urgentment ens afecten. Aquest nou enfoc ha de superar visions parcials, interessades o estratègies partidistes per trobar solucions de consens que siguin bones per a tothom. Per a mi, l’ESTRATÈGIA EN MAJÚSCULES, ÉS TARRAGONA.
Per això, una de les primeres coses que he fet aquest mes és convocar als Portaveus a veure el Jaume I. O la de convocar Junta de Portaveus pel Banc d’Espanya o l’Estació i el tren. No vull perdre més temps ni forces en discussions de temes del passat. Ha arribat l’hora de saber el què i el com i resoldre, definitivament, temes recurrents com aquests. Hem de ser capaços de mirar lluny, de mirar més enllà del moment actual i, fins i tot, del mandat actual. En comptes d’encallar-nos en discussions, buscant responsabilitats del passat, hem de ser capaços de tancar-ho bé i treballar, seriosament i amb responsabilitat, per fixar el rumb de la ciutat per les properes dècades. Sí, sí, dècades, dècades.
Una de les meves prioritats ha estat, sempre, la gestió de les petites coses, és a dir, treballar a prop. Ser alcalde consisteix en això: en gestionar i en fer que funcioni el que realment preocupa a la gent, com és el cas de la neteja, les reparacions a la via pública o els parcs infantils. Per part de l’ajuntament i per part dels treballadors de la neteja estem invertint més esforços que mai per tenir i mantenir una Tarragona neta. Penseu que cada tarragoní genera, de mitjana, al voltant d’1,5 Kg de brossa cada dia. La creixent producció de residus en les societats desenvolupades és un dels principals problemes de tots els municipis. Els sistemes de tractament per gestionar-los generen elevats costos econòmics i mediambientals. En som conscients i treballem per millorar-ne les ràtios, perquè volem ser excel·lents en el reciclatge. Hem de continuar insistint en què reciclar és bàsic, gairebé tant com mantenir a ratlla l’incivisme en el espai urbà. I ho hem de fer perquè produeix moltes molèsties però, també, perquè ens costa molts diners. En concret, el cost anual dels contenidors malmesos és de 102.527 euros, la recollida de residus incontrolats 652.763, la neteja de pintades i grafitis és de gairebé 60.000 euros, 81.000 euros en la reposició de jocs infantils, bancs, papereres i elements de jardineria. Tot això suma, gairebé un milió d’euros!!! Què els hi sembla?
Un altre exemple. Fa tot just unes setmanes estrenàvem uns carregadors de mòbil a la Rambla Nova. És una iniciativa pionera d’Ematsa que aprofita l’energia de l’aigua per donar servei als tarragonins. Pocs dies després, alguns dels punts de càrrega apareixien trencats. NO DESISTIREM. Posarem un sistema de protecció per evitar nous actes vandàlics. I així ho farem amb tot. Els brètols, els incívics, els que no s’estimen Tarragona no se’n sortiran. Tindrem una ciutat neta, endreçada i al servei de la seva gent, malgrat els incívics. Aquí vull parlar del nou parc de Bonavista, davant l’Església. Com bé diu Luis Cabrera, president de la Nova Unió de Comerciants de Bonavista, en una carta publicada aquest passat diumenge, “hem de sancionar però, sobretot, conscienciar especialment als més joves de la importància del civisme com a generador de bona convivència”.
Enguany també posarem en marxa l’ADN de les femtes dels gossos. Fins aquí podria semblar un tema frívol però invertim massa esforços i diners en netejar el que els amos dels gossos embruten. No desistirem fins aconseguir que la gent respecti i estimi la ciutat igual que casa seva. En incivisme i neteja no en deixarem passar ni una.
Per això estem especialment orgullosos de l’eficàcia del sistema de control de plagues a la via pública. La queixa per la presència de paneroles, plagues i rates ha disminuït en els darrers anys enormement. Però no en tenim prou. Enguany aplicarem nous mitjans tecnològics i biocides menys irritants perquè volem més. Volem, com he dit, una ciutat neta, endreçada i al servei de la gent.
La Brigada d’Intervenció Ràpida ha fet 20.656 actuacions des de la seva creació fa 7 anys i l’aplicació EPP ha estat un èxit sense precedents de col·laboració ciutadana.
Engegarem des de l’IMET uns programes adreçats a educar en la convivència cívica. Si no ho fem, la nostra generació haurà fracassat en educar els joves en la consciència de què el carrer és com casa de tots. I ja sé que aquest no és un problema de Tarragona solament, però també ens afecta com a la majoria de ciutats grans del país.
Només aconseguirem un espai públic de qualitat si als esforços econòmics hi sumem la conscienciació i el civisme de la ciutadania, enfortint el sentiments de pertinença a cada barri i, per extensió, al conjunt de Tarragona.
En una ciutat densa i finita on hi ha tanta demanda d’espai públic per esdeveniments molt diversos, hem d’establir regles de joc clares a fi que ningú en tingui el monopoli i les diferents propostes tinguin cabuda. Davant la vulneració d’aquests principis, el govern de la ciutat exercirà la responsabilitat i l’autoritat que té.
Les regles del joc són les ordenances municipals, però també les actuacions de manteniment amb la Brigada d’Intervenció, les noves inversions en carrers i equipaments, la millora de l’accessibilitat per als vianants o la renovació i ordenació del mobiliari i altres elements, com les enormes tanques de publicitat. Tots aquests elements son els que conformen un espai públic de qualitat.
I si és important la neteja, el civisme i el control de plagues, la seguretat no ho és menys. En aquest sentit, Tarragona s’ha consolidat com una de les ciutats més segures d’Espanya en els darrers anys, tant a nivell de seguretat ciutadana com de mobilitat. La Guàrdia Urbana de Tarragona tindrà en els propers anys 40 agents més fins a completar una plantilla de 255 agents.
Parlem d’infraestructures. Tarragona té una geografia variable que va des de realitats relativament petites com tots i cadascun dels barris fins al que jo en denomino entorn o realitat metropolitana. Tarragona és, sense cap mena de dubte, la capital d’aquesta realitat metropolitana i, per tant, hem d’entendre les infraestructures com la gran solució als problemes de mobilitat, d’energia, de residus o d’aigua. Cal aprofitar les sinèrgies en els serveis públics i la complementarietat territorial de les ofertes. I això és bo per a nosaltres, però també per a tot aquest ampli territori.
El Pla d’Ordenació Urbana Municipal és la gran eina que possibilita, a la nostra ciutat, la millora de la mobilitat de les persones, assegurant-los una major qualitat de vida i un augment de l’activitat econòmica. En definitiva, això significa un increment de la rendibilitat econòmica i social de les empreses i, també, de les persones.
Anem a pams.
La realitat metropolitana de Tarragona té 200 quilòmetres d’autopistes o autovies. I malgrat això disposa d’una xarxa interior poc vertebrada i poc eficient. Quina és la solució? Que tinguem una sola mirada territorial entre tots i no visions locals o parcials.
Les administracions, en aquest cas l’Estat, han de complir el que prometen. Siguem seriosos, s’ha d’acabar l’A-27, no fins a Montblanc, sinó fins a Lleida per descongestionar la N-240. S’ha de treure l’A-7 de la ciutat, fent que el traçat actual es converteixi en trama urbana o soterrar-la. També urgeix, i molt, que l’Estat millori l’estació de trens, el servei de rodalies, assegurar-nos que no es perden combois de viatgers, especialment regionals i altes prestacions. S’ha de millorar la connexió a l’estació de l’AVE i s’ha de dotar de més pàrquings en superfície i més econòmics. Necessitem ser competitius en tot i que les infraestructures serveixin per fer més fàcil la mobilitat de les persones, no que els compliquin la vida, com és el cas de l’estació de l’AVE a la Secuita-Perafort. S’ha acabat menystenir Tarragona!
Urgeix moltíssim donar sortida a les mercaderies del Port i de la indústria en general amb ample internacional. El Tercer Fil ja no pot esperar més i cal l’intercanviador ferroviari.
I en l’àmbit de la salut i l’ensenyament, la Generalitat també ha de complir amb les seves obligacions. El passat dilluns vam aprovar una moció reclamant que l’Hospital Joan 23 sigui l’hospital de referència. També haurà de resoldre el conflicte de les ambulàncies que deixa Sant Pere i Sant Pau sense aquest servei. Necessitem un Nou Hospital, el Centre Materno-Infantil i un Electrotrípter. I també han de resoldre el finançament de les places per a llars d’infants o l’institut Tarragona 2. Estic convençut que amb nou Secretari de Presidència, Quim Nin, tot serà més senzill perquè coneix i estima el territori com ho ha demostrat al capdavant de la Delegació del Govern. No oblidem el compromís del conseller Germà Gordó perquè comenci a caminar el Nou Fòrum Judicial aquest 2016 per ser realitat el 2017.
Deixeu-me que m’aturi en un tema també molt important: la nostra indústria pateix un gran problema de competitivitat pels preus abusius de l’energia i perquè els hi urgeix disposar d’unes infraestructures anàlogues als seus competidors europeus. Covestro o Ercros són una alerta important, encara que no derivada d’aquests factors. La indústria química necessita instruments per tornar a ser competitiva abans no es deslocalitzin més empreses o tanquin, perquè genera riquesa i molta ocupació. No ens podem permetre posar-la en risc.
Els països millors equilibren els serveis, la recerca i el coneixement, sense deixar de banda la industrialització. Aquí tenim tots els ingredients i hem de fer que millorin dia a dia.
Altres projectes que seran en breu una realitat i que contribueixen a la qualitat de vida dels tarragonins és la Pasarel·la del Port: a mitjants de 2017 serà una realitat. És una de les obres més importants que haurà fet aquesta ciutat perquè ens connectarà millor amb el litoral.
Parlant del Port, vull insistir, una vegada més, en l’important tasca que desenvolupa com a motor econòmic de la ciutat i de tot el territori. Consolidat com un dels ports més importants de l’Estat pel que fa a exportacions, la seva privilegiada situació i la connexió amb el Corredor del Mediterrani li permetran créixer encara més. Aprofito per dir que me n’alegro que Josep Andreu continuï sent el president del Port perquè tenim una sintonia total en els temes que afecten al Port, a la ciutat i al territori.
El desenvolupament del POUM, ja és la gran oportunitat que té Tarragona per créixer econòmica i demogràficament. Enguany s’iniciarà la urbanització del PP10 d’Ikea. Campclar viurà una gran renovació gràcies també, a que aquesta zona serà el nucli principal dels Jocs Mediterranis, dels quals en parlaré més endavant. D’aquesta manera, Campclar veurà molt millorats els seus equipaments i comunicacions, i guanyarà en importància com a punt d’entrada a la ciutat i pol d’atracció comercial i turístic, ja que concentrarà bona part del turisme esportiu que pugui arribar en el futur. També engeguem el PMU-34 i el Pla Parcial La Budallera.
Estrenarem a l’estiu el Mercat Central. El Mercat Central és un exemple claríssim del que els hi deia al inici de la meva intervenció. Estem on estem perquè tot el procés s’ha vist afectat per individualismes, interessos parcials, estratègies polítiques partidistes o ganes d’embolicar dient veritats a mitges. Això no és cap novetat per aquest alcalde que els parla.
Al 2007, al principi del primer mandat ja m’ho vaig trobar amb el Teatre Tarragona o la Chartreuse. Pel que feia al Mercat, només existien bons propòsits, un projecte i poca cosa més.
Podíem haver actuat de moltes maneres: una d’elles, la més fàcil i la de menys cost polític, hagués estat aturar el projecte (com vàrem fer amb el projecte de nou estadi pel Nàstic), reduir-lo a la mínima expressió o simplificar-lo fent, només, un rentat de cara. Però vàrem decidir defensar-lo i introduir-hi millores. Vam mirar lluny. Les obres s’estan enllestint, l’entorn ja ho està i en breu obrirem a la ciutat el Mercat que els tarragonins i tarragonines es mereixem. I tal i com vam fer amb el Teatre Tarragona i la Chartreuse, el Mercat s’haurà acabat i demostrarem que el rigor, la responsabilitat, la tossuderia, l’esforç i la perseverança sempre triomfen.
No vull tancar aquest bloc sense parlar de BCN World. Vam apostar per aquest projecte perquè era bo pel territori. No ens va importar el color polític dels qui l’abanderaven. Ara, però, no permetrem que Tarragona sigui la moneda de canvi per aquells que han propiciat una investidura. Superats i resolts els inconvenients que hi havia al principi (edificabilitat, nombre de sales de joc, etc) aquest projecte continua sent bo per Tarragona i per a la nostra realitat metropolitana. Té ja les dimensions òptimes i el defensarem aferrissadament.
Estem vivint una transformació del sistema productiu a la nostra demarcació. La indústria convencional manufacturera s’ha estabilitzat. Mentrestant, apareixen petites empreses en sectors emergents (autònoms, enginyeries, noves tecnologies, serveis a les persones, etc), empreses de serveis turístics i també observem una renovada activitat comercial, o el creixement de les industries culturals i creatives. Doncs bé, per consolidar tot això necessitem massa crítica de consumidors per fer-ho rendible. És per aquest motiu que propostes ben dimensionades com BCN World poden contribuir a aportar aquesta massa crítica que faci viable la resta d’activitat econòmica.
Ara els hi parlaré de Marca de Ciutat. Tarragona és un referent turístic i cultural. Això no ho dic jo, sinó que ho diuen les dades. La nostra ciutat cada vegada ocupa un lloc més important en el panorama turístic i cultural del país i del món. Vam tancar l’any passat amb la xifra rècord de gairebé mig milió de turistes que van visitar els museus del Patrimoni de Tàrraco. Una xifra que representa un increment del 6% respecte a l’any anterior. L’èxit de Tàrraco Viva, amb 400 actes programats, consolida aquesta tendència a l’alça de l’atractiu del Patrimoni Romà.
En Cultura també som referents, amb esdeveniments en els que som singulars, com Tarraco Viva, que m’hi acabo de referir, o el Concurs de Castells, que ens situa com a capital del món casteller i que, enguany, ho tornarem a demostrar perquè Tarragona ha de continuar sent la ciutat organitzadora d’aquest concurs únic.
El turisme esportiu és un actiu a l’alça que ens situa de manera rellevant en un segment molt especialitzat. Entre la Woman Race, la Triatló, la Marató, la Ultra Trail, la Mitja Marató i altres probes del calendari, més de 10.000 atletes hi participen directament i prop del 50% són visitants de fóra de Tarragona, que ens visiten amb família.
Aquest és el nostre model de ciutat: una ciutat amable, endreçada, amb bona convivència, que aprofita les seves possibilitats de creixement urbanístic de manera racional, equilibrada i sostenible, que defensa i lluita per les seves infraestructures i per les de tot el territori, que es projecta a l’exterior amb esdeveniments com Tarraco Viva, el Concurs de Castells o els Jocs de 2017 o amb segells de qualitat com el de Patrimoni Mundial. Tenim una assignatura pendent que és lluir millor de la nostra bona gastronomia i m’agradaria que algú s’embarqui en l’aventura de tenir un establiment amb una estrella Michelin.
No oblidem, parlant de gastronomia, que el Peix Blau i la Gamba són claus i donem tots els suport als nostres pescadors per trobar solucions a la crisi de captures de tot el nostre litoral.
Aquest és el model Tarragona, aquesta és la Marca Tarragona.
I és que consolidar la Marca Tarragona és un dels eixos de treball més importants dins aquesta estratègia que avui els hi estic presentant de “mirar lluny i treballar a prop”.
M’he reservat gairebé pel final un dels temes clau: els Jocs.
Estem a 18 mesos de l’inici dels Jocs Mediterranis 2017. Les màquines ja treballen en diferents indrets. I les obres ja prenen forma. Me n’alegro molt que aquells profetes de la catàstrofe no ho hagin encertat. És cert que han posat tots els entrebancs possibles, però com a les pel·lícules, els bons sempre guanyen. Els Jocs Mediterranis són un exemple més de com un projecte de tota una ciutat es pot qüestionar i intentar que fracassi en base a estratègies polítiques partidistes o interessos individuals en comptes d’afegir-s’hi i estirar del carro.
Els Jocs són un projecte de ciutat, de territori i de país i així ho han compartit, des del minut zero, tots els municipis amb els que compartim seu i la resta d’administracions: Diputació, Generalitat i Estat. La ciutadania està al costat dels Jocs i així ho demostren les 4.000 persones que –un any i mig abans de la cita esportiva- ja formen part de la borsa de voluntaris. Estem contents de la feina feta i convençuts que Tarragona i els 16 municipis seu viurem un moment únic i irrepetible l’estiu de 2017.
Estem ja a la recta final. Ara més que mai hem d’anar per feina i fer el que toca fer. La majoria em coneixeu i no és cap secret que soc optimista però en aquest tema soc un optimista objectiu perquè farem uns grans jocs. I ho seran perquè donarem resposta a grans reptes organitzatius i de seguretat però també perquè serà una gran oportunitat per demostrar al món que si hi ha voluntat la pau, el diàleg i la comunicació intercultural són possibles. Això, sense oblidar el llegat que deixarà a la ciutat.
Mirar lluny, treballar a prop. No em cansaré de repetir-ho. Aquesta és l’estratègia de tot el mandat. Per això, hem d’esforçar-nos cada dia més en la gestió de les petites coses, però també ens hem d’esforçar fins l’extenuació per projectar la nostra capitalitat dins una realitat metropolitana emergent.
Què és aquesta realitat metropolitana? La realitat metropolitana és l’espai que supera la competència entre ciutats per donar pas a la cooperació supralocal i competir amb possibilitats dins un món global.
En això també seré molt clar i contundent: la realitat metropolitana no és una qüestió de voluntats polítiques sinó que és una necessitat estratègica per garantir el futur del territori.
Vaig acabant.
Transports, infraestructures ferroviàries, gestió de l’ordenació urbana, sostenibilitat i medi ambient, model sanitari, model educatiu, relacions entre els agents econòmics i socials, tots aquest són aspectes que formen part del que en dic “mirar lluny” i que ja hem de planificar des del punt de vista d’un sistema complex que afecta més enllà de la capital. La URV és un bon exemple d’aquesta visió de realitat metropolitana i de servei a tot un territori. I la URV és el millor soci que podem tindre per planificar, parametritzar i concretar aquesta visió i analitzar de manera rigorosa i científica tots els escenaris possibles.
Mirar lluny, treballar a prop és la proposta que els hi faig avui a tots vostès. En aquest auditori hi ha gerents i directors de grans empreses, empresaris, directius del món de l’esport, presidents i presidentes de tot tipus d’entitats, representants dels agents econòmics i socials, representants polítics i institucionals, i molts tarragonins i tarragonines que assisteixen a nivell individual perquè els interessa el futur de Tarragona.
A tots vostès, a tots vosaltres, us dic que la realitat de Tarragona exigeix un lideratge polític explícit, clar, evident i, alhora, generós. Una majoria estable que permeti prendre decisions en comptes de perdre temps en discussions estèrils o entrebancs, en moltes ocasions, inadmissibles. I en aquesta direcció estic treballant, obert a totes les opcions que siguin conseqüents amb aquestes premisses.
Un lideratge que s’ha d’exercir des de la proximitat per donar respostes efectives als problemes, necessitats i expectatives de tots els tarragonins i tarragonines.
Un lideratge que tingui com a eixos bàsics l’escolta activa, la sensibilitat propera i el diàleg intens.
Un lideratge amb complicitat ciutadana. En aquest sentit reforçarem la comunicació i la informació als tarragonins i tarragonines amb eines com el Portal de Transparència, a banda dels canals de comunicació interactius i participatius existents. L’objectiu és que com ajuntament expliquem més, millor i més a prop tot el que fem.
Hi a una cita que diu “fa més soroll un arbre quan cau que un bosc quan neix”. Doncs bé, mentre d’altres només estan pendents d’escoltar si cau algun arbre, l’equip de govern i jo mateix, continuaré treballant al bosc que neix.
Moltes gràcies per la seva atenció”.
Josep Fèlix BALLESTEROS
Alcalde de Tarragona
REDACCIÓ
